ENTRELLUM

de Rubén Bandrés Martín per a tonibanyes@gmail.com data 17 / setembre / 2008 assumpte: Opinió sobre els llibres de Harry Potter Hola Toni! Em dic Rubén, sóc alumne de 2n de batxillerat de l' IES L'Arboç . T'escric per demanar-te opinió sobre els llibres de Harry Potter , ja que jo estic fen el treball de recerca sobre el boom que han generat els llibres de la J.K. Rowling . Estic enviant mails a diferents escriptors perquè vull comparar els diferents punts de vista sobre el que opinen del fenòmen Harry Potter. Per suposat, espero amb moltíssimes ganes el que em puguis comentar sobre la repercussió que ha tingut la saga de la J.K.Rowling. Moltes gràcies! Desitjo tenir una resposta teva molt aviat! T'ho agraeixo! Resposta: Hola Rubén, T'agraeixo que hagis pensat en mi per al teu TdR, però no et puc ajudar gaire perquè et confesso que no n'he llegit cap de la sèrie HP. De totes maneres, puc opinar sobre "el fenomen HP i la seva repercussió"... Crec que es...

Matí a l' institut . Retrobament amb els companys. El director s'ha deixat la barba. Moltes cares noves, fastigosament joves. Han posat més reixes al pati. Han pintat totes les aules. Han instal·lat més ordinadors (ja en tenim més de 200!). Diuen que faran una zona wifi al bar i a la sala de profes. Primer claustre. Començarem les classes el dia 17... Visito el nou institut de Vilanova del Vallès . Enguany comencen 1r. i 2n. d'ESO. Com a l' IES Marta Mata de Montornès , tot són barracons (l'eufemisme obliga a dir mòduls prefabricats ). Allí em trobo l'Oriol Safont, alcalde de Vilanova , i xerrem una estona. Li dic que hauríem de connectar Vallromanes i Vilanova amb el carril bici . Nosaltres ja n'hem fet un tram , però ells han potenciat més les zones peatonals. Mentre parlem, arriben dues mares preocupades, una de Vilanova i una altra de Vallromanes, perquè volen saber si tot estarà a punt, si hi haurà transport i menjador per als seus fills... Les deix...

Hora de guàrdia a la sala d'ordinadors amb alumnes de 3r. d'ESO. Elles enganxades a les pàgines de votamicuerpo.com i al messsenger; ells al You Tube (videos de futbol, boxa, gent que es fot d'hòsties...). Els mp3 a tot drap percudint els tímpans. Jo intento corregir exàmens. Sona el timbre. És l'hora de l'esbarjo.

Fosqueja a Mas Voranell. Des de la finestra del despatx contemplo el nou Casal i la riera més bonica del món, sobretot a la tardor quan plou . Encenc un bastonet d'encens de sàndal. Escolto la sublim i delicada Corinne Bailey Rae . Porto tres dies enganxat a aquesta cançó... powered by ODEO lyrics El 28 de febrer actuarà al Razzmatazz . No m'ho perdo.

Deixant comentaris pels racons més inversemblants de la catosfera...

Tot va començar el 22 de febrer quan, després de llegir el meu Manifest , em vas enviar un mail titulat "per fi": L' endemà vas escriure un altre mail titulat "proposta": La foto en qüestió era aquesta: Vaig acceptar la proposta i vaig posar unes condicions. Tu em vas respondre... Entre el 24 de febrer i el 4 de març Vogelfrei i mouchette van intercanviar 100 mails i 800 pàgines en word de messenger ... L'Oracle Imminent fou perpetrat en 10 dies. La co-inspiració ( musa / mus ) va provocar una efervescència creativa BRUTAL que es va veure agreujada per la pol·linització primaveral i la música dionisíaca de la Shakira (veritable banda sonora de L'Oracle , en concret Oral Fixation Vol. II i, més en concret, la cançó Illegal ) El títol va sorgir d'uns comentaris a Plagueta de Bord , el blog del nostre idolatrat BM Creats els personatges protagonistes, l'argument va anar sorgint sobre la marxa (a la xarxa) i, sobre la marxa també, vam decid...

La vida és dura. Sort que tenim la Beefeater i la Literatura. No sé si és més complicat exercir de professor que de pare. El que és segur és que el més difícil del món és exercir de marit. Per això escric: perquè, almenys, mentre escric, m'eximeixo de les responsabilitats docentspaternomaritals, massa responsabilitats per a un irresponsable com jo. La meva senyora (més santa que Sant Escrivá ) no acaba d'assimilar la meva grafomania crònica. Normal. La vida és dura, molt dura, sobretot per a les esposes dels escriptors de pedra picada. La meva filla, en canvi, passa. Sap que son pare no hi és tot. L'únic que li treu la son és que la castigui emportant-me el cable de l'ordinador. És addicta al messenger. Sense arribar a la lamentable addició que té son pare als blogs. Tot s'hereta. Per sort, la seva vida encara no és gaire dura. Podria treure excel·lents, però es conforma amb notables perquè no vol que la resta de companys i companyes li diguin empollona . Alta, r...

Els companys del Departament de Llengües (vives, mortes i moribundes), em van demanar si podia fer un petit recital d' UCP en l'acte de celebració de Sant Jordi de demà dimecres dia 26. Sembla ser que estan encantats i se senten orgullosos de tenir al claustre un escriptor de veritat (sic). Amb la modèstia que em caracteritza, vaig acceptar sense escarafalls. Us reprodueixo a continuació el discurs-recital que he preparat: Quan tenia la vostra edat, volia ser metge. Col·leccionava prospectes de medicaments. Tenia una capsa de sabates plena de prospectes. Me’ls estudiava de memòria: composicions, indicacions, contraindicacions, posologia… Per això, a BTX vaig fer ciències pures: mates, física, química, biologia… Però a COU, l’últim any de BTX, un profe que es diu Antoni Olona (i que ara és director d’un IES a Lleida) em va fer agafar el gust per la filosofia fins al punt que vaig decidir oblidar-me de la medicina i matricular-me en la carrera de filosofia. Em vaig llicenc...

Tinc classe d’«alternativa a la religió» (sic) amb 1r. d’ESO. Arribo a la porta de l’aula i em trobo els alumnes esperant-me. Mentre obro, veig que en Moha(med) s’està amb una noia d’uns vint anys a la qual no conec. Ella em diu: Hola, sóc la Raquel, la integradora social que acompanya en Moha. Pregunto: ¿Integradora social? Sí, fa ella. Hi ha els psicopedagogs i els integradors socials. Jo i una companya hem estat assignades a aquest centre. Li demano: ¿Qui t’envia, l’Ajuntament o la Generalitat? La Generalitat, em respon. Dic: ¿Te l’emportes ara? No, fa ella, jo entro a classe amb ell… Aleshores, en Moha i la Raquel i la resta d’alumnes entren a l’aula i s’asseuen. La Raquel a la vora d'en Moha, com si fos la seva ombra, una versió progre de l’àngel custodi cristià, ángel de la guarda dulce compañía no me desampares ni de noche ni de día no me dejes solo que me perdería , com un pepito grillo amb sou de funcionari… El meu cervell processa la informació a mil per hora. Resulta q...

Arribo a l’insti i em trobo una destrossa considerable. Aquest cap de setmana, malgrat les tanques i les càmeres de seguretat, han tornat a entrar els vàndals. Han calat foc a un contenidor de paper amb el qual han cremat una taula de l’entrada principal. La resta de taules han estat completament arranades. El resultat és llastimós: sembla que hagi caigut una bomba . Per efecte de l’escalfor, el formigó s’ha aixecat. A més, han fet malbé cinc o sis vidres a cop de pedra, testos escampats , etc. Un desastre. La setmana passada vam tenir sang dos dies seguits. Un alumne de 1r. d’ESO va fotre un cop de puny a un altre i li va esbotzar la cella. L’endemà, un profe (amb l’ajut inestimable dels alumnes) es va enganxar el dit amb una porta de tal manera que se’l va trencar. El noi del pinyac es passeja orgullós amb l’ull tot negre. El profe està de baixa. Un altre. Cada vegada hi ha més profes de baixa. Envien substitutes que parlen valencià. Són legió. Em cauen bé, pobrissones. Algunes du...