ENTRELLUM

Ara que Facebook ha comprat Whatsapp ( Instagram també és seu), sembla que serem una mica menys lliures. La concentració de poder mai és bona. Vade retro monopolis. En la nostra societat el poder és la informació (comprada amb diners). El Big Brother (BB) disposa cada dia de més informació sobre nosaltres. Mr. Google coneix els nostres correus, les nostres cerques, les pàgines que visitem... Si afegim el contingut del nostre smartphone (missatges, fotografies, música, ubicació GPS, etc.), tot plegat esdevé una immensa base de dades que pot servir, en el millor dels casos, per a fins comercials o, en el pitjor, per a fins d'espionatge i de control... Quan Mr. Zuckerberg diu que la seva missió és "fer que el món sigui més obert i connectat" heu de llegir "més controlat". No oblideu mai aquella memorable frase d'Orwell a 1984 : “He who controls the past controls the future. He who controls the present controls the past.” D'això es t...

Aquesta setmana que queda fins al dissabte dia 30 postejaré algunes reflexions [i dubtes] que puguin servir com a punt de partida per a preparar la taula rodona " Cultura en temps de xarxes ". Us convido a fer comentaris i suggeriments. 1-Reflexió sobre la (ciber)cultura Internet és la major font de cultura que ha existit mai, malgrat que el seu accés encara no sigui universal i gratuït. Al S. XVIII el projecte dels enciclopedistes (Diderot, D'Alembert & Co) era la democratització la cultura; ara tenim la Wikipedia , desinteressada i col·laborativa , on desapareixen els conceptes d'autor i de propietat. Copyleft . Creative Commons . Safe Creative... [¿És el mateix disposar de molta informació que tenir cultura?] Se soscaven les jerarquies, els cànons. Abans la cultura era quelcom vertical, elitista, relacionat amb el poder. Hi havia filtres. " Abans el sedàs era més consistent, o millor dit: abans hi havia sedàs, i certs grumolls no colaven. Ara el circ s’...

"¿Què en queda d'allò que el blocaire Toni Ibàñez va batejar com a catosfera ?" ( Saül Gordillo ) En queda una referència a la Viquipèdia i 255.000 a Google . En queda un parell de títols literaris: La catosfera literària 08 i Catosfera. Ciberdietaris 04-05-06 . En queda un domini: catosfera.net by Marc Vidal . En queda (i això és el que compta de veritat) tots els blogaires que encara escrivim els nostres blogs en català . (Un mapa de mostra). I en queda la nostàlgia ... Saül , Toni i Marc Primeres Jornades de la Catosfera Gener 2008

I nternet és l'últim reducte de llibertat que ens queda . Ho deia fa tres setmanes a València : Els bloggers (no tots, per desgràcia) estem fora dels canals “oficials”, anem per lliure, ens escapolim del control polític o mediàtic (tot i que de vegades ens intentin utilitzar) (...) la tasca dels blogs és important i rellevant enmig del soroll mediàtic de teles, ràdios i premsa al servei del pensament únic i la consigna partidista. El blog com a plataforma individual, creadora de sinèrgies, de comunitats virtuals, com a font de crítica social, en la construcció col·lectiva del coneixement compartit, descentralitzat, desjerarquitzat... No són bons temps per als lliurepensadors. La llibertat d'expressió està amenaçada per la censura del políticament correcte. La partitocràcia sotmesa a la plutocràcia (d'aquí deriva tota la corrupció) exerceix un implacable lliberticidi per tal d'assegurar que l'opinió publicada (que no pública) coincideixi amb els seus interessos. E...

Com cada vespre, quan el sol es pon, m'assec a la terrassa per a contemplar l'espectacle de les cigonyes provinents de l'abocador de Montoliu. L'estampa dels ocellots sobre l'horitzó rogenc és una cosa extraordinària. S'acosten amb el seu vol lent i pausat fins a fregar amb la panxa l'edifici de casa, que és el primer que troben en arribar a la ciutat. Les puc comptar per desenes. Lleida és l'indret de Catalunya amb la població més elevada d'aquestes aus la qual cosa no significa que la natalitat lleidatana estigui per sobre de la mitjana del país. Sembla ser que ja no emigren a l'hivern perquè s'han aclimatat. Si Màrius Torres va anomenar Lleida " la ciutat llunyana ", ara la podríem anomenar " la ciutat de les cigonyes "... (encara que Google em diu que ja existeixen altres ciutats amb aquesta denominació: Cáceres, Zamora, Alcalá de Henares, Alfaro, Marràqueix...)

de michael attlmayr per a tonibanyes@gmail.com data 14 / setembre / 2008 20:50 assumpte una pregunta enviat per hotmail.com hej can you help me translate "Sóc una platja, no pas un cendrer enorme, ok?" into english a friend of mine just returned from barcelona where he saw the sign on the beach and we wondered what it means? i googled the phrase and found, amoung others, your name... so mayby you can help me!?? malex

Ens el vam trobar a la Plaça de Santa Eulàlia quan estàvem prenent un resfresc en una terrasa després de la presentació de LCL a Can Alcover . En Biel el va en veure passar, el va saludar, i ell va venir fins a la nostra taula. Després me'l van recomanar molt vivament, sobretot el seu últim llibre: Pèls i senyals . Parlo de Sebastià Perelló . M'ha fet gràcia trobar que a la línia 9 de la pàgina 12 el narrador del llibre esmenta la Plaça de Santa Eulàlia. Més endavant, aquest indret tornarà a sortir a les pàgines 71 i 136. La trobada fou la nit de dijous passat després d'un dia d'allò més emotiu i calorós. No coneixia Perelló. Al juny va presentar el llibre a Can Alcover . Ahir me'l vaig comprar i avui llegit està. El protagonista es diu Felip, fa de falconer a l'aeroport i és un solitari recalcitrant i desbruixolat que s'esbrava escrivint el seu quadern menjussat , un soliloqui excessiu, una logomàquia plena de descripcions i reflexions, parant esment en...

Quina bogeria! " Catosfera " (una paraula que fa tres anys i mig no existia) ara dóna 231.000 resultats al Google, i " Catosfera literària " 43.900 . Acabarà sortint al diccionari ? Els catosfèrics som la nova avantguarda del segle XXI. Maulets digitals, lluitem a la xarxa, bon cop de teclat , defensors de la nostra identitat mil·lenària... Com diu Biel Mesquida al final del pròleg de LCL : « La Catosfera és una part dels fonaments vius de la reconstrucció nacional de la llengua i la cultura catalanes, d’aquests fragmentats i minoritzats PPCC units per la Xarxa , d’aquest País Català futur d’ara mateix! » Qui ens podria aturar? Blogologia didàctica

Avui fa 3 anys i un mes que em vaig empescar la paraula Catosfera . Va ser en un post de TdQ que es titulava Qualitat . Hauríem d'inventar una paraula nova... I la vam inventar! Després de 3 anys i un mes, té 230.000 entrades al Google , un article a la Viquipèdia i acabem de celebrar unes Jornades sota aquest rètol. Però el més important és que la paraula ha esdevingut vox populi , la fa anar tothom. No cal dir que em sento orgullós d'aquesta paternitat, però encara em sento més orgullós de la seva popularitat. Alguns discuteixen el concepte i la naturalesa de la Catosfera . No hi ha res a discutir: el CAT ho diu tot. La nostra llengua vehicular és el català. Això no és cap visió etnolingüista ni cap afany de discriminar ningú. Ens ho fem en català i escrivim per al món global, sense complexes. I a qui no li agradi que s'hi posi fulles (o punxi les banderetes traductores que hi ha aquí a la dreta). Gràcies a la Catosfera , la presència i la vitalitat de la nostra ...

What are you doing? Pregunta el Twitter . I a tu què collons t'importa! Tuitejar és bloguejar més curt, més intens, més addictiu . ¿A qui importa el que estem fent? Ens fascina saber que tenim seguidors ( followers ) que esperen el nostre tuiteig , persones a les quals pot interessar el que estem fent en aquest precís instant. Exhibicionismes, pornografies internètiques que esbomben la intimitat. L'exigència d'una constant actualització que refermi la nostra identitat digital . Existim en la mesura que fem ping , fem tuit , som enllaçats , tenim visites , rebem comentaris ... Aquesta espiral embogida ens condueix a la histèria catosfèrica. Tot passa molt de pressa i tot deixa empremta a la xarxa. Google ho captura tot. Virtual o real? Tant se val. Sóc en la mesura que estableixo relacions amb els altres. Són els altres els que em fan ser. Internet no ens aïlla , ans tot el contrari. Mai abans l'ésser humà (ara homo digitalis ) havia tingut tantes possibilitats de comun...

Diumenge al matí, al Concurs de Pintura , vaig trobar en Josep Pericas , l'exalcalde , una de les institucions vives del poble, i vaig fer-li cinc cèntims de la nostra troballa . Ell no la coneixia, però em va dir que parlés amb en Manel de Can Raspall , que ell segur que em podria proporcionar més informació. Manel San Francisco Andreu viu al costat del restaurant Can Raspall , situat a Coll de Clau, en la carena que separa Teià de Vallromanes. Hi he pujat a migdia i, tot entrant al restaurant, he trobat una dona de 65 anys... Hola, bon dia, miri, vinc de Vallromanes i busco en Manel... En Pericas m'ha dit que podia parlar amb ell... Parlar de què? Jo sóc la seva germana, som tres germans, ell és el gran... Ah, doncs si vostè és la seva germana potser em pot ajudar... Resulta que estic buscant informació sobre la Pedra del Diable... Aleshores ella ha somrigut i els ulls se li han il·luminat. La Pedra del Dimoni ! Sí, sí... I tant. Era molt a prop de casa nostra. Deien que cre...

Al juliol vaig fer una consulta onomàstica a l' IEC . En tornar del viatge vaig trobar a la bústia un sobre que contenia la carta amb la resposta. Voilà : Al web de l'Idescat consta que almenys tres persones ja tenen el cognom Ibanyes a Catalunya. No fa gaire vaig descobrir l' Albert Ibanyez . Em va fer gràcia la seva manera d'escriure el cognom. Li ho vaig comentar en un mail i em va respondre: Vaig creure adient adaptar-me a la realitat. A l'internet no existeix la Ñ, doncs hi vaig ficar una NY, donant-li més personalitat i funcionant igual. No he ficat l'accent perquè no cal, al DNI tampoc el tinc. De la mateixa manera que vaig canviar l' Antonio de l'antic DNI per l'actual Antoni , també podria canviar ara l' Ibáñez per l' Ibanyes , d'acord amb el criteri de l'IEC . Què hi guanyaria? Com que sóc inquiet de mena i ara tinc molt temps lliure, m'he passat tres dies recercant tota la informació que he pogut trobar sobre el...

Aquest és el post número 714 d' ENTRELLUM . D'aquests 714, el més visitat ha estat el post del dia 27.6.06 titulat La intuició més profunda . Per què? Perquè parla del Codi da Vinci o del Sant Graal? No. La clau de tantes visites està en una paraula i en tres imatges amagades (en forma d'enllaç) dins el post. Si poseu al Google Imatges la paraula cony , veureu que la segona a imatge que apareix correspon a una de les imatges encobertes del post . Aquesta és la imatge més buscada, la que fa arribar més gent a ENTRELLUM , la imatge més rendible de totes les imatges que he penjat mai. Una imatge molt fina, molt bella, preciosa, gens pornogràfica ... Per a trobar les altres dues imatges heu de posar al Google figa oberta (primer i segon lloc) o figa humida (primer lloc). Aquí teniu l'explicació. Misteris desentranyats. Així funcionen els curiosos mecanismes internètics. PD. Aquest és un post que no hauria d'haver escrit, però sóc un home generós. Que us aprofiti. ...

Al final de 2003 me cansé. Estaba harto de publicar gratis, cansado de tanto opinar. Me había asqueado también de mi propio personaje: un joven agresivo, hipercrítico, que disparaba contra todo. Hombre, eso está bien para una novela, para columnas en periódicos, pero en el web log hacía que la gente me tomara por un cabrón. Pero yo soy una buena persona :) De modo que seguí publicando relatos aún durante seis o siete meses, hasta que definitivamente lo dejé estar en julio de 2004. ¿Por qué no refloto Multitextos, que tenía un buen page rank en Google? ¿Por qué he vuelto a escribir en la Red? ¿Qué es lo que voy a publicar aquí ? No lo sé. Tú sigue leyéndome y ya veremos lo que pasa... Temps era temps ho podia haver signat jo, però ho signa Alberto Noguera . Aquí teniu un post de mostra: Sobre los catalanes Benvingut a la catosfera Crònica taula rodona òmnium

Sort que tenim Sant Google ! La criatura que ha perpetrat la crítica de L_OI avui a l' Avui és un xitxarel·lo que respon al nom de Joan Rico Vidal . Aquí el teniu: Quina autoritat té aquest passerell (que fa quatre dies estava buscant feina ) per a "criticar" un llibre meu? Observeu el seu meravellós currículum : 1r. cicle de Filologia Catalana... No us perdeu les faltes d'ortografia ( ámplia , amb accent)... Ah, però que quedi clar que el paio ha llegit Barthes, Derrida, Gil de Biedma i Foix... El tenen a l' Avui de becari en pràctiques? En fi, no cal perdre més el temps. Santa paciència.

Com era d'esperar, els capsigranys de la Viquipèdia CAT han esborrat l'article Catosfera . Un terme amb 70.000 entrades a Google! Si voleu tenir-lo a mà i enllaçar-lo, aneu aquí i aquí . També proposo que qualsevol de vosaltres, de forma anònima, el reediti. Jo no penso perdre més el temps amb aquesta lamentable colla d'indocumentats . I ara CATOSFERA serà el títol d'un llibre

¿Per què em deixeu sol la nit de lluna plena? Apago tots els llums de casa i aixeco les persianes. Encenc un bastonet d'encens, bec ginebra, escolto el silenci del bosc -més misteriós que mai- mentre espero que toquin les dotze campanades i demano als núvols que no me l'amaguin, que la vull veure de fit a fit, blanca i sencera. ¿Per què em deixeu sol? ¿Que no sabeu que les nits de pleniluni són fatídiques? Premo Fn + F5. Deixo esmorteïda la claror de la pantalla. A penes distingeixo les lletres de les tecles. Passa un Ford Fiesta platejat. Els núvols no em fan cas. La meva ombra es reflecteix a la paret del passadís quan m'adreço a la terrassa. A fora tot és silenci. Què fa la gent? On són? És com si m'hagués quedat sol al món, com si tothom hagués desaparegut de sobte. Ara passa un Renault 5 vermell. El condueix un fantasma? L'encens s'ha consumit. Escuro el got. Busco una imatge adient per a il·lustrar aquest post. Poso "full moon" a Google imatges....

José Montilla Aguilera nació en Iznájar, Córdoba, en 1955. A los 16 años, se trasladó a Cataluña y fijó su residencia en Sant Joan Despí. Está casado y tiene cinco hijos. Tiene estudios de Económicas y Derecho . Es funcionario de la Administración Pública. Su experiencia municipal empieza en 1979 en el Ayuntamiento de Sant Joan Despí. En 1985 llega a la alcaldía de Cornellà de Llobregat y gobierna con mayoría absoluta el ayuntamiento durante 19 años. Desde julio del 2003, preside la Diputación de Barcelona. En virtud de su nombramiento como Ministro de Industria, Turismo y Comercio, cesa de todos los cargos en la administración local en abril de 2004. Compagina la cartera ministerial con sus cargos de Primer Secretario del PSC y miembro de la Ejecutiva del PSOE. Pero ¿qué quiere decir que el ministro tiene estudios en economía y derecho? Pues lo explica el propio Director de comunicación del ministerio que dirige Montilla, Antonio Bolaño: "El ministro -ha aña...