28.2.06

I am thinking of aurochs and angels...






I am thinking of aurochs and angels, the secret of durable pigments, prophetic sonnets, the refuge of art. And this is the only immortality you and I may share, my Lolita.
Amb aquestes paraules clou Nabokov la seva obra mestra. Nosaltres encara hem de trobar les paraules per a descriure el que hem viscut, el que vam viure anit a l’Oracle, el que viurem si som prou valents, si ens deixem endur per aquesta sang flagrant que res no sap de límits ni de morals…

1 comentari:

Vladimir Vladimirovitx ha dit...

Sincerament crec que Lolita no és ni molt menys la seva obra mestra. Potser és la més llegida pel públic, la més coneguda en entorns cinèfils però és injustament catalogada com la seva millor novel·la. Sens dubte Ada o l'Ardor la supera en ritme narratiu, profunditat de personatges i originalitat.

Salutacions