ENTRELLUM

El rierol es desglaça. Les mosques tornen a empudegar. He vist les primeres granotes. Les serps no trigaran a sortir . La natura es deixondeix. Camí de la cascada , he trobat el Josep, 27 anys, fill de Llimiana, pasturant un ramat de 700 ovelles. Hem intercanviat algunes paraules. Detesto els ramats. Rere seu només hi deixen merda...   Que consti que la merda (sobretot la d'ovella) va molt bé per a l' hort , encara que el pobre, després de les glaçades, fa molta pena, ha quedat arrasat i debolit. L'hauré de refer tot de nou. Cel ras i vent del nord. El Montsec fa honor al seu nom. La terra s'esquerda, els sembrats no brullen. Com era previsible, ella també s'allunya. Sense papallones l'amor és un cadàver que, per molt que el maquillis, acaba tufejant. Res no justifica l'avorriment. Tenim tot el dret del món a sentir-nos vius. Avui la solitud em pesa més. I la tristor. Punt i a part. " Nos enfrentamos a una tremenda crisis, una crisi...

Uns mesos abans de rebre el Premi Nobel, Pablo Neruda va estar deu dies a Rapa Nui. D'aquesta visita en va sortir un poemari: “ La rosa separada ” . (Vint anys abans ja havia dedicat tres poemes a l'illa en el seu “Canto General” ). El poeta constata el seu enlluernament alhora que reconeix la necessitat d'abandonar-la: Y se acabó el silencio solemne, es necesario dejar atrás aquella soledad transparente de aire lúcido, de agua, de pasto duro y puro, huir, huir, huir de la sal, del peligro, del solitario círculo en el agua desde donde los ojos huecos del mar, las vértebras, los párpados de las estatuas negras mordieron al espantado burgués de las ciudades: Oh Isla de Pascua, no me atrapes, hay demasiada luz, estás muy lejos, y cuánta piedra y agua: too much for me! Nos vamos! Neruda fuig de l'illa perquè té por de ser atrapat per ella. Cal oblidar el paradís per a tornar a l'infern de la civilització i poder sobreviure-hi. Cal deixar l'illa per a reviure-la des ...

Així fou reconegut Eugenio Montale quan li atorgaren el Premi Nobel de Literatura l'any 1975 : "for his distinctive poetry which, with great artistic sensitivity, has interpreted human values under the sign of an outlook on life with no illusions " ¿És possible viure sense il·lusions? ¿No és una altra il·lusió pensar que podem viure sense il·lusions ?

Escric perquè en tinc ganes. Escric perquè no puc fer un treball normal com els altres. Escric perquè vull llegir llibres com els que escric. Escric perquè estic molt empipat amb tots vosaltres, amb tothom. Escric perquè em plau de continuar tancat en una cambra tot el sant dia. Escric perquè només puc participar de la vida real modificant-la. Escric perquè vull que els altres, tots vosaltres, el món sencer, sàpiga quin gènere de vida hem viscut i continuem vivint, a Istanbul, a Turquia. Escric perquè m'agrada la flaire del paper, de la ploma i de la tinta. Escric perquè crec per damunt de tot en la literatura, en l'art de la novel·la. Escric perquè és un hàbit i una passió. Escric perquè tinc por de ser oblidat. Escric perquè gaudeixo amb la glòria i amb l'interès que això m'aporta. Escric per a estar sol. Potser escric perquè espero comprendre per què estic tan empipat amb tots vosaltres, veritablement emprenyat amb tothom. Escric perquè m'agrada ser llegit. Escri...