24.3.06

Tinc classe d'alternativa a la religió...

Tinc classe d’«alternativa a la religió» (sic) amb 1r. d’ESO. Arribo a la porta de l’aula i em trobo els alumnes esperant-me. Mentre obro, veig que en Moha(med) s’està amb una noia d’uns vint anys a la qual no conec. Ella em diu: Hola, sóc la Raquel, la integradora social que acompanya en Moha. Pregunto: ¿Integradora social? Sí, fa ella. Hi ha els psicopedagogs i els integradors socials. Jo i una companya hem estat assignades a aquest centre. Li demano: ¿Qui t’envia, l’Ajuntament o la Generalitat? La Generalitat, em respon. Dic: ¿Te l’emportes ara? No, fa ella, jo entro a classe amb ell…

Aleshores, en Moha i la Raquel i la resta d’alumnes entren a l’aula i s’asseuen. La Raquel a la vora d'en Moha, com si fos la seva ombra, una versió progre de l’àngel custodi cristià, ángel de la guarda dulce compañía no me desampares ni de noche ni de día no me dejes solo que me perdería, com un pepito grillo amb sou de funcionari… El meu cervell processa la informació a mil per hora. Resulta que la paia aquesta estarà tota la classe amb en Moha per a “integrar-lo”. Al·lucinant. No m’hi havia trobat mai des que l’any 1989 vaig començar a perpetrar aquesta feina la qual, per desgràcia, cada curs que passa esdevé més arriscada i demencial. Mai no m’hagués pensat que arribaríem tan lluny.

En Moha és un noi de 12 anys força “problemàtic”. A principi de curs, en un atac d’inspiració, em va etzibar: Vete a tomar pol culo! El van expulsar uns dies. Últimament es comportava, almenys amb mi. Començo la classe i la Raquel està tota l’estona pendent d'en Moha. Li diu: Escolta el professor, mira què diu, apunta això, etc. Jo me’n faig creus, però intento disimular el meu astorament. ¿A quin il·luminat se li ha acudit que la millor manera d’integrar una persona és fotre-li un “integrador” al costat? Ja, pel mateix preu, que li posin un guàrdia de seguretat o un Mosso d'Esquadra de paisà. És com si vesteixes en Moha de vermell integral amb picarols penjant…! Per a llogar-hi cadires.

Al cap de mitja hora, com d’habitud, en Moha demana si pot anar al lavabo. La Raquel em mira i fa sí amb el cap. Val. Li dono permís. En Moha s’aixeca i surt de l’aula. La Raquel al darrere… Em pregunto, posats a preguntar, què passarà al lavabo… ¿La “integradora” li abaixarà la bragueta, li sostindrà la titola, se la remenarà perquè caigui la goteta…?

Generació ESO. Generació Messenger.