Des que vam tornar de fer la volta al món, en tres mesos, hem enllestit l'obra MANAIA (817 pàgines) i estem a punt d'enllestir la traducció al castellà de Fenomen Orriols. Aquest estiu està sent molt productiu. A més, hem reobert aquest blog i hem reactivat (amb rebranding) el compte d'X on hem guanyat uns 350 seguidors nous. Les xifres de visibilitat són molt bones. Per ara, sembla que els algorismes no ens fan la punyeta.
----------
Era el 10 d'abril, a Hokitika (illa sud de NZ), quan vaig rebre el regal del Manaia de pounamu. Des d'aleshores, el porto penjat del coll, al bell mig del meu pit. El cap d'ocell mira cap al cor. No és només un amulet. El sento com un objecte de poder. No és que hagi substituït la Tau, sinó que l'ha completat. De fet, l'evolució simbòlògica de tots aquests anys segueix aquesta seqüència: Tau > Tangata Manu > Manaia. Així es reflecteix al llibre MANAIA, que conté textos que van de 1999 fins a 2026. Dit geogràficament: des de la muntanya lul·liana de Randa fins a Hokitika, passant per Rapa Nui. Si les paraules no anessin acompanyades de símbols no aconseguiríem comprendre del tot l'itinerari espiritual.
----------
Sabia que, després d'aquest Gran Viatge (que va durar cinc mesos i mig), s'iniciava una nova etapa. Potser l'aspecte més destacat és que, per fi, he donat la cara. Després d'anys d'una volguda clandestinitat, havia arribat l'hora de desemmascarar-me. Confesso que em trobava molt a gust amb el paper d'emboscat, d'avatar anònim que gaudeix d'una còmoda llibertat. Era un joc divertit. Tanmateix, igual que els temps muten, natres també hem de mutar. El que vindrà a partir d'ara té a veure amb donar la cara, sense pors, sense confusions de cap mena. Alguns ho poden interpretar com una maniobra de l'ego. Quin ego he demostrat al llarg de 8 anys sota el nick de la Vogel?
----------
Fenomen Orriols ha sigut el llibre més venut de la meva vida com a escriptor. Qui m'ho havia de dir, que un assaig polític seria un èxit de vendes? La resta de les meves obres (una trentena) mai no van arribar, ni de bon tros, a aquestes xifres comercials, ni tan sols els llibres premiats en certàmens importants. L'edició en castellà, encara que sembli una paradoxa, està justificada perquè ha d'arribar al màxim de lectors possibles. Una part del milió de vots que aconseguirà Sílvia Orriols serà de persones que no parlen ni llegeixen català.
----------
Comentaris