ENTRELLUM

Ressuscita ENTRELLUM després d'una llarga setmana de recés (del qual no explicaré res perquè ha estat quelcom estrictament privat). Ressuscita també la Natura després de la pedregada d'ahir i la benèfica pluja posterior. Ja ho va dir Tales , el vell savi de Milet: l'aigua és el principi ( ἀρχή ) de tot, la font de la vida... Diumenge de Resurrecció. Floreix la glicina. Han tornat les orenetes. Matí radiant, nítid, meravellós. M'he llevat i he caminat dues hores i mitja. Quin gust endinsar-se pel bosc xop! El Montseny nevat . La mar grandiosa i blava. La molsa sobre la Pedra del Diable . Déu és la Natura . La φύσις sagrada i adorable. La resta galindaines i antropomorfismes ridículs. A la tarda el cel s'ha tornat a ennuvolar... A Catalunya l'únic beneficiari del tripartit és el PSC Escolta l'últim programa

Des de la finestra panoràmica de la cabina comprovo que hem arribat a port i que hi ha atracats quatre vaixells més, alguns dels quals són veritables ciutats flotants que porten el triple de passatge que el nostre (n'hi ha que tenen fins i tot pista de gel i camp de golf!). El primer que em crida l'atenció és el color de l'aigua. No havia vist mai un blau com el de Rodes . Prop de la sorra és atzur turquesa, però m'agrada sobretot la tonalitat que agafa l'aigua amb una mica de profunditat. Un shuttle bus en acosta a les muralles de la ciutat medieval. És l'hora de màxima calda, quarts de quatre de la tarda. Entrem per una de les portes i enfilem el carrer Sòcrates ... Botigues i més botigues. El carrer Sòcrates fa costa amunt fins a la Mesquita del Solimà . El Palau del Gran Mestre també queda a la part alta de la ciutat. Anem per l'ombra i bevent aigua constantment. A Rodes hi ha pocs arbres: alguns xiprers, buguenvíl·lies... Pel camí trobem dues plac...

M'arriba la revista del Regal ( Regal Magazine, núm. 54) i em trobo la Ruscadella a la portada amb la seva carona de garsa somrient. Li fan una entrevista de tres pàgines. La frase que escullen és genial: " Cal saber interpretar l'ànima d'un tomàquet ". Que t'hagin concedit tres estrelles Michelin i vulguis ser la Ferrana Adriana d'Espanya no et dóna dret a construir frases absurdes amb ínfules de filòsofa barata. ¿Interpretar l'ànima d'un tomàquet? Perlamortdedéu. Hermenèutica de pa sucat amb oli. Aristòtil diria que els tomàquets tenen ànima vegetativa , sí, una psiché vermella plena de suc i llavors que acaba ben esclafada i rebregada sobre la llesca de pa segons l'inveterat costum de la nostrada taula. Pobre ànima tomàquica! Oli i sal i gola avall... ¿En què es reencarnarà l'ànima entomatada després de ser digerida i evacuada? ¿En cuinera honoris causa ? Perlamortdedéu, Ruscalleda! Des que els filòsofs de referència de la nostra so...