ENTRELLUM

Avui he rebut a la bústia l' Informe sobre La Pedra del Diable que ha confeccionat la secció d'arqueologia del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. Han tingut l'amabilitat d'adreçar-me una carta d'agraïment i de citar fragments d'aquest humil blog en el recull d'antecedents històrics. Podeu consultar l'informe sencer aquí . Gràcies Vicenç Corbera de Can Maura ( a.c.s. ) Gràcies Manel San Francisco de Can Raspall Gràcies Albert Fàbrega ( blog ) Gràcies Enric Ortega (Museu Arxiu de Vilassar de Dalt) Aprofito per a recomanar-vos aquest blog sobre megalitisme andorrà: David Gálvez Casellas Tots els posts sobre La Pedra del Diable Notícia al Diari Maresme Notícia al diari Avui Notícia a La Pinya

Havia quedat amb l' Enric a les 10:30 a la Creu d'en Boquet. Mentre l'esperava assegut a la vora del punt d'informació del Parc , sota l'ombra del pi majestuós que presideix la cruïlla, he menjat raïm de les vinyes properes. Boníssim. El deixen madurar perquè agafi grau. A l'hora prevista han començat a arribar vehicles, cotxes i tot-terrenys, cinc, sis, set, l'un rere l'altre, amb gent de totes les edats... L'Enric havia convocat amb menys de 24 hores una bona colla de persones de Vilassar de Dalt, de la secció arqueològica del Museu Arxiu , responsables del Parc , però també curiosos que volien comprovar amb els seus propis ulls la realitat de la troballa . Una trentena de persones que he hagut de guiar camí de Vilassar avall fins al revolt que hi ha abans de Can Mamet, punt en el qual ha calgut aparcar els vehicles. A peu hem enfilat l'antic camí que mena a Can Gurguí. Després d'un tros de pujada, a l'altura de Can Duch , el camí segu...

Aquest matí he tornat a visitar La Pedra del Diable (un dels menhirs més importants de Catalunya, segons l' Albert Fàbrega ). Si l' anterior vegada vaig trobar una ferradura , avui he trobat un aixadell rovellat i desmanegat (sense mànec vull dir). Estava mig amagat entre la pinassa en un corriol que mena a Can Duch, la masia més propera, que havia estat restaurant i ara crec que està tancat. No sé si hi viuen o no. Hi tornaré per a investigar i fer fotos. Can Duch, a més d'estar molt a prop de La Pedra del Diable , és un edifici peculiar amb una torre que s'aixeca sobre el bosc... Baixant cap a casa, mentre menjava raïm, amb la meva troballa penjada del cinturó, se m'acudit un relat o, més ben dit, el títol d'un relat: El diable viu a Can Duch . Aquesta tarda començaré a escriure'l. 20:59 Ja està escrit i postejat: A RANVESPRE

Ahir al vespre concert de la Franca Masu al Casal de Vallromanes, dins la programació de Trobadors i Joglars . La cantant algueresa és, probablement, el millor que ha passat per la sala polivalent d'ençà que la vam inaugurar . Va cantar en català, sard, castellà i italià. La mediterraneïtat en estat pur, aquàtica, nítida, blavíssima. Jazzejant, fadejant, la Franca ens va bressolar l'ànima amb les essències de la música popular de la seva illa. Magnífica interpretació de la cançó Alfonsina y el mar . Un aplaudiment especial per a l'acordionista (Fausto Beccallossi i el seu fantàstic bandoneó ). Llàstima que la sala estava mig buida. No ho entenc. Jo dec ser un extraterrestre. La majoria de la gent en té prou amb el futbol, el politiqueig i la platja. Cultura ? Per desgràcia, l'autèntica cultura sempre serà elitista. La crítica: El 9 Nou (20.7.07) --&-- Avui, a les nou del matí, m'esperava l'Albert Fàbrega a la plaça de l'Església. Havíem quedat perquè v...

El terme municipal de Vallromanes està encerclat per quatre fites: 1- El Castell de Sant Miquel + poblat ibèric 2- El Dolmen del Collet d'en Gurri 3- La Roca Foradada 4- La Pedra del Diable Ubiquem-les en el mapa: El Castell de Sant Miquel (1) marca el límit amb el terme de Montornès. Al nostre vessant de muntanya hi ha el poblat ibèric, del qual en parlaré un altre dia. El Dolmen (2) ( aquest concretament és una galeria coberta amb lloses de volt que conserva una de les lloses del sostre i part del corredor) està situat en el límit amb el terme de Santa Maria de Martorelles. La Pedra del Diable (4) pertany a Vilassar de Dalt (per pocs metres no es troba dins del nostre terme!). S'hi arriba per l'antic camí de Premià, agafant un trencall a mà dreta que hi ha entre Can Gurguí i Can Raspall. Aquesta pedra és un menhir que devia fer tres metres (està escapçada per un extrem) i que ara jeu en un revolt del camí... Me la va ensenyar en Vicenç de Can Maura ( a.c.s ) com si f...