ENTRELLUM

Si aconsegueixes que la teva vida sigui més interessant que la teva obra, has vençut. Cal escriviure , protagonitzar la ficció que t'arrossega riu avall, enfilar lletres per a deixar testimoni de què vas ser un humà excepcional... --&-- Si la Literatura no es nodreix de la vida esdevé buida, somorta, artificial i artificiosa. L'art veritable beu de la vida vívida , de la vida espremuda, de la vida al caire del neguit i la tenebra. Pessoa no va ser feliç, per això va escriure el seu Livro, una fita mestra de la Literatura de tots els temps. Zweig es va suïcidar ... ¿ James ? ¿Què significa "fracassar" en la vida? ¿Què és una "vida fracassada"? Per a mi una vida fracassada és una vida no creativa, no creadora. La vida només és vivible poèticament . La Literatura no està separada de la Vida. En canvi, la literatura està separada de la vida. No sé si m'explico.

Könnten wir uns aber mit der Mücke verständigen, so würden wir vernehmen, daß auch sie mit diesem Pathos durch die Luft schwimmt und in sich das fliegende Zentrum dieser Welt fühlt. Friedrich Nietzsche, Über Wahrheit und Lüge im außermoralischen Sinne (1873) El valor suprem no és la llibertat , sinó la felicitat, per la qual cosa, en segons quins casos, podem renunciar a la llibertat per tal de ser (o estar) feliços. L'amor pot ser un dolç esclavatge... agraïment

Who would've though That you can hurt me? The way you've done it, so deliberate, so determined Since you have been gone I bite my nails for days and hours And question my own questions on and on Tell me now, Tell me now Why you're so far away? When i'm still so close But you don't even know the meaning of the words I'm sorry You said you would love me until you die And as far as i know you still alive... Baby You don't even know the meaning of the words I'm sorry I'm starting to believe It should be illegal to deceive a woman's heart I tried so hard To be attentive To all you wanted, always supportive, always patient What did i do wrong? Wondering for days and hours It's here, it isn't here Where you belong? Anyhow, Anyhow I wish you both all of best I Hope you get along But you don't even know the meaning of the words I'm sorry You said you would love me until you die And as far as i know you still alive... Baby You don't eve...

Si algun dia tinc un gos serà un pastor alemany i li diré Argos.

Les paraules ancorades en el paper, en la pantalla, s'envolen alades quan les dius, quan la teva veu setinada les enlaira encimbellant-les fins a l'infinit, més enllà de l'ombra que projecten sobre el paper, sobre la pantalla, sobre la terra humil que ens acull mentre, alquímicament convençuts , somiem l'horitzó tàntric...

HORIZONTE Ó mar anterior a nós, teus medos Tinham coral e praias e arvoredos. Desvendadas a noite e a cerração, As tormentas passadas e o mysterio, Abria em flor o Longe, e o Sul siderio Splendia sobre as naus da iniciação. Linha severa da longinqua costa – Quando a nau se aproxima ergue-se a encosta Em arvores onde o Longe nada tinha; Mais perto, abre-se a terra em sons e cores: E, no desembarcar, ha aves, flores, Onde era só, de longe a abstracta linha. O sonho é ver as fórmas invisiveis Da distancia imprecisa, e, com sensiveis Movimentos da esprança e da vontade, Buscar na linha fria do horizonte A arvore, a praia, a flor, a ave, a fonte – Os beijos merecidos da Verdade. Fernando Pessoa , Mensagem (1934) HORITZÓ El mar anterior a nosaltres, les teves pors Tenen corall i platges i bosc. Descobertes a la nit i a la foscor, Les tempestes passades i el misteri, S'esbadella el Lluny, i el Sud sideri Resplendeix sobre naus d'iniciació. Línia sever...

La putada d'haver d'escollir i el risc d'equivocar-se sempre. Si em tallessin el cap els meus dits et teclejarien Si em tallessin el cap el meu cor et bategaria Si em tallessin el cap la meva sang regaria els teus gira-sols i les cendres del meu cos els adobarien Si em tallessin el cap sense cap t'estimaria Demà serà dilluns i tampoc seré feliç.

Tinc classe d’«alternativa a la religió» (sic) amb 1r. d’ESO. Arribo a la porta de l’aula i em trobo els alumnes esperant-me. Mentre obro, veig que en Moha(med) s’està amb una noia d’uns vint anys a la qual no conec. Ella em diu: Hola, sóc la Raquel, la integradora social que acompanya en Moha. Pregunto: ¿Integradora social? Sí, fa ella. Hi ha els psicopedagogs i els integradors socials. Jo i una companya hem estat assignades a aquest centre. Li demano: ¿Qui t’envia, l’Ajuntament o la Generalitat? La Generalitat, em respon. Dic: ¿Te l’emportes ara? No, fa ella, jo entro a classe amb ell… Aleshores, en Moha i la Raquel i la resta d’alumnes entren a l’aula i s’asseuen. La Raquel a la vora d'en Moha, com si fos la seva ombra, una versió progre de l’àngel custodi cristià, ángel de la guarda dulce compañía no me desampares ni de noche ni de día no me dejes solo que me perdería , com un pepito grillo amb sou de funcionari… El meu cervell processa la informació a mil per hora. Resulta q...

El contrari de la violència és la tendresa. Surt més a compte seduir que violar. Paraules-tret. Paraules-vaselina. L'estratègia dels desigs insatisfets. El càlcul de les probabilitats factibles. Seduir tendrament amb les paraules. El súmmum del poder.

Que ETA abandoni la lluita armada és una notícia que ens hauria d'alegrar a tots. Res no justifica la violència en un món civilitzat. Tot és negociable si es tracta d'evitar el vessament de sang.

text sencer PdV36 Segona Perifèria Bauçà a ENTRELLUM

Hem après a viure pendents d'aquest senyal invisible que carnalitza els somnis. L 'omnipotència dels somnis . Com si hi hagués un secret rere cada paraula, rere cada mirada, rere cada gest, rere cada rialla... Un secret , un indici, la certesa absoluta que ens ajudaria a desxifrar la revolta incògnita dels batecs... Hem après a ser pacients. La forsístia i la glicina em parlen de la teva joia. Un altre dia. Una altra passa. El Camí de l' Alquímia feta Paraula .

Les hores passen de pressa. La pantalla s'ho engull tot. El món no existeix fora de la nostra ment. Tanco els ulls i et veig. Obro els ulls i et veig. I, malgrat tot, no existeixes.

estimo tot allò que encara està per fer...

Pujo al rodalies infestat de passatgers i veig uns cartells penjats: I Concurs de Haikús . A les bases expliquen què és un haikú i hi posen un exemple: El tren ja s'en va Aquesta nit és fosca Anada buida No suporto les faltes d'ortografia. La Renfe s'ho hauria de fer mirar.

Hi ha un abans i un després de tu A partir d'ara Ja no seré el mateix M'has travessat amb les teves paraules Amb l'estilet roent de la teva mirada M'has obert en canal M'has esberlat l'esperança I aquesta esperança és l'horitzó clarivident de la literatura viscuda com un paradís possible L'oasi diferent Les algues del llac transparent La sorra muda Els dits de la lluna amoixant els teus cabells El paradís possible que ens segresta més enllà de les parets De les portes i les finestres Més enllà dels fets Fins i tot dels déus vulgars que sostenen la Mentida dels Segles El paradís possible Les pigues de la teva pell a l'hora del capvespre Quan emmudeix la sang dels desmais i el pit-roig s'ajoca sota l'anoguer Sóc l'espurna que tremola en el límit del silenci M'has esberlat l'esperança amor i sé com mai no he sabut Que demà seré somni Somni de rialles Somni de lletres Somni de vents que porten la flaire del futur entre les fulles dels...

Les paraules són el millor que tenim, però arriben on arriben. Quan les paraules es queden curtes, el cap es col·lapsa i emmudeix la llengua. Aleshores irromp EL SILENCI. El cos es desvetlla sencer. Les mirades veuen el fons de l'estany tèrbol. Les paraules esdevenen llàgrimes. Es dissipen els dubtes... LLUM . CALMA. ESPERA.

[43] Ya ves, nosotros que nacimos para hacer grandes cosas y, ya ves, aquí estamos, blogueando, babeando, comentando blogs como sombras chinescas, arrebatados por minucias, tejemanejes, historietas que nos entretienen, ya ves, quién lo hubiera dicho, la vida: esta putada inmensa.

Arribo a l’insti i em trobo una destrossa considerable. Aquest cap de setmana, malgrat les tanques i les càmeres de seguretat, han tornat a entrar els vàndals. Han calat foc a un contenidor de paper amb el qual han cremat una taula de l’entrada principal. La resta de taules han estat completament arranades. El resultat és llastimós: sembla que hagi caigut una bomba . Per efecte de l’escalfor, el formigó s’ha aixecat. A més, han fet malbé cinc o sis vidres a cop de pedra, testos escampats , etc. Un desastre. La setmana passada vam tenir sang dos dies seguits. Un alumne de 1r. d’ESO va fotre un cop de puny a un altre i li va esbotzar la cella. L’endemà, un profe (amb l’ajut inestimable dels alumnes) es va enganxar el dit amb una porta de tal manera que se’l va trencar. El noi del pinyac es passeja orgullós amb l’ull tot negre. El profe està de baixa. Un altre. Cada vegada hi ha més profes de baixa. Envien substitutes que parlen valencià. Són legió. Em cauen bé, pobrissones. Algunes du...

Ho he escrit un munt de vegades: em sembla perfecte que la gent se suïcidi . Em costa imaginar un acte més libèrrim que el de llevar-se la vida per voluntat pròpia. Els motius se'ls sabrà cadascú. Hi ha suïcidis quotidians: l'avorriment, la resignació, l'ejaculació, l'escepticisme, l'escriptura, la desesperació... El valor de la vida en si mateixa és relatiu, tot depèn del que li demanem. El dia que la vida m'avorreixi, abans de resignar-me o desesperar-me, escriuré un epitafi amb sang calenta i em pelaré. Que consti en acta. La vida tampoc no mereix tants miraments.

Bonjour, femme fatale, mon amour fou! Je regarde maintenant le premier papillon jaune qui visite mon jardin... Vogelfrei i mouchette són el mateix miratge satànic. L'onanisme literari elevat a l'enèsima potència.

El millor regal d'ahir va ser rebre els mails de felicitació dels entrellumaires (des d'aquí us agraeixo el detall), i trobar-me aquest mail d'en Jordi Riba: Benvolgut amic: E-noticies compta amb un nou apartat anomenat “QUI ES QUÍ A LES LLETRES CATALANES”. El principal objectiu d’aquest apartat és donar a conèixer als autors que com vostè han destacat per la seva aportació a la cultura catalana. Per aixó li demanem que el més aviat possible ens faci arribar les respostes a l’entrevista que properament publicarem així com una fotografia per tal de poder incloure-la. Suposo que ho publicaran la setmana vinent, però m'avanço aquí penjant les respostes que he donat a les sis preguntes plantejades: Com es definiria com a autor? Una barreja de filòsof i poeta. Escric per a comprendre i cantar el misteri de viure. La literatura em serveix per a inventar màscares, esbombar dubtes, vomitar obsessions, amagar secrets, divertir-me... Quan més lliure sóc és escrivint. Les para...

Et regalen : Un Montblanc Meisterstück Classic Ballpen Una Moleskine Plain Notebook Large 100 ml. de Fahrenheit Oral Fixation de Shakira Vol. 2 Obres la Moleskine i, a la primera pàgina, llegeixes: In case of loss, please return to:... (estrenes el retolador Montblanc tot escrivint el teu nom, cognoms, adreça, telèfon i mail). I somrius quan veus que, a continuació, hi posa: As a reward: $... (sense deixar de somriure, escrius: 1.000). Tens 240 fulles immaculades per endavant... tot un horitzó inèdit. Escoltes la tercera cançó del CD: Illegal . Increïble. La guitarra de Santana... ufff I´m starting to believe it should be illegal to deceive a woman´s heart Escriptura, perfum, música... (plaers de qualitat , que diria Stuart Mill)... fa un sol que enamora... al jardí ja han florit les violes i els crocus ... aviat floriran la mahònia i les tulipes... i encara no saps on et portaran a sopar aquesta nit... ¿Veus com no és tan difícil ser feliç?

Mouchette escriu amb tinta groga Vogelfrei amb tinta blanca Un blog eròtic escrit a quatre mans L'ORACLE IMMINENT

Em pregunto què seria de tu si no haguessis fugit de La Secta. ¿En quin racó de món estaries predicant? D’ençà que vas dir NO , el teu camí és més minúscul, dubtós i boirós... ¿I què? Però almenys és teu. Només els fanàtics, els integristes, els il·luminats, els absolutistes, els sectaris, el folls... creuen que el seu és un CAMÍ MAJÚSCUL, L’ÚNIC CAMÍ VERITABLE QUE CAL IMPOSAR A TOTHOM. Per mi se’l poden fotre pel cul

Demà passat faràs 42 anys. És un fet que no et suposa cap trasbals. ¿Quin mèrit té deixar que passi el temps, envellir, acostar-se a la mort? Reflexiona: ¿Què has fet fins ara que valgui la pena? ¿Pots enorgullir-te de les teves obres, de les petjades que has deixat enrere? Mentre passeges per la ciutat, observes les cares dels vianants... ¿Què han fet ells? ¿Quina mena de vida porten? Són éssers normals i corrents, perfectament anònims, que qualsevol dia d'aquests, com tu, desapareixeran. La teva barba ja blanqueja, però encara no ets savi... Només tindràs un any més, seràs més fràgil, seguiràs dubtant, conviuràs amb el misteri i, amb una mica de sort, algun dia, com el Petit Príncep , arribaràs a comprendre allò que és essencial.

La vida és plena de misteris... De fet, la vida mateixa, tota ella, és un Gran Misteri. Misteri és que existeixi el llenguatge, que les paraules ens ajudin a comprendre('ns). El científic i el poeta fan anar el mateix diccionari, però escullen paraules distintes. Dir el misteri no significa necessàriament comprendre'l, però escrivim per a comprendre el misteri de viure ... com si les paraules fossin crosses... com si les paraules fossin ales...

Disculpin les molèsties, però fa una setmana que em trobo en ple procés d'efervescència creativa, la qual cosa m'ha obligat a desatendre aquest blog. Això durarà uns quants dies més... Per tant, prego a la concurrència que sigui pacient i no desesperi. A la vida hi ha certes prioritats i les muses no estan per a punyetes. Prometo tornar aviat.

JO SÓC LES MEVES PARAULES JO SÓC ELS MEUS SOMNIS LA RESTA NO EXISTEIX LA RESTA ÉS UN DECORAT DE CARTRÓ PEDRA UN SHOW DE TRUMAN DESCOMUNAL DISSENYAT PER UN DÉU IDIOTA CARES I GANYOTES ABSURDES DE GENT QUE DESCONEC FULLES QUE CAUEN LLUNES QUE MINVEN I CREIXEN LA MATEIXA MONOTONIA DE SEMPRE LA PUTA NORMALITAT BURGESA JO SÓC AQUESTES LLETRES QUE LLEGEIXES O NO SÓC RES NO EM VINGUIS AMB SERMONS DE BEATA RESTRENYIDA NO EM VINGUIS AMB EXCUSES DE MAL PAGADORA RES NO ÉS EL QUE SEMBLA I NOSALTRES MENYS SI SÓC O PUC SER ALGUNA COSA SI LA VERITAT EXISTEIX SI TOT PLEGAT VAL LA PENA BUSCA'M A LES MEVES OBRES AMARA'T DE LES MEVES LLETRES PERQUÈ JO SÓC LES MEVES PARAULES I ELS MEUS SOMNIS I LA MEVA VOLUNTAT DE CREAR-TE I EL MEU DESIG D'ESTIMAR-TE ENCARA MÉS Agraïment

Buida malenconia sense les teves lletres. Gasiva, m'esquives, i esdevinc la tètrica ombra d'aquell que seria si pogués atènyer l'últim misteri del teu desig. Buida malenconia. La boira d'aquest matí d'absències gèlides em diu que sempre hi haurà un vidre transparent entre nosaltres, que mai no podrem acostar les nostres ànimes, que els cossos s'esgoten i defalleixen, però l'amor insisteix a voler-ho tot, és a dir, l'impossible. Buida malenconia. Llegeixo Stuart Mill .