ENTRELLUM

Espriu és a Sinera el que Viladot a Riella i servidor a Mas Voranell . Hi ha pàtries utòpiques i màtries anagramàtiques. El territori poètic és més metafísic que físic, encara que el poeta -com qualsevol mortal- hagi de tocar de peus a terra i habitar sota algun sostre. Són els mots els que ens salven i han de ser salvats . Un eco que travessa els anys, els segles. Un riu que no s'hauria d'assecar mai... Anteriors referències a Espriu

Comencem amb els primers versos de la primera Elegia de Duino de Rilke . Fito & Fitipaldis : Acabo de llegar . Actes a Vallromanes . Llibre Tot recordant amics de Josep M. Mestres Quadreny . L'obra d'art no descriu ni explica res, únicament s'expressa a si mateixa. La forma és el fons. Recordem Fernando Fernán Gómez y Paco Candel . Nou disc de Luz Casal : Espérame . Llegim el relat Vida de poeta d' Enric Vila-Matas , inclòs en el seu últim llibre Exploradores del abismo . Las obras de arte, escasas, dan contenido intelectual al vacío. Parlem de Rilke i Ronda . Luz Casal: Regalé . Anunciem CATOSFERA (jornades de reflexió sobre blogs i web 2.0) que se celebraran a Granollers el 25, 26 i 27 de gener de 2008 . Comentem un article de Marc Vidal sobre Granollers. Informe de la Fundació Bofill sobre l'educació a Catalunya. Espriu : fragment de Primera història d'Ester .