No m'interessa res que sigui "multicultural" i "cosmopolita".
M'he passat la vida viatjant per trobar precisament les coses més locals, singulars i endèmiques.
Per això detesto les ciutats, parcs temàtics plens de franquícies i de restaurants de "menjar internacional".
Allò que és únic i irrepetible, és el que m'atreu. Allò que sé que només podré trobar-ho allí i enlloc més.
Sóc ultralocalista en la mesura que defenso les arrels autèntiques dels humans i dels seus productes genuïns, inexportables.
La multiculturalitat i el cosmopolitisme són una mamarratxada woke per a éssers sense arrels ni identitat. És el fruit podrit del globalisme. Vade retro.
Com més local, més veritat.
----------
Se'm fa estrany, veure la meva cara al perfil d'X. Encara que sigui una versió acolorida per la IA (Grok). Li vaig dir que predominés el taronja. Les ulleres que portava quan em vaig fer aquesta foto són les mítiques Anne & Valentin que vaig comprar a la botiga de la marca a Tolosa de Llenguadoc. Estava sense afaitar. Jo, que ara no porto mai barba per exigències maritals, em veig prou presentable. En general, no sóc gaire fotogènic. Aquesta foto (en blanc i negre), tanmateix, és de les millors que tinc.
He trigat vuit anys a donar la cara. Ara que ho he fet, les reaccions són gairebé nul·les. Potser és culpa de les vacances. Potser és que la gent està molt despistada amb la quantitat de canvis de nom i de logos que he fet al perfil. El rebranding ha seguit unes fases: mig abandonament del compte @VogelfreiCAT (vaig anul·lar el blue); liquidació de la Vogel i canvi a @Manaia2026 amb foto del pounamu Manaia; i fa un parell de dies hi vaig posar Toni Ros, amb la foto i @ToniRos26. És lògic que la gent estigui desorientada. He aconseguit 300 followers nous des de la reactivació del blue. A veure si dura la cosa.
----------
O parles d'Orriols o no existeixes. Així funciona X. Fa anys que estudio el funcionament dels algorismes. Ahir, per exemple, vaig tornar a parlar de política i patapam! 50.000 impressions en 24 hores. Viralitat assegurada. L'únic que vaig fer és penjar un vídeo de un minut i mig on apareix Josep Rull defensant la llibertat d'expressió (emparada en l'article 57 del reglament del Parlament). Un extracte del seu primer discurs com a president. Un vídeo de fa 2 anys que contradiu la praxi actual contra Orriols diputada. Un escàndol. L'hemeroteca no falla.
Estem traduint al castellà el llibre Fenomen Orriols i, de nou, toca tornar a ficar-se en l'arena politica, o sia, embrutar-se de gallinassa. Avui he publicat l'article Elogi de la paraula lliure.
Comentaris