ENTRELLUM

Els debats a X sobre alguns temes poden resultar interessants i enriquidors. Avui hem parlat de l'abstenció. Jo, que en vaig ser un gran defensor abans de l'aparició d'Aliança, ara maldo per convèncer els 700.000 abstencionistes perquè deixin de ser-ho i votin Orriols. Els arguments són diversos... ---------- El tarat de David Raventós ja ha fet un parell de tuits sobre mi. Un criticant la versió en castellà de Fenomen Orriols , dient que l'he feta per als votants de Vox. A l'altre tuit "desvetlla" el nom i els cognoms del meu puto DNI aspanyol. Li ho vaig posar en safata ahir publicant la foto de la prestatgeria amb els meus llibres. Ningú en fotrà ni cas. Té 776 seguidors i tothom ja sap de quin peu calça. Jo no sóc el meu DNI. No m'he d'amagar de res, per altra banda. Quin és el meu delicte? De què se m'acusa? D'expressar lliurement les meves idees? D'escriure llibres i autopublicar-me'ls? La frase final del seu tuit és del tot ...

Ahir hi va haver un incendi al bosc proper. Vaig escoltar les sirenes dels vehicles de bombers i de policia. La columna de fum blanc es veia des de casa. Vaig témer lo pitjor. Sortosament no bufava tramuntana. Eren les quatre de la tarda i en menys d'una hora tot estava controlat. Amb un helicòpter i cinc vehicles terrestres en va haver prou. Aquest matí he anat a veure l'abast de les flames. Una zona petita ha quedat afectada, poca cosa. Sempre he cregut que aquest bosc de pins acabaria fet cendres. Lo d'ahir va ser un avís.  ---------- Es nota que aquest primer dilluns d'agost hi ha menys activitat a X, com si tothom hagués marxat de vacances. Ahir les impressions es van mantenir altes, igual que els follows . Aquesta darrera setmana he guanyat una mitjana diària de 55 followers . Si la cosa segueix així, significa que en podria guanyar uns 1.650 mensuals. Ara en tinc 47.573. Si no s'espatlla, podria assolir la xifra de 50.000 seguidors per la Diada. Seria la mill...

La crisi de Ceuta no pot fer-nos perdre de vista que l'enemic és espanya, no el Califat. No dic que l'islamisme no sigui imperialista i que no existeixi un perill en la seva expansió. Dic que espanya continua sent imperialista i colonialista amb nosaltres, des de fa tres segles. He escrit un article on tracto d'aclarir això. Ahir al vespre, la Sílvia Orriols va publicar el següent tuit:  Això ja no va de Catalunya -espanya . Va de Civilització- barbàrie. I tu? Que tries ? La frase en negreta va provocar de seguida reaccions lògiques d'indignació. Jo he llegit el tuit a les sis del matí i m'he vist obligat a escriure l'article Això va de catalunya o espanya . Ella després ha rectificat dient  Catalunya és la civilització i espanya la barbàrie. Qui ho ha volgut entendre, ja ho ha entès...  La cosa ha portat molta cua tot el dia. Com va portar cua lo de la filla-policia. Sabent que et vigilen amb lupa, has de procurar no donar munició a l'enemic. Quin e...

La invasió de Ceuta és una altra Marxa Verda (1975). Dic invasió perquè no se'n pot dir d'una altra forma. Una okupació programada d'una ciutat colonial. Que se la quedin els moros. Melilla també. Xalaré molt amb la depressió nyorda. Gibraltar, Ceuta, Melilla. I es posaran a plorar. La pròxima que pedran serà Catalunya. Avui he llegit un tuit en castellà que deia:  Cuando suceden estas cosas es cuando comprendo las ansias de independencia de Cataluña y del País Basco. Aquest seria l'argument bàsic per convertir en independentistes els que encara no ho són. Continuar dins d'aspanya és molt mal negoci.  ---------- Darrer dia de juliol. Demà dissabte. És quan més gent hi ha al poble. Turistes sobretot, clar. Fosqueja i sento la música que arriba del Port. Penso que en aquest racó de món estem una mica més resguardats dels mals que pateix la societat. Tanmateix hi ha delictes, no ens n'escapem. És el problema de tenir tren. Els malfactors hi poden arribar amb certa...

Avui les xifres d'X sembla que no seran tan altes. L'important és continuar amb una bona mitjana. Com a propagandista i hagiògraf d'Orriols, he de mantenir el llistó ben alt. La santa pastoreta de Ripoll dorm amb un mosso i la filla gran serà policia local al mateix poble en el que sa mare és batllessa. Aquest fília per les forces i cossos de seguretat és una cosa digna d'estudi. El fuster, pare de les cinc criatures parides per Orriols, es va retirar de l'escenari. Les males llengües parlen d'una infidelitat. La darrera vegada que vam parlar amb ell, ens va dir que a Aliança hi havia dos bàndols. Està per veure quin s'imposarà.  ---------- La política és entretinguda, en aquesta colònia ñorda. El més tràgic és veure com ens ataquem els catalans entre nosatres. Si fóssim capaços d'unir-nos, no ens pararia ni Déu.  ---------- Sobre el nepotisme se 'n'està parlant força, avui. He fet un tuit amb una llista de 8 casos reals d'endollisme polít...

El puigdemontisme és un ròssec de la derrota vergonyant de 2017.  La gent que, a aquestes altures (9 anys després!), encara repeteix la cantarella " Puigdemont  és el meu President legítim ", que s'ho faci mirar.  Legítim, el que es diu legítim, ho va ser 8" fins que va desobeir el mandat del Primer d'Octubre, traint la voluntat del Poble Català.  Ell mateix ipso facto es va deslegitimar. No pas per culpa de la repressió nyorda (que vingué després), sinó perquè (com a capità que era) va abandonar el vaixell i ens va deixar aquest naufragi que estem patint.  Com a representant polític màxim (MHP) del Poble Català no tenia cap dret a suspendre la Declaració d'Independència als 8". Va prometre que aplicaria el resultat i no ho va fer. Va fugir. Ens va deixar tirats. Quin comandant abandona el camp de batalla i deixa la tropa als peus dels cavalls?? Per a més INRI, qui valida ara mateix el 155 és Erc (investint Illa) i Junts, pactant amb Sanches a madrit. A...

Ahir ho vam petar a X: 103.000 impressions en un sol dia. Les xifres no paren de créixer. Encara no m'ho crec, que pugui volar (i tuitejar) amb les ales esteses, sense brides. L'objectiu és arribar a 50.000 followers i tenir 5 milions d'impressions en 3 mesos. Anem pel bon camí.  ---------- Nova enquesta (El Periódico) sobre intenció de vot al Parlament. Aliança se situaria com la segona força més votada darrere del PSC. Junts perd el 25% dels seus votants. Em sembla massa poc. Jo cada cada estic més convençut que Aliança obtindrà UN MILIÓ de vots i serà el partit més votat. El meu somni seria que tingués la majoria absoluta (68 diputats). No ho descarto pas.  ---------- Lo dels haters és espectacular. Els bloco de 10 en 10. O són nyordos o són processistes, sobretot puigdemontistes. Com més visibilitat tinc, més em fan la guitza. Sort que puc amagar els comentaris. Costa molt desmuntar l'engany quan l'enganyat no vol desenganyar-se. És la punyetera dissonància cog...

Europa crema com va cremar la Roma de Neró. Neró ara són els Macron, els Sánchez i tota la resta de manaires satànics que han promogut aquesta Gran Babilònia en flames. Ho anomenen "canvi climàtic" o "emergència climàtica", però en realitat és la infernalització del planeta, una transformació induïda perquè ells, els dimonis, se sentin més a gust, més a casa.  La Gran Babilònia va ser Roma i ho són tots els imperis del món. Uropa va tenir la seva època daurada, amb resplendors gregues, amb lucideses romanes, amb foscors medievals, amb esclats revolucionaris, amb il·lustracions germàniques, amb colonitzacions genocides, fins i tot amb un holocaust. Uropa era una idea bonica que ha fracassat estrepitosament. I ara crema tot. La civilització occidental agonitza entre invasions barbàriques i burrocràcies orwellianes. Això és el final. El melic del món esdevindrà el forat del cul cagat. No pintem res. Sense indústria i sense llibertat, què ens queda? Uropa kaputt . Que ...

L'estiu avança massa de pressa. Queda una setmana de juliol. Content amb X. La progressió és clara des que, fa tres dies, em van tornar la visibilitat que m'havien tret. Ahir 56.000 impressions. Que es puguin veure els vídeos n'és la clau. També és evident que el que dóna visites és parlar de política, sobretot Orriols, que aixeca passions. Tanmateix, no renuncio a colar coses meves, com els llibres i el blog.  Ara mateix treballo amb tres plataformes alhora: X , Blogger i Substack . He de dir que Substack no m'acaba de convèncer. És ple de noies que aspiren a ser escriptores, paios pontificant sobre la IA, i altres individus perpetrant articles autoreferencials sobre com aconseguir més subscriptors i monetitzar. Un pal. Vaig crear un compte per investigar una mica les tendències. Els fastiguejats de TikTok i Instagram acaben reunint-se en aquesta deixalleria en la qual fan teràpia grupal i se senten "diferents i superiors" a la púrria addicta als feeds i a l...

Quan veig tants joves a les xarxes donant consells a tort i a dret, aspirant a ser influencers , penso: I què en saben, aquests xitxarel·los, de la vida? Quina experiència tenen? Segur la immensa majoria dels "consells" que donen els han escoltat a altres influencers que, al seu torn, els havien escoltat a altres, reduplicant així una cadena de despropòsits que, curiosament, sembla que té un públic ben influenciable i fidel. Perquè hom suposa que si ets influencer és perquè influeixes a algú. Primer t'has de deixar influenciar per acabar influenciant als altres. Com una pandèmia que s'escampa. Es tracta de la influencitis digital , una malaltia de moda.   I no se'ls ha acudit, a tota aquesta colla de galifardeus i ganàpies, que potser seria molt més interessant i profitós escoltar la saviesa de la gent gran, que fossin els avis els que donessin consells com déu mana? Consells de veritat, vull dir, fonamentats en anys i panys d'experiència.  La cosa es compl...

La catalanor irredempta, recalcitrant, intransigent i repatània encara estem amb la caparra depre de l'endemà d'una altra desfeta, en aquest cas esportiva-política. Tot s'hi val a les guerres. La nostra ja fa segles que dura. I encara som vius i cridem. Us felicito! No ens podem permetre el luxe del desànim. La Roja és un drap i una pilota i una colla de mercenaris al servei del qui més paga. Púrria. No passeu pena. L'enemic sap que la clau és enfonsar-nos la moral i dividir-nos. Li està sortint prou bé. Els nyordos se la saben llarga. Ens tenen presa la mida. I natros hi caiem sempre. Hi anem a remolc. Malgrat els exèrcits, la cabra de la legión, els piolins a-por-ellos, els togats llarenas-marchenas, i tota la comparsa borbònica i bubònica, les invasions xarnegues, sarraïnes, africanes, machupichus, pakis... encara no han estat capaços d'exterminar-nos del tot. Som aquí. Existim. Xerrem català. Toquem els collons. Fem molta nosa. És casa nostra. S'ha...

  "No volem ser els darrers"deia Pedrolo l'any 1974 en un article titulat Publiqueu-me l'any 2074 .  52 anys després, Comanegra li ha publicat el volum Prosa de combat .  Tanmateix, amb La Roja victoriosa, patint la segona gran onada d'immigració descatalanitzadora, i amb els néts parlant en castellà, potser sí, que haurem d'anar assumint que som els darrers, les últimes baules d'una cadena de segles, mil·lenària, que trontolla avall pel pedregar.    Què escriuria Pedrolo ara? Què deu pensar Josep Vallverdú, amb 103 anys, veient la situació actual de Catalunya?  Pedrolo, a l'article suara esmentat, afirma que les empreses humanes només tenen sentit si s'adrecen al futur. Quin futur té el català?  Tendeixo al pessimisme intel·lectual, però m'empeny l'optimisme de la voluntat (el veritable motor de l'existència). No em puc queixar, del que sóc i del que tinc, encara que reconegui que una bona part de la meva sort hagi sigut resultat de l...

Dejuno sota el pebrer, entre les flors violetes de la Ipomoea i les flors porpra del l'hibiscus. El moai em mira malmirrós. Corre una brisa molt agradable que fa ballar les fulles de la figuera. Piulen els ocells. Llegeixo la biografia de Pla Un cor furtiu . Quin títol més ben trobat. M'agrada molt la foto de la coberta. Aquest racó del jardí, sota l'ombra de l'avi Schinus , a recer del taronger i de l'arboç, em té robats el cor i l'ànima. És la zona més propera al mar, una terrassa- belvedere des de la qual puc contemplar l'horitzó dels blaus.   Dejuno com a exercici de voluntat espiritual. Deslligar-me d'una necessitat em fa sentir una mica més lliure.   Avui tothom parla de futbol. Aquesta nit jugaran la final de la Copa Mundial els equips d'Argentina i el d'Espanya. Se celebra a Nova York. Potser engegaré la tele. Vull que perdi Espanya, encara que la selecció tingui vuit jugadors del Barça. L'anomenen La Roja  i és més eficaç, a l'...

Els estius acostumo a llegir més que la resta de l'any. Una tradició estiuenca és llegir un volum de l'Obra Completa de Josep Pla. Tinc la col·lecció de 46 volums sencera. Ja n'he llegit uns quants. El cas és que enguany em trobo immers en la lectura de la biografia que ha fet Xavier Pla de Josep Pla:  Un cor furtiu . Un patracol de 1.500 pàgines amb paper bíblia. Ja he arribat a la pàgina 450, quan apareix l'Adi Enberg i ell fa el llibre sobre l'escultor Manolo Hugué.  Dels autors que m'han captivat, sempre he volgut conèixer les seves vides, a banda de les seves obres. Per a mi, ambdues coses són indestriables. Em crema la curiositat. Hi ha vides d'escriptors més literàries que els mateixos llibres que van escriure.  El cas de Pla és ben curiós, perquè és un escriptor que es troba a les antípodes de la meva filosofia. Llegir-lo em permet amarar-me de la seva prosa, fruir de la seva sornegueria, del seu estar a ras de terra. Fa honor al seu cognom: Pla, pla...

Acabo de publicar un article a X: Consideracions sobre l'odi .  El dietari d'aquest estiu, curiosament, no s'assembla gens al de l'estiu passat: ARA O TE AO. Aquells textos van acabar integrats a MANAIA , constitueixen la setena peça d'aquella obra. La sèrie MANAIA d'enguany la publico aquí, al blog. Aquesta entrada ja és la número 9. El dietari de l'estiu passat contenia 88 textos. Veurem com evoluciona l'actual.  ---------- He començat el dejuni. Més enllà dels números de la balança, sempre em plantejo els dejunis com un parèntesi molt especial. En faig dos o tres a l'any. La buidor del cos és solament un vessant, el de la depuració ( detox ). Encabat hi ha la KENOSI, el buidatge espiritual, la meditació que implica. És la força de la voluntat que s'imposa sobre l'instint més bàsic de tots: menjar. A mesura que passen els dies, vas sentint que el teu ésser transcendeix el lligam material del cos. Poden durar tres, quatre dies. Depèn. Mai no...

Des que vam tornar de fer la volta al món, en tres mesos, hem enllestit l'obra MANAIA (817 pàgines) i estem a punt d'enllestir la traducció al castellà de Fenomen Orriols . Aquest estiu està sent molt productiu. A més, hem reobert aquest blog i hem reactivat (amb rebranding ) el compte d' X  on hem guanyat uns 350 seguidors nous. Les xifres de visibilitat són molt bones. Per ara, sembla que els algorismes no ens fan la punyeta.  ---------- Era el 10 d'abril, a Hokitika (illa sud de NZ), quan vaig rebre el regal del Manaia de pounamu. Des d'aleshores, el porto penjat del coll, al bell mig del pit. El cap d'ocell mira cap al cor. No és només un amulet. El sento com un objecte de poder. No és que hagi substituït la Tau , sinó que l'ha completat. De fet, l'evolució simbòlògica de tots aquests anys segueix aquesta seqüència: Tau > Tangata Manu > Manaia . Així es reflecteix al llibre MANAIA , que conté textos que van de 1999 fins a 2026. Dit geogràfic...

No m'interessa res que sigui "multicultural" i "cosmopolita". M'he passat la vida viatjant per trobar precisament les coses més locals, singulars i endèmiques. Per això detesto les ciutats, parcs temàtics plens de franquícies i de restaurants de "menjar internacional". Allò que és únic i irrepetible, és el que m'atreu. Allò que sé que només podré trobar-ho allí i enlloc més. Sóc ultralocalista en la mesura que defenso les arrels autèntiques dels humans i dels seus productes genuïns, inexportables. La multiculturalitat i el cosmopolitisme són una mamarratxada woke per a éssers sense arrels ni identitat. És el fruit podrit del globalisme. Vade retro . Com més local, més veritat. ---------- Se'm fa estrany, veure la meva cara al perfil d'X . Encara que sigui una versió acolorida per la IA (Grok). Li vaig dir que predominés el taronja. Les ulleres que portava quan em vaig fer aquesta foto són les mítiques Anne & Valentin que ...

Tenir damunt la taula MANAIA m'omple d'orgull i satisfacció, òbviament. Però, alhora, NON NOBIS, també sóc conscient que jo només n'he estat l'instrument, el canal, el ghostwriter.   Quan més ho vaig sentir, va ser a partir del regal del pounamu a Hokitika. El 10 d'abril. Va ser penjar-me'l del coll i ser arrossegat per un impuls imparable, un brollador d'inspiració. El que vivia havia de ser escrit. Com un imperatiu. I ho escrivia amb una facilitat paorosa. Ser canal de forces que ens ultrapassen, mèdium entre dimensions. Una veu que vol manifestar-se a través teu, que t'ha escollit per una missió.  Ja sé que els bates blanques de seguida parlaran de "deliris" o paranoies. Què vols que diguin, pobrets? Costa d'entendre quelcom que no hagis viscut. Fins i tot a mi em costa, havent viscut coses extraordinàries. Les peces del trencaclosques són com les perles d'un collar: fins que no trobes el fil i les uneixes, no ets capaç de veure...

Com deia ahir, la comprensió lectora del personal ha caigut en picat. Fa feredat veure que alguns no són capaços de llegir tres línies seguides sense etiquetar-te: "homòfob", "racista", "islamòfob", "masclista", "extrema dreta", "nazi", "feixista", etc. Les etiquetes supleixen la complexitat del pensament, simplifiquen molt la reacció. Si t'encasillo, m'estalvio la feina d'argumentar. Et cancel·lo i prou. No és possible cap diàleg, el refús és total. Insultar liquida la comprensió. No et vull escoltar. No ets dels meus. Així tenim una societat compartimentada en esferes o grupuscles ideològicament incompatibles que s'odien, s'insulten, s'ataquen, mentre aspiren a exterminar l'alteritat. Mala peça al teler.  ---------- És cert, que fa calor. Però si no en fa ara, quan en farà? La primera quinzena de juliol sol ser així. Ahir a primera hora (a la sortida del sol, 6:15) la xafogor era insupor...

Treballo al marge de les modes, seguint el meu instint, com sempre he fet.  Em consta que el mainstream i els algorismes no estan gaire interessats en els textos llargs i profunds, sinó que prioritzen l' scrolling i els vídeos de mig minut. Pim-pam-pum. La banalitat efímera. Què podria retenir la ment d'un bombardeig aital d'estímuls frenètics i incessants?  La gent ha deixat de llegir, és a dir, ha deixat de comprendre. Sense saber parlar, sense saber llegir, sense saber pensar i sense saber escriure (amb un aprovat general a l'ESO!), la humanitat ipso facto deixa de ser humanitat i es converteix en un tros de carn amorfa que respon acríticament als inputs que li generin més adrenalina. L'absoluta hiperestèsia atrofia les sinapsis.  Aquesta re-barbarització  que patim es veu al carrer i a les pantalles. És molt evident, la davallada del coeficient intel·lectual de les darreres generacions. S'ajunten el desficaci de l'escola woke, la digitalització indis...