13.3.06

Arribo a l'insti i em trobo una destrossa...

Arribo a l’insti i em trobo una destrossa considerable. Aquest cap de setmana, malgrat les tanques i les càmeres de seguretat, han tornat a entrar els vàndals. Han calat foc a un contenidor de paper amb el qual han cremat una taula de l’entrada principal. La resta de taules han estat completament arranades. El resultat és llastimós: sembla que hagi caigut una bomba. Per efecte de l’escalfor, el formigó s’ha aixecat. A més, han fet malbé cinc o sis vidres a cop de pedra, testos escampats, etc. Un desastre.

La setmana passada vam tenir sang dos dies seguits. Un alumne de 1r. d’ESO va fotre un cop de puny a un altre i li va esbotzar la cella. L’endemà, un profe (amb l’ajut inestimable dels alumnes) es va enganxar el dit amb una porta de tal manera que se’l va trencar. El noi del pinyac es passeja orgullós amb l’ull tot negre. El profe està de baixa. Un altre. Cada vegada hi ha més profes de baixa. Envien substitutes que parlen valencià. Són legió. Em cauen bé, pobrissones. Algunes duren tres dies: no ho suporten i pleguen. Després envien substitutes de substitutes que també parlen valencià… Un desastre.

Sang i foc. Foc i sang. Els símbols que anuncien la imminència de l’Apocalipsi. La Barbàrie avança a passos de gegant. Generació ESO. Generació messenger.

L'ORACLE IMMINENT