Amb aquestes paraules clou Nabokov la seva obra mestra. Nosaltres encara hem de trobar les paraules per a descriure el que hem viscut, el que vam viure anit a l’Oracle, el que viurem si som prou valents, si ens deixem endur per aquesta sang flagrant que res no sap de límits ni de morals…
I am thinking of aurochs and angels, the secret of durable pigments, prophetic sonnets, the refuge of art. And this is the only immortality you and I may share, my Lolita.
Comentaris
Salutacions