ENTRELLUM

L’any 2004 vaig publicar a internet la llista més completa d’insults catalans. Els vaig endreçar per ordre alfabètic. La recopilació fou possible gràcies a nombroses aportacions que vaig rebre via mail d’arreu dels Països Catalans. Vet aquí:  A abacallat abaltit abductor abegot abellot abominable abraçafanals absurd aburgesat abusananos abusanenes acabacases acabat acaparador accidiós acollonit àcrata acuseta adoba-cossis de mal llamp adolescent adormit adupit advocat de marge advocat de secà afaitapagesos afamat afaneta afartapobres afemellat aferrat afonacases afram agaçant agaçoris agarrat [ets + agarrat que un xotis] agafallós agafasopes aganit aganyit agarrat agonies agre aguantaespelmes aguiló aixafabolets aixafaguitarres aixafamerdes aixafaterrossos aixecacamises aixecasamarres alarb alatrencat albardà albat albercoc alcavot alçapius alçaporro alcohòlic alficòs alienat aligot al·lucinat alobat alonso alopècic [alt i gros com un talòs] altiu amagacreus amagaolles amagapinyes ...

Our revenge will be the laughter of our children.  Se m’apareix el fantasma de Bobby Sands en el dia 66 de la vaga de fam. Em mira de fit a fit i m’etziba: Contra el poder, la resistència; contra la brutalitat, la dignitat. Som i serem partisans. El nostre estendard és la llibertat.  Walter Benjamin : Dem Gedächtnis der Namenlosen ist die historische Konstruktion geweit.  Els sense-sostre, els sense-nom, els sense-estat, els individus marginats, el pàries de la història, nedant contracorrent, perseverant a repel, excèntrics i extravagants, filles i fills d’una tribu silenciada que parla la llengua dels vençuts, que no s’ha rendit mai.

Avui la mar és plorosa, tota l'atmosfera humiteja, els corbs marins s'estan sobre els esculls vigilant els peixos incauts (jo els vigilo a ells amb els prismàtics), les gavines volen i grallen amb elegància superba, cauen les primeres gotes d'ençà que habito aquesta nova residència (farà 20 dies demà, Sant Antoni de la Tau ), surto al carrer i entomo la pluja amb la boca oberta...  No feu cas d'allò que us expliquin de segona mà. Sigueu sempre escèptics amb tota mena de notícies “mediàtiques”. La realitat és immediata o no és realitat . Com el present . La resta cabòries. L'ús del llenguatge denota impotència. Parlem quan no som capaços de sentir directament. Massa paraules és símptoma d'immaduresa.  Avui predomina l'aigua i el cel es confon amb la terra.