ENTRELLUM

Segueix preparant la terra per a l' hort . El Josep de la Casa Claverol de Llimiana ahir li va permetre agafar fem del seu corral d'ovelles i cabres. En va omplir uns cabassos. Aquest matí ha tingut dues sorpreses molt agradables. La primera és que ha trobat un pit-roig ( Erithacus rubecola ) dins de casa. Segurament havia entrat per la xemeneia. El paio s'ha cagat a la pantalla del portàtil! Li ha costat de fer-lo sortir. La segona sorpresa ha sigut l'aparició a la terrassa d'un magnífic exemplar de papallona reina ( Vanessa atalanta ). Els colors que vesteix (negre, taronja i blanc) la fan digna d'aquest nom. Els anglesos i els alemanys l'anomenen ( Red ) Admiral , mentre els francesos i els italians Vulcain / Vulcano . Nabókov parla d'ella a la novel·la Pale Fire . Gérard de Nerval li va dedicar uns versos: Voici le Vulcain rapide Qui vole comme un oiseau son aile noire et splendide Porte un grand ruban ponceau És una de les últim...

Des del primer dia li van cridar força l'atenció les papallones. N'hi ha de totes mides i de tots colors. A la foto de la nova capçalera del blog apareix una Issoria lathonia sobre l'espígol a prop de l'ermita del Sant del Bosc . Aquest matí un magnífic exemplar d' Hipparchia fagi , una de les mes vistoses i abundants ara en aquesta zona, se li ha posat al braç. Després ha volat una estona al seu voltant com si volgués comunicar-li alguna cosa. L'ha pogut fotografiar sobre l'escorça d'un roure. Les papallones són ànimes: ψυχή . Nabókov en sabia un niu, de papallones . Ell és a les beceroles . Vanessa Atalanta Llegeix tota la sèrie T

I am thinking of aurochs and angels, the secret of durable pigments, prophetic sonnets, the refuge of art. And this is the only immortality you and I may share, my Lolita. Amb aquestes paraules clou Nabokov la seva obra mestra . Nosaltres encara hem de trobar les paraules per a descriure el que hem viscut, el que vam viure anit a l’ Oracle , el que viurem si som prou valents, si ens deixem endur per aquesta sang flagrant que res no sap de límits ni de morals…

Aparquem el cotxe davant la Porsche de l'Avinguda J. V. Foix . L'edifici on es troba la seu de l'editorial Anagrama fa cantonada amb el carrer Pedró de la Creu. Façana de totxo vermell. Jordi Herralde (JH) va comprar aquest local a Grijalbo. Pugem les escales fins al primer pis. El rebedor és ple de pòsters publicitaris dels llibres que ( since 1969) ha publicat la casa. La noia de recepció ens diu que ens esperem. M'acompanya un vell amic de JH, que és el que ha concertat l'entrevista. Van fer les milícies junts a Castillejos. JH va ser un dels enginyers industrials més joves d'aquest país. Ara és un dels editors independents més respectats del panorama literari mundial. Estic emocionat. Fa molt de temps que somiava aquest moment. Apareix amb un somriure, fem les presentacions. Em trobo davant d'un home septuagenari que encara conserva una bona tofa de cabell blanc. Vesteix amb senzillesa: camisa blau cel sota un jersei blau marí. Beslluma bonhomia. Quan...