ENTRELLUM

Seguint amb el restyling del blog, que vaig començar ahir , avui he fet un pas endavant (certament arriscat) i he canviat la capçalera, que és com dir "la marca de la casa". Aquesta serà la cinquena capçalera que tindrà Entrellum . Sempre han estat relacionades amb indrets que he visitat i que han significat alguna cosa important per a mi. La primera va ser a La Vall d'Albaida, quan vaig anar a recollir el premi de novel·la eròtica per L'oracle imminent . La segona va ser al Partenó d'Atenes. La tercera a la Pica d'Estats. La quarta a Palma de Mallorca, a la presentació de LCL . L'última és de Rapa Nui , una foto que vaig fer des de l'interior de la cova Ana Kakenga (ai, la cèlebre al·legoria platònica...) Era un dia nítid que no oblidaré mai... NB: Fixeu-vos en un detall... A mesura que canvio de capçaleres, es va minimitzant la meva presència. Vaig començar amb la màscara histriònica i destralera de TdQ . A Entrellum vaig passar de la cara g...

Arriben de Mallorca dues capses amb 25 exemplars del meu últim llibre publicat: Catosfera. Ciberdietaris 04-05-06 ( Edicions UIB ). És un totxo de 534 pàgines que recull gran part dels posts escrits als blogs Tros de Quoniam i Entrellum durant els anys 2004, 2005 i 2006. Aquesta obra va merèixer el VIII Premi d'Assaig i Creació sobre Tecnologies de la Informació Nadal Batle . Malgrat que alguns no acaben de veure clar el pas del text digital al paper, fa goig poder tenir entre les mans aquest nou "fill" que s'afegeix a la família de volums analògics. Lletres que taquen la blancor física. Un patracol que se sosté dempeus. Una altra fita aconseguida.

Si deixem de banda l'obra col·lectiva La catosfera literària 08 (maig 2008), l'últim llibre que havia publicat era L'oracle imminent (novembre 2006). O sigui, que fa més de dos anys que no publicava cap llibre . Casualitats de la vida han volgut que ara apareguin dos llibres meus quasi simultàniament. Avui he rebut un mail de Mallorca en el qual se'm comunica que Catosfera. Ciberdietaris 04-05-06 ( Edicions UIB ) ja està imprès; i aquest mateix matí he anat a Correus per a trametre a l'editorial Cap Béar de Perpinyà les proves corregides del poemari Entrellum . Aquests dos llibres no esdevindran best sellers . Ja donaria gràcies si reben alguna crítica -bona o dolenta- en algun lloc. No tinc padrins, no pertanyo a cap mafieta. Vaig per lliure, a la meva bola. Ningú no m'ha regalat mai res, ni una miserable subvenció . Tots els llibres que he publicat són obres que han estat guardonades amb premis . El primer blog que vaig tenir es deia igual que l'úl...

Avui s'acaba un any estr-any... (Dic "estrany" perquè ara em fa mandra buscar l'adjectiu exacte que resumeixi aquests 365 dies sobreviscuts, suposant que un sol adjectiu fos capaç de resumir-los). Estrany perquè han passat coses fonamentals a la meva vida que encara no he pogut pair ni relativitzar. Estrany perquè no tinc cap dret a queixar-me però, pessimista com sóc, sempre estic rondinant... no tinc remei. Vam començar el 2008 amb les Jornades de la Catosfera d'on en va sortir un llibre del qual en vam fer diferents presentacions ( 1 - 2 - 3 - 4 ), a més de tot el ressò mediàtic ( TV inclosa). Vaig guanyar el Premi Machado . Vaig flirtar amb la política ( 1 - 2 - 3 ). Vaig coincidir amb gent interessant ( 1 - 2 - 3 ). Vaig descansar una mica i, ben descansat, vaig reprendre el blogueig amb més empenta que mai... i aquí estic un altre cop donant guerra. Entre les coses superficials cal destacar que vaig estiuejar a Eivissa, m'he aprimat 12 kg, m...

Avui fa 3 anys que vaig escriure el primer post d' ENTRELLUM i avui fa 67 dies que vaig publicar l'últim [Gràcies pels vostres comentaris !]. Per què aquesta aturada? Astènia tardorenca? Letargia prehivernal? Un atac de bartlebysme ? Després de cinc anys bloguejant a diari, necessitava frenar, parar-me, desenganxar, descansar una mica, observar les coses des de la distància... Sempre he sigut partidari de les " crisis ", i més si són "existencials". De vegades, com deia Descartes , cal dubtar, replantejar-s'ho tot: què som, què volem, cap on anem... De vegades cal vèncer la inèrcia rutinària de les nostres vides i preguntar-nos quin sentit té tot allò que fem, si val la pena continuar endavant o potser és millor fer un cop de volant i canviar de rumb... En això estem. He esperat fins avui per a prendre una decisió sobre el futur del blog. Volia donar-me temps, temps per a rumiar-m'ho. Durant aquestes setmanes d' inactivitat blogogràfica ...

Quan he arribat a casa m'he trobat dos paquets. L'un provenia de Mallorca i contenia les proves del llibre Catosfera. Ciberdietaris 04-05-06 . Un totxo de 535 pàgines de paper que conté els millors posts escrits durant els meus tres primers anys de blogueig. L'he de repassar sencer perquè surti publicat abans no s'acabi l'any. L'altre paquet me l'enviava La Campana . Es tracta del llibre La dictadura de la incompetència de Xavier Roig. Té molt bona pinta. A veure si trobo temps per a llegir-lo. Ja tenim el cartell del Festival de Poesia "Una rierada de poemes" que farem a Les Borges del Camp:

Presentació a Mallorca ( 1 + 2 ) LCL_08 En parla Antaviana > Via eLiteratura

Ens el vam trobar a la Plaça de Santa Eulàlia quan estàvem prenent un resfresc en una terrasa després de la presentació de LCL a Can Alcover . En Biel el va en veure passar, el va saludar, i ell va venir fins a la nostra taula. Després me'l van recomanar molt vivament, sobretot el seu últim llibre: Pèls i senyals . Parlo de Sebastià Perelló . M'ha fet gràcia trobar que a la línia 9 de la pàgina 12 el narrador del llibre esmenta la Plaça de Santa Eulàlia. Més endavant, aquest indret tornarà a sortir a les pàgines 71 i 136. La trobada fou la nit de dijous passat després d'un dia d'allò més emotiu i calorós. No coneixia Perelló. Al juny va presentar el llibre a Can Alcover . Ahir me'l vaig comprar i avui llegit està. El protagonista es diu Felip, fa de falconer a l'aeroport i és un solitari recalcitrant i desbruixolat que s'esbrava escrivint el seu quadern menjussat , un soliloqui excessiu, una logomàquia plena de descripcions i reflexions, parant esment en...

Twiter Fotos meves Fotos Benjamí Són les 6 del matí i ja he dormit prou, malgrat que vaig retirar-me tard després de penjar les últimes fotos del dia . Encara no ha sortit el sol. La finestra de l'habitació 205 dóna al pati interior d'aquest hotelet urbà en el que es respira una calma monàstica. Encara em queden unes hores a Palma fins que l'avió JK 5711 d'Spanair s'enlairi a les 11:25 de tornada cap a casa. Abans de les vacances, Elisenda Farré em va proposar de fer la presentació de LCL a Can Alcover . N'Elisenda és una dona eficient i molt preparada. Ella és la que dirigeix aquesta casa-museu on es venera la memòria d' un dels grans escriptors mallorquins. Gràcies, Elisenda, pel teu tracte exquisit i per la bona feina que has fet! I a veure si t'animes a fer un blog del centre ... Aquí la teniu al jardí alcoverià: Casualitats de la vida han volgut que n'Elisenda sigui filla d'una de les blogaires mallorquines que han participat en el llibr...

Fotos entrevista IB3 Ràdio Llegeix el relat

El vol Spanair JK 5700 surt a les 12:40 (no rigueu, que jo no les tinc totes). Estaré 24 hores a Mallorca per a presentar la criatura que vam gestar fa 9 mesos . En aquest post anterior podeu trobar tots els detalls. M'acaben d'entrevistar a Ona Mallorca i demà ho faran a IB3 Ràdio . Recordeu : a les 20 h. a Can Alcover Intentaré fer la crònica en directe... També en parlen: Antaviana Llorenç Carreres Ricard Garcia Filant prim El pèndol de la Victòria Sala de premsa Cossetània Agenda Can Alcover IBWEB Plaguetaire

El proper dijous 4 de setembre presentarem LCL a Can Alcover de Palma de Mallorca. Aquesta serà la 4a. presentació que fem del llibre després de les presentacions a la Catalònia , Vallromanes i Fnac Triangle . Comptarem amb la presència de Biel Mesquida , autor del pròleg, i dels catosfèrics mallorquins que han participat en el llibre ( Llorenç Carreres , Caterina Cortès , Maria Victòria Secall i Benjamí Villoslada ) Quedeu tots convidats... LCL_08

Aquest diumenge tornarem a Cotlliure... Festival "Un livre à la mer" PDF Programa El poema que llegirem és el núm. 3 del poemari ENTRELLUM : Morir He vist el mar furient a través dels teus ulls. La nit m'ha dut regust de llàgrimes furtives. ¿Què vols que fem si governen els mots? ¿Per què fugim dels espadats bellíssims? L'amor és tremolor, neguit, insomni... La nit curulla d'ombres amara el meu cor. No és sang ni rou ni mel ni vi... No és cap concepte que puguem concebre. Incomprensiblement, m'adormo en la platja que fenyo als teus pits... L'amor és una tendra manera de morir. ¿On vols que anem a morir junts? Mourir J'ai vu la mer impétueuse au travers de tes yeux. La nuit m'a apporté un arrière-goût de larmes furtives. Que veux-tu que nous fassions si les mots gouvernent? Pourquoi fuyons-nous de ces abîmes si beaux? L'amour est tremblement, inquiétude, insomnie... La nuit débordante d'ombres baigne mon coeur. Ce n'est ni sang, ni rosée...

A Lleida en diuen catxar , a Mallorca boixar , al Pallars tringolar ... I sempre ve a ser el mateix: afogar-se i desfogar-se mitjançant un cos aliè. Els cossos foren dissenyats per a l'acoblament. No hi ha res més trist que un cos isolat. Abraçar, besar, acaronar, fornicar... Infinitius que regalimen infinites tendreses. Cada cos és un enigma que cal desxifrar...

A cloudy day . A l'hora del break , en Jaume (profe de tecno), en Carles (profe de música) i servidor (profe de filo) fem cap a la millor orxateria de Mataró: Verdú, a la Riera, davant de l'Ajuntament. Boníssima. On hi hagi una autèntica orxata feta artesanalment, que es treguin les Chufis i altres succedanis industrials. Em penso que hi tornarem. Jo sóc un fanàtic de l'orxata, sobretot a l'estiu. És una de les meves begudes preferides. L'esmorzar perfecte per a mi és una ensaïmada mallorquina acompanyada d'orxata valenciana. Busco orxata al diccionari d'anglès i em trobo això: Cold drink made from tiger nuts . Curiosa manera d'anomenar les xufes. En un altre diccionari trobo que la xufla l'anomenen earth almond . Nut també significa sonat, guillat. O sigui, que en anglès hi ha almenys quatre maneres de dir boig: fool, crazy, mad i nut . Acabem el matí amb la lletra ( lyrics ) d'aquesta cançó... Elogi de l'orxata Més orxata

(29.11.07) Blogs & Literatura (bases convocatòria) (29.11.07) Nosaltres sí, que som imparables (02.12.07) Amb un parell d'e-mails (11.12.07) Taula Blogs & Literatura (13.12.07) Ja som 50! (llista participants) (16.12.07) Literatura del present (17.12.07) Mapa de la catosfera literària (23.12.07) JA SOM 100!!! (30.12.07) Diari d'una desconnexió (31.12.07) Últim post de l'any (03.01.08) 137 (25.01.08) Presentació taula rodona Blogs & Literatura (26.01.08) El blog com espai-temps de literatura provisional (26.01.08) Vídeo de la taula rodona Blogs & Literatura (26.01.08) Segona jornada catosfèrica (27.01.08) Blogs que parlen de la taula literària (28.01.08) Vídeo taula Blogs & Literatura (28.01.08) Els 100 blogs seleccionats (29.01.08) Jutjar (01.02.08) 450 (03.02.08) Capvespre 1.2.08 (13.02.08) El futur dels llibres (18.02.08) Paper i xerrameca (01.04.08) Ja tenim la coberta del llibre! (17.04.08) Novetats LCL (18.04.08) Més novetats sobre LCL (20.04.08) Ca...

El Fokker 100 de GIRjet ha sortit amb dues hores d'endarreriment. Mai no havia volat amb un avió tan petit. Els nostres seients són a la fila 14, just al costat de la sortida d'emergència. El vol GJT1635Y té com a destinació l'aeroport Sabiha Gökçen d'Istanbul. Seran 2.400 km. sobrevolant la Mediterrània (Còrsega, el centre d'Itàlia, el nord de Grècia, el Màrmara ). El comandant, Javier Escalante, afirma que la duració del vol serà d'unes 3 hores i 5 minuts. Les hostesses vesteixen faldilla blau marí amb camisa blanca damunt la qual porten una armilla vermella. N'hi ha tres. A la meva dreta un home* llegeix El corazón de Ulises de Javier Reverte . Acaba de començar el capítol titulat El barco de Peter Pan . Mai un viatge m'havia fet tanta il·lusió com aquest. París (fa dos estius) era també una visita molt esperada, però res comparat amb Grècia. Em penso que aquest parell de dos que seuen a l'esquerra són gais. A Míkonos xalaran, doncs. M'h...