Carod fa volar coloms mentre Catalunya s' amontilla per obra i gràcia de la seva infame complicitat. Catalunya, en comptes d' amontillar-se, hauria d'amotinar-se. L'enemic no és Espanya, ni els espanyols, ni tan sols els espanyolistes ; l'enemic és el català que no té clar el seu catalanisme; l'enemic és el català dubtós que vol quedar bé amb tothom, que no gosa radicalitzar-se perquè som gent de pau i no volem cridar... El català que acaba col·laborant amb l'enemic és pitjor que el mateix enemic. Carod parla del 2014 mentre recolza Montilla un dia més, aquesta vergonya de president, aquesta mediocritat supina. ¿Què pesen més, unes declaracions aïllades (com aquella de la calçotada ) o tots aquests anys d' amontillament tripartític, aquesta sistemàtica espanyolització de pluja fina ? La credibilitat de Carod és ZERO. Ja no se'l creuen ni els seus acòlits . L'horitzó nacional només pot ser sobiranista . No sé si el model és Escòcia, Quebec, L...