Com deia ahir, la comprensió lectora del personal ha caigut en picat. Fa feredat veure que alguns no són capaços de llegir tres línies seguides sense etiquetar-te: "homòfob", "racista", "islamòfob", "masclista", "extrema dreta", "nazi", "feixista", etc. Les etiquetes supleixen la complexitat del pensament, simplifiquen molt la reacció. Si t'encasillo, m'estalvio la feina d'argumentar. Et cancel·lo i prou. No és possible cap diàleg, el refús és total. Insultar liquida la comprensió. No et vull escoltar. No ets dels meus. Així tenim una societat compartimentada en esferes o grupuscles ideològicament incompatibles que s'odien, s'insulten, s'ataquen, mentre aspiren a exterminar l'alteritat. Mala peça al teler.
----------
És cert, que fa calor. Però si no en fa ara, quan en farà? La primera quinzena de juliol sol ser així. Ahir a primera hora (a la sortida del sol, 6:15) la xafogor era insuportable. No recordo haver sentit mai abans una sensació més calorosa que la d'ahir. Vaig fer la caminada habitual i em vaig banyar. En tornar, vaig engegar l'aire condicionat. Un gran invent. Va funcionar tot el dia al menjador. Aquesta darrera nit ha sigut la primera que hem tingut l'AC funcionant a la cambra sense parar. Potser sí, que la infernalització creix i acabarem fregits de veritat. Fregits o bullits. O al forn, com els rogers que dinarem avui.
----------
Estem pendents que arribi el primer exemplar analògic de MANAIA. Els llibres són com els fills: fins que no els tens als braços no existeixen. Ha estat una llarga gestació. De fet, el primer text de MANAIA data de 1999: El Camí de la Tau. El darrer text és d'aquesta primavera, el dietari del viatge de la volta al món, que arrenca a l'illa sud de Nova Zelanda. El 10 d'abril, a Hokitika, l'Steve em va regalar el pounamu de Manaia... Aquesta va ser l'espurna que va encendre la flama que va incendiar la metxa de l'obra colossal que és MANAIA, la més grossa i ambiciosa que he fet mai. Quan truqui a la porta el repartidor d'Amazon i ens lliuri el paquet... ufffffggg.
Fins ara els llibres més voluminosos que havia fet eren Catosfera. Ciberdietaris 04-05-06 (2008) i EVAiTON (2020). El primer té 535 pàgines. Va ser guardonat amb el Premi d'assaig i creació sobre tecnologies de la informació Nadal i Batle de la UIB. El segon volum té 523 pàgines. Documenta la història d'amor tàntric entre l'Eva i el Toni: EVAiTON. L'obra que tindrem avui a les mans supera amb excreix les pàgines dels anteriors: 817 pàgines! També és gran el format: 20 x 25 cm. Jo dic que és la meva "Sagrada Família" literària. Patxoca en farà.
----------
Al capvespre ens ha arribat MANAIA. Quina il·lusió tenir el primer exemplar a les mans. Ha quedat molt bé. Sembla una Bíblia :) Pesa 2 kg. i té 817 pàgines. Impressiona. 30 anys transmutats en paraules. La fisicalitat analògica d'un volum així et deixa bocabadat. Això ho he fet jo? Déu n'hi do. La portada fabulosa. El paper prou correcte, igual que la tinta i el tipus de lletra que vam escollir (Avenir). Les fotos, tot i ser en blanc i negre, acompanyen bé els textos. El resultat és més que satisfactori. Es nota que el disseny de l'Eva és Made in NYC. És una pro.
Aquest exemplar el regalaré diumenge al meu Bruder. Dinarem plegats amb els pares. Ell és un dels protagonistes de l'obra, company de Camí, germanòfil com jo, encara que tingui mentalitat científica. No tothom pot ser poeta. Què faríem, pobres de natres, sense enginyers?
Comentaris