Temps esvaït, temps fos,
d'il·luminació escassa,
de lluna plena que trepitja
pedres, marges i cases.
El protagonista es presenta
d'un blanc contundent,
sense pietat descalça
el noguer, per l'escletxa, l'arrel.
El glaç, l'estrella sagrada,
l'octògon adorat per savis i mags,
bruixes i fades, l'infinit amb sentit.
Una nova Era plena d'esperança
de color violeta, de vidents i sanadors,
de guerrers de la llum i princeses
descalces, amb vestits de llana.
Entre alzines, en una quadra,
sota una manta estelada,
la llum de set espelmes
i un guardià de l'ànima.
Una filadora i un pastor
hi fan niu calentó.
Ara només hi falta
la palla daurada.
Un rierol de benvinguts
picant la porta: "És aquí
on ha nascut?" pregunten.
Un cabirol ens ha guiat.
Sí, és aquí on és nat. Doncs
us deixem aquests presents,
feu-ne d'ells grans castells
i ajudeu el viatger perdut
a trobar la seva llar.
