La crisi de Ceuta no pot fer-nos perdre de vista que l'enemic és espanya, no el Califat. No dic que l'islamisme no sigui imperialista i que no existeixi un perill en la seva expansió. Dic que espanya continua sent imperialista i colonialista amb nosaltres, des de fa tres segles. He escrit un article on tracto d'aclarir això. Ahir al vespre, la Sílvia Orriols va publicar el següent tuit:
Això ja no va de Catalunya -espanya. Va de Civilització- barbàrie. I tu? Que tries ?
La frase en negreta va provocar de seguida reaccions lògiques d'indignació. Jo he llegit el tuit a les sis del matí i m'he vist obligat a escriure l'article Això va de catalunya o espanya. Ella després ha rectificat dient
Catalunya és la civilització i espanya la barbàrie. Qui ho ha volgut entendre, ja ho ha entès...
La cosa ha portat molta cua tot el dia. Com va portar cua lo de la filla-policia. Sabent que et vigilen amb lupa, has de procurar no donar munició a l'enemic. Quin estiu de pífies. Cal anar amb peus de plom i mesurar moltíssim les conseqüències de cada paraula.
Per exemple, Isabel Castro avui m'ha llençat tota la cavalleria perquè, mentre dialogava amb ella, he dit "els puristes del Cens". S'ha pujat per les parets i ha escrit quilòmetres de text, comparant-me amb Sergi Sol i ERC, un insult molt desafortunat que no he tolerat. He tallat la conversa amb ella. Era una veu que tenia en consideració. Quina llàstima.
----------
Comentaris