ENTRELLUM

Quatre mesos són cent vint dies si fa no fa. El teu primer missatge em va arribar quan em trobava enllitat a l'habitació 467 de l'hospital barceloní on m'acabaven de practicar l'ablació d'una via accessòria del cor (síndrome de Wolff-Parkinson-White ). A la Blackberry vaig llegir: "Veig que vius molt lluny, te n'has adonat?" Aleshores vivia a 300 km, al Pallars Jussà, en una casa de fusta davant el llac de Terradets , fent vida eremítica de llop estepari , blanc com la síndrome que el Dr. Berruezo em va guarir amb les seves mans prodigioses i l'ajuda inestimable de la tecnologia. Que déu el beneeixi. Et vaig respondre: "Lluny? El nostre país és petit (com cantava en Llach). L'Eix Transversal està en obres, però fa el servei... El problema no són les distàncies físiques, sinó les altres... Alguna pega més? ;)" Lo de la pega et va fer gràcia i vas voler saber més coses... L'endemà de sortir de l'hospital, amb el cor ren...

Malgrat que aquests darrers dies he rebut dos sms informatius de la companyia Vodafone, avui se m'ha acudit d'enviar la següent reclamació: De: tonibanez@hotmail.com Fecha: 13/10/2011 15:04:55 Para: Ac_gestionweb@vodafone.es Asunto: Mi Vodafone Particulares :: 61736XXXX :: PERFIL_CLIENTEPOSPAGO :: Reclamación Problem Description ---------------------- ¿Habrá un indemnización en la próxima factura por los 3 días que hemos estado sin internet? La resposta ha arribat set hores després: Estimado Sr. Ibañez, Nos dirigimos a usted en respuesta a su correo electrónico del día 13/10/2011, con el ID 10913114, en el que nos informa acerca de una cuestión relacionada con "la incidencia Blackberry". Le pedimos disculpas por las molestias y le informamos que lamentamos las continuas interrupciones del servicio de Blackberry. Vodafone está trabajando intensamente con la compañía RIM, que es la propietaria del servicio de Blackberry, para que reestablezca el servicio de los clientes...

Un altre dia sense núvols. Per sopar va preparar una sopa de ceba amb pa, ou i formatge. Quina patxoca, la cassola de fang sobre la cuina de llenya, fent xup-xup. El foc a terra encès, la lluna plena, un bon vi de la terra, la companyia perfecta. Tant és que fallin les Blackberrys o que s'aturin de patac totes les centrals nuclears . Tant és que ens quedem sense internet. La fragilitat del sistema és evident. ¿Quant de temps podrem continuar depenent de l'artificialitat tecnològica? Aquí hom pot sobreviure amb poca cosa: aigua, llenya, una mica de menjar... Ha reduït les despeses de forma sorprenent. Aquí queden molt lluny els problemes polítics o socials de les grans aglomeracions urbanes. Mentre es passeja pels pobles abandonats (en té un grapat ben a prop) imagina el futur amb nens jugant al carrer, gaudint d'una vida més natural, on els diners siguin un ròssec del passat. Hem anomenat progrés a una bogeria suïcida feta de cobdícia i materialisme barroer. No calia...

Recreant secrets tresors, baldat de tant sentir, et deixes bressolar pel cant dels grills a l'hora del capvespre. El vent a penes remou les fulles dels roures. Ella no sap que et va salvar quan el final era imminent. Ella sopa embolcada amb una flassada que et vas endur del tren que et va portar a Ginebra. Ella aparta les panses de l'amanida, pendent de la Blackberry, tan a prop teu que sembla mentida. El llac encara brilla com si fos metàl·lic. Els muricecs comencen a sortir. Ella tornarà amb els ulls ennuegats de blau marí. Ella es deixarà abraçar i, arraulida com un cadell, mormolarà paraules inoïbles. Ella és promesa i destí i màgia que irromp enmig del no-res. El tren de les 21:47 passa a les 21:56. Recreant secrets tresors, dibuixes somnis de llum a l'horitzó. La fragància del gessamí. La llunyania del món. Saber que tot és perfecte, i aprendre a oblidar que les coses, fins i tot les més belles, passen avall com l'aigua del riu...

Una BlackBerry Storm Un mail de Jordi Ferré Un mail de Jean-Pierre Gayraud BON NADAL!