Salta al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta Vilassar

A la platja caminant

Matí sense núvols amb un sol esplèndid. He anat a la platja caminant i he tornat de la platja caminant. Hora i mitja d'anar, hora i mitja de platja, i hora i mitja de tornar. He agafat el camí més curt, per Coll de Clau, riera Coma-Clara avall fins al port d'El Masnou. Sempre vaig a la platja de Can Teixidó, que és la primera que es troba en direcció Barcelona. Altres vegades he baixat al mar per Teià, per Premià, i fins i tot per Vilassar. Avui el mar era una bassa d'oli transparent. Em banyo amb peixos a prop. De tant en tant apareix una medusa perduda, enorme, que es veu d'una hora lluny. Els nens comencen a cridar i els pares, sol·lícits, la pesquen i la llencen a les roques. Una mort cruel. Són maques, tenen uns tentacles de color lila i la textura de la sípia. La tornada ha estat més dura per l’hora, el sol era més alt i picava més. He suat força. Sort que he comprat un Gatorade a la benzinera d'Alella. També la pujada és més perllongada i els músculs estan e...

I like the way you do it

Sóc al bar que hi ha davant de l' EOI ( Cafeteria Pilar ). Compro una ampolla petita d'aigua per emportar ( Cabreiroá ). Segon dia de classe. Tinc dues alternatives per venir des de casa: la ruta interior per La Roca o la que va per la costa. Ambdues opcions tenen la mateixa distància, uns 25 km. Mitja hora de camí. Sens dubte, la que més m'agrada és la marítima. Enfilo els revolts de Font de Cera i de seguida sóc al capdamunt del port. La visió del mar des d'allí és com una alenada de vida. Alella, El Masnou, Premià, Vilassar, Cabrera i Mataró. ¿Què té la mar que ens encisa tant? Potser conté tot el que ens manca a nosaltres: la grandesa, la transparència, la pregonesa... Potser és només un mirall on aboquem els nostres somnis impossibles. Quin privilegi poder veure-la cada dia. La professora arriba amb una puntualitat britànica . Avui estreno un bloc d'espiral metàl·lica amb tapes de color taronja. Vocabulari Crowd (gernació, multitud) Mall (centre comercial) ...

Passejada a La Pedra del Diable

La Pedra del Diable

El menhir retrobat

Però les investigacions de Toni Ibáñez, un aficionat a la natura i l'arqueologia, van portar fa poques setmanes fins al menhir de la Pedra del Diable. Fins i tot es treballava amb la hipòtesi que aquest monument megalític hagués estat destruït a mitjan anys seixanta del segle passat quan es va eixamplar el camí. Ibáñez va preguntar als pagesos de Vallromanes –el menhir queda molt a la vora del terme municipal d'aquest poble del Vallès Oriental– fins que va aconseguir que el portessin fins al lloc. Després va informar el museu de Vilassar de Dalt. Contraportada d'El Punt Maresme d'avui Tots els posts sobre La Pedra del Diable [En castellano]

Informe sobre La Pedra del Diable

Avui he rebut a la bústia l' Informe sobre La Pedra del Diable que ha confeccionat la secció d'arqueologia del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. Han tingut l'amabilitat d'adreçar-me una carta d'agraïment i de citar fragments d'aquest humil blog en el recull d'antecedents històrics. Podeu consultar l'informe sencer aquí . Gràcies Vicenç Corbera de Can Maura ( a.c.s. ) Gràcies Manel San Francisco de Can Raspall Gràcies Albert Fàbrega ( blog ) Gràcies Enric Ortega (Museu Arxiu de Vilassar de Dalt) Aprofito per a recomanar-vos aquest blog sobre megalitisme andorrà: David Gálvez Casellas Tots els posts sobre La Pedra del Diable Notícia al Diari Maresme Notícia al diari Avui Notícia a La Pinya

En Manel de Can Raspall

Diumenge al matí, al Concurs de Pintura , vaig trobar en Josep Pericas , l'exalcalde , una de les institucions vives del poble, i vaig fer-li cinc cèntims de la nostra troballa . Ell no la coneixia, però em va dir que parlés amb en Manel de Can Raspall , que ell segur que em podria proporcionar més informació. Manel San Francisco Andreu viu al costat del restaurant Can Raspall , situat a Coll de Clau, en la carena que separa Teià de Vallromanes. Hi he pujat a migdia i, tot entrant al restaurant, he trobat una dona de 65 anys... Hola, bon dia, miri, vinc de Vallromanes i busco en Manel... En Pericas m'ha dit que podia parlar amb ell... Parlar de què? Jo sóc la seva germana, som tres germans, ell és el gran... Ah, doncs si vostè és la seva germana potser em pot ajudar... Resulta que estic buscant informació sobre la Pedra del Diable... Aleshores ella ha somrigut i els ulls se li han il·luminat. La Pedra del Dimoni ! Sí, sí... I tant. Era molt a prop de casa nostra. Deien que cre...

Seguint el rastre d'Obèlix

Havia quedat amb l' Enric a les 10:30 a la Creu d'en Boquet. Mentre l'esperava assegut a la vora del punt d'informació del Parc , sota l'ombra del pi majestuós que presideix la cruïlla, he menjat raïm de les vinyes properes. Boníssim. El deixen madurar perquè agafi grau. A l'hora prevista han començat a arribar vehicles, cotxes i tot-terrenys, cinc, sis, set, l'un rere l'altre, amb gent de totes les edats... L'Enric havia convocat amb menys de 24 hores una bona colla de persones de Vilassar de Dalt, de la secció arqueològica del Museu Arxiu , responsables del Parc , però també curiosos que volien comprovar amb els seus propis ulls la realitat de la troballa . Una trentena de persones que he hagut de guiar camí de Vilassar avall fins al revolt que hi ha abans de Can Mamet, punt en el qual ha calgut aparcar els vehicles. A peu hem enfilat l'antic camí que mena a Can Gurguí. Després d'un tros de pujada, a l'altura de Can Duch , el camí segu...

El menhir de la Pedra del Diable

Aquest matí he rebut el següent mail: Benvolgut Toni, Primer de tot em presento: soc l'Enric Ortega, arqueòleg i tècnic del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt . A través del Parc m'han passat el teu contacte per tal de comentar diferents temes sobre la Pedra del Diable . Ens hem de felicitar de la localització d'aquest menhir , ja que les referències que en teníem és que havia estat destruït als anys 70 (possiblement va ser mogut del seu lloc originari), és per aquesta raó que m'interessaria molt que puguessim quedar per tal que m'ajudis a localitzar-lo. Pots contactar amb mi al telèfon 93 750 74 XX o 667 182 XXX o per correu electrònic. El Museu Arxiu té una secció d'arqueologia que organitza exposicions i activitats de protecció i difusió del nostre patrimoni arqueològic, i tingues per segur que si identifiquem aquest menhir com el de la Pedra del Diable emprendrem diferents tasques de protecció i difusió: la primera incloure aquest elem...

Franca Masu & Albert Fàbrega

Ahir al vespre concert de la Franca Masu al Casal de Vallromanes, dins la programació de Trobadors i Joglars . La cantant algueresa és, probablement, el millor que ha passat per la sala polivalent d'ençà que la vam inaugurar . Va cantar en català, sard, castellà i italià. La mediterraneïtat en estat pur, aquàtica, nítida, blavíssima. Jazzejant, fadejant, la Franca ens va bressolar l'ànima amb les essències de la música popular de la seva illa. Magnífica interpretació de la cançó Alfonsina y el mar . Un aplaudiment especial per a l'acordionista (Fausto Beccallossi i el seu fantàstic bandoneó ). Llàstima que la sala estava mig buida. No ho entenc. Jo dec ser un extraterrestre. La majoria de la gent en té prou amb el futbol, el politiqueig i la platja. Cultura ? Per desgràcia, l'autèntica cultura sempre serà elitista. La crítica: El 9 Nou (20.7.07) --&-- Avui, a les nou del matí, m'esperava l'Albert Fàbrega a la plaça de l'Església. Havíem quedat perquè v...

Sèrie La Pedra del Diable

(27.06.07) La Pedra del Diable (16.07.07) Visita amb l'Albert Fàbrega (28.08.07) El diable viu a Can Duch (14.09.07) El menhir de la Pedra del Diable (15.09.07) Seguint el rastre d'Obèlix (18.09.07) En Manel de Can Raspall (09.11.07) Informe sobre La Pedra del Diable (16.11.07) El menhir retrobat (06.05.08) Passejada a La Pedra del Diable INFORME DEL MUSEU ARXIU DE VILASSAR DE DALT Premsa: Diari Maresme Web Vilassar de Dalt Avui La Pinya El Punt