ENTRELLUM

1955 2005

La primera vegada que vaig visitar Venècia fou l'any 1986 , tenia 22 anys i estava fent quart de carrera. Recordo que vam anar un grup d'alumnes de filosofia de la UB entre els quals estava Josep Maria Esquirol . El professor que ens acompanyava era Francisco López Frías , catedràtic de filosofia moral i política. L'excusa va ser un congrés organitzat per la Democràcia Cristiana a Padova . Jo conduïa el cotxe de mon pare (un Ford Escort XR3). Un dels dies ens vam escapar a Venècia. Aquí em teniu davant el famós Ponte dei Sospiri amb l'Antonio i el Marco (el de rínxols, fill de Marco Vinicio Cerezo , aleshores president de Guatemala). 31.10.86 Vaig tornar a Venècia cinc anys després ( 1991 ) com a professor acompanyant en el viatge de fi de curs d'un segon d'FP del qual era tutor a l' IES Marina de La Llagosta . Segona foto davant el coi de pont (fixeu-vos tinc menys cabell, però encara porto la mateixa caçadora ronyosa que a la foto anterior)... 17.3.91 L...

Tots els premis que he guanyat

Un amable lector em recomana el cercador de Google Book per a seguir indagant els antecedents del meu cognom. Hi poso Ivanyes i apareixen 62 referències! Amb Ibanyes només en surten 16. Atenció al següent document: 1274 . Últims anys de Jaume I . Un tal Gonçal Ivanyes , marit de Berenguera de Cardona (filla del vescomte Ramon Folc V de Cardona ) recupera la vila de Maldà (Urgell, molt a prop de Garrigues ). Font: Jaime I y Su Época: X congreso de historia de la corona de Aragón (1982) Fins ara, l' Ivanyes més antic que havia localitzat per la zona de Lleida era Martí Ivanyes , ferrer de la Seu (1404). Ara en tenim un 130 anys abans, o sigui, fa 733 anys. La recerca continua... Ibanyes (1) Ibanyes(2) Ibanyes (3) Ibanyes (4) Ibanyes (5)

” Pour les partisans d’une Belgique unitaire, la situation est inquiétante. Du côté des séparatistes flamands, ultranationalistes d’extrême droite ou membres de Nouvelle alliance flamande, alliés aux chrétiens démocrates d’Yves Leterme, on se réjouit : de plus en plus de Flamands évoquent la nécessité d’une plus grande autonomie, voire d’une indépendance pour leur région. Au bout de quarante années de compromis, faute de cohésion et de confiance, c’est tout l’édifice belge qui va s’effondrer. Il n’est pas sain qu’une région bénéficie de transferts financiers et n’assume pas ses responsabilités, mais je serais partisan d’un maintien d’une solidarité temporaire avec la Wallonie après la scission “, affirme M. Vermeiren . Si les partis flamands jugent que la décision est démocratiquement légitime, ils peuvent, à la Chambre - des députés - , ou au sein des groupes linguistiques de la Chambre et du Sénat, voter, à la majorité simple, la séparation “ Via JPQ: La UE no garantiza la integridad...

CiU + ERC = CATALUNYA SOBIRANA “ Lo que me faltaba, una mora catalanista ” Que se'n vagin

L'any 1991 els electors de la regió de Dubrovnik (antigament anomenada Ragusa) van votar de forma gairebé unànime a favor de la república de Croàcia . Per aturar aquest procés d'independència, l'exèrcit iugoslau (majoritàriament serbis i montenegrins) va declarar la guerra als croates llençant sobre Dubrovnik un atac d'extrema virulència per terra, mar i aire. L'objectiu era annexionar tota la regió a la "Gran Sèrbia". L'artilleria sèrbia va bombardejar sense pietat la ciutat la qual, desarmada, fou assetjada durant sis mesos. Milers de cases foren ocupades pels soldats els qual van fer malvestats : pillatge, incendis, violacions, crims... 40.000 persones van ser desplaçades de les seves llars, un de cada tres edificis de Dubrovnik es va veure afectat, però ni un sol tros de muralla fou destruït. La "perla de l'Adriàtic", com la va batejar Lord Byron , declarada patrimoni de la Humanitat, va resistir. No debades el seu lema és " L...

Aquest matí he tornat a visitar La Pedra del Diable (un dels menhirs més importants de Catalunya, segons l' Albert Fàbrega ). Si l' anterior vegada vaig trobar una ferradura , avui he trobat un aixadell rovellat i desmanegat (sense mànec vull dir). Estava mig amagat entre la pinassa en un corriol que mena a Can Duch, la masia més propera, que havia estat restaurant i ara crec que està tancat. No sé si hi viuen o no. Hi tornaré per a investigar i fer fotos. Can Duch, a més d'estar molt a prop de La Pedra del Diable , és un edifici peculiar amb una torre que s'aixeca sobre el bosc... Baixant cap a casa, mentre menjava raïm, amb la meva troballa penjada del cinturó, se m'acudit un relat o, més ben dit, el títol d'un relat: El diable viu a Can Duch . Aquesta tarda començaré a escriure'l. 20:59 Ja està escrit i postejat: A RANVESPRE

Parlo per telèfon amb mon pare per tal d'aconseguir més informació sobre el seu pare i el pare del seu pare. Em diu que no va conèixer els avis paterns, però que el seu pare tenia dos germans un dels quals, Joaquim Ibáñez Rubinat (que va morir amb 90 anys i era el pare del meu padrinet, el tiet Paquito de Butsènit ), va ser un dels Mossos d'Esquadra que va acompanyar Josep Tarradellas l'any 1939 en la seva fugida cap a l'exili francès a través dels Pirineus. D'això ja n'havia sentit a parlar. Li dic si recorda alguna cosa més o coneix l'existència d'algun document de son pare, i em diu que quan van enterrar la seva mare ( Maria Ribes Buixadera , que va morir l'any 1984) a la làpida hi havia escrit el cognom del seu pare amb i grega , i que ho van fer canviar perquè "estava malament"...! Quan la meva germana Sisi estudiava la carrera d'història va fer un treball de recerca sobre els nostres avantpassats amb la intenció de confegir l...

Benvolgut senyor, D’acord amb el marc legal actual, el canvi que sol·liciteu pensem que no es pot fer per la via de la correcció de cognom ja que és un cognom que, des del punt de vista lingüístic, no és d’origen català i no tenim constància que s’hagi adaptat al català, almenys d’una manera significativa o general. Com que estem parlant d’un aspecte administratiu i legal (en aquesta oficina tractem fonamentalment els aspectes lingüístics), que aplica i depèn del Registre Civil, pensem que sí que hi hauria una possibilitat de modificar-lo en el sentit que voleu si algun familiar vostre antigament consta amb aquesta grafia (ny): en aquest cas el que hauríeu de sol·licitar al Registre Civil és una restitució del cognom familiar i hauríeu d’aportar documentació en què constés la forma feta servir pels vostres familiars . Aquesta informació, però, us la podrien facilitar de manera detallada al Registre Civil, que, com dèiem, és qui s’encarrega d’aquests aspectes concrets. Reb...

Carod fa volar coloms mentre Catalunya s' amontilla per obra i gràcia de la seva infame complicitat. Catalunya, en comptes d' amontillar-se, hauria d'amotinar-se. L'enemic no és Espanya, ni els espanyols, ni tan sols els espanyolistes ; l'enemic és el català que no té clar el seu catalanisme; l'enemic és el català dubtós que vol quedar bé amb tothom, que no gosa radicalitzar-se perquè som gent de pau i no volem cridar... El català que acaba col·laborant amb l'enemic és pitjor que el mateix enemic. Carod parla del 2014 mentre recolza Montilla un dia més, aquesta vergonya de president, aquesta mediocritat supina. ¿Què pesen més, unes declaracions aïllades (com aquella de la calçotada ) o tots aquests anys d' amontillament tripartític, aquesta sistemàtica espanyolització de pluja fina ? La credibilitat de Carod és ZERO. Ja no se'l creuen ni els seus acòlits . L'horitzó nacional només pot ser sobiranista . No sé si el model és Escòcia, Quebec, L...

Sempre que penso en Corfú me'n recordo d'aquesta foto: Són Henry Miller i Lawrence Durrell en pilotes l'any 1939 en una platja de Corfú. Miller tenia 48 anys i Durrell 27. La correspondència entre ambdós escriptors ( The Durrell-Miller Letters 1935-80 , hi ha traducció castellana a Edhasa, 1991) és una de les coses més extraordinàries que he llegit mai, sense desmerèixer les seves respectives obres. La bellesa d'aquesta illa ja havia inspirat escriptors com Goethe i Oscar Wilde . Durrell hi va residir llargues temporades en les quals va escriure alguns dels seus llibres més importants, com ara El Quartet d'Alexandria . Era la darrera illa grega del nostre viatge . Els grecs l'anomenen Kérkyra ( Κέρκυρα ) que, segons la mitologia, era el nom de la nimfa amb la qual el ciclop Polifem tingué un fill, Faiakas, del qual serien descendents els feacis (Φαίακες), poble que apareix a l' Odissea d' Homer . La princesa Nausica , filla d' Alcinous , re...

Fa dies que no parlo del Mestre portuguès . M'arriba un mail de Jean Robur amb un parell d'enllaços que us recomano, a un article i a un video . L' article clou així: Pessoa, no lo parece, pero es el mayor escritor de terror de la historia. El Libro del desasosiego produce miedo . Y no el miedo doméstico de ir a perder la vida sino el miedo metafísico de haber perdido el alma . Pessoa, que no tiene alma, se alimenta de las almas que se pierden con su lectura. No rinde culto a Satán sino que es su socio, proveedor de desencantados. Los envuelve y los factura al infierno, que resulta ser el lugar en el que ya estaban, sin saberlo. En la entrada del infierno clásico se advertía a los que llegaban: olvidad toda esperanza. Pessoa es el infierno, es el estado de desesperanza terminal y convincente . El video és aquest: Més videos: O Amor quando se revela , Maria Bethânia recitant Ultimatum

Abans de sortir ja sabia que el cim més alt del meu viatge grec seria l' Acròpoli d' Atenes . Ressonaven al meu cap les frases contundents del mestre Pla : El Partenó és el monument de la mentalitat occidental més prodigiós que l'home ha elevat sobre la terra. (OC, XIII, 318) En fi, la solució de tots els problemes, la solució permanent, és l'Acròpolis -pujar a l'Acròpolis. Fa el mateix efecte que trobar-se en un altre món. (OC, XIII, 335) De Míkonos al Pireu no vaig dormir gaire. Volia que el sol ixent em sorprengués a coberta mentre albirava des del mar la silueta d'aquell turó llegendari... Però no va ser possible, perquè actualment l'Acròpolis no es veu des del Pireu, o jo no la vaig saber veure. L'albada arribant al Pireu fou una de les hores més màgiques que he viscut a la meva vida. Les fotos que vaig fer recullen aquell moment... Calia afanyar-se, perquè havia moltes coses per a veure i poques hores per endavant. Imprescindible: Acròpoli , M...

Una amable lectora ha deixat un parell de comentaris al post anterior que ressalten per la seva aclaparadora saviesa filològica: Traidora_a_mi_linaje said... Mi humilde opinión es que Ibáñez es de origen "perieuskérico" . En castellano antiguo Juan se escribía Ivan (y se pronunciaba Yuan), y seguramente la forma más arcaica del apellido sería Ivanneç o Ivannez (pronunciado Yuáñes) . Un apellido primo hermano del tuyo es Yáñez (pronunciado antiguamente Yañes). Hay un documento antiguo sobre un clérigo riojano llamado don Ivan Ioaniz y Echalaz (pronunciado don Yuan Yuanis y Echalás). En castellano medieval hubo un período largo de titubeo en cuanto a las aperturas vocálicas. Y la grafía "z" se pronunció /s/ hasta el siglo XVII. El fenómeno que la ha convertido en una consonante interdental sorda es moderno, y como sabrás, apenas abarca a una mínima parte de los castellanohablantes, que siguen pronunciando Gonsales en lugar de Gonthaleth. En realidad, la fonética ca...

Placa d'una plaça de la ciutat de València Sembla ser que el post onomàstic d'abans d'ahir ha aixecat polseguera... Saül Gordillo, per exemple, dóna per fet que em canviaré el cognom. Jo acabava el post dient que m'ho rumiaré amb calma, res més. A banda del Saül, se n'han fet ressò d'altres. Al blog Criterio m'han dedicat un post , on també donen per fet que aviat el meu cognom serà Ibanyes . El més interessant i vomitiu del post són els comentaris d'alguns capsigranys els quals fan brometa fàcil amb el Banyes = Cuernos , etc. Són aquests individus els que, amb el seu tarannà i capteniment, ens obliguen a radicalitzar-nos cada dia més. L'altre dia, al blog de JPQ , feia la distinció entre un espanyol i un espanyolista . Jo no tinc res contra els espanyols de bona voluntat, però no suporto els putos espanyolistes que ens volen fer combregar amb rodes de molí, les seves rodes de sempre d'ençà de 1714. Aquesta és la data clau per entendre tota...

Ja tocava banyar-se a l'Egeu. Ja tocava amarar-se del blau que tant ens havia corprès a Rodes . La platja escollida: Platys Gialos . [ mapa ] Sí, ja tocava jeure tres horetes en una hamaca i remullar-se i descansar de veure coses cuita-corrents. El món està ple de coses que caldria veure, i els ulls no es cansen mai de veure, però sovint necessitem fer net, relaxar el cervell, nedar sense rumb entre peixos que s'esmunyen com els nostres pensaments, deixant que ens bressoli el corrent, les ones transparents... Platys Gialos . Un indret molt recomanable. Passejada nocturna per la capital. Míkonos de nit és encisadora. Els vaixells il·luminats, els carrerons laberíntics (plens de botigues, of course! ), la varietat humana, les esglesioles ortodoxes... Avui toca post curt. Fi. (EG) Estiu grec (EG1) Lluna plena sobre el Bòsfor (EG2) Istanbul (EG3) De postes i d'albades (EG4) Blau de Rodes (EG5) Akrotiri

Al juliol vaig fer una consulta onomàstica a l' IEC . En tornar del viatge vaig trobar a la bústia un sobre que contenia la carta amb la resposta. Voilà : Al web de l'Idescat consta que almenys tres persones ja tenen el cognom Ibanyes a Catalunya. No fa gaire vaig descobrir l' Albert Ibanyez . Em va fer gràcia la seva manera d'escriure el cognom. Li ho vaig comentar en un mail i em va respondre: Vaig creure adient adaptar-me a la realitat. A l'internet no existeix la Ñ, doncs hi vaig ficar una NY, donant-li més personalitat i funcionant igual. No he ficat l'accent perquè no cal, al DNI tampoc el tinc. De la mateixa manera que vaig canviar l' Antonio de l'antic DNI per l'actual Antoni , també podria canviar ara l' Ibáñez per l' Ibanyes , d'acord amb el criteri de l'IEC . Què hi guanyaria? Com que sóc inquiet de mena i ara tinc molt temps lliure, m'he passat tres dies recercant tota la informació que he pogut trobar sobre el...