ENTRELLUM

moi aussi, mouchette De: Vogel Frei Enviat el: Divendres, Febrer 24, 2006 6:05:30 PM Per a: mouchette_mm@hotmail.com Assumpte: Intento fer la migdiada... Mouchette, Intento fer la migdiada. Em masturbo imaginant-te. Un esquitx de saliva a la punta del gland. La persiana gairebé abaixada. Una certa penombra s’apodera de la sang que flueix amb una força imparable. Ets tu que sacseges, amunt i avall, el meu ceptre. L’imperi del plaer com un deliri ancestral que esborra totes les penes. Ets tu que esbojarradament em llavieges, em petoneges, m’amares de sucs, de flames, de llengües. Ara t’atures, adés segueixes. El ritme frenètic i alhora flegmàtic. Ets tu , mosqueta, bagassa, baldritxa, bandarra, bardaixa, barjaula, berganta, bordellera, buscona, flàvia, folla fembra, fulana, golfa, hetera, lolita, macarel·la, mallenga, marcolfa, marfanta, màrfega, marrana, marrinxa, marxanda, maturranga, menjatites, meretriu, messalina, meuca, pallaterra, pècora, pendanga, perduda, perdulària, poli...

El "no-lugar" los griegos lo denominaron U-TOPÍA... Ese mito del utopismo duró, si fa no fa, hasta el mayo del 68. Ahora el no-lugar que mola mazo se llama Port Aventura y Eurodisney, por ponerte dos ejemplos paradigmáticos del diversionismo nihilista postmoderno. O si quieres La Maquinista. Per fas o per nefas, la utopía fue liquidada por los especuladores inmobiliarios en cuya burbuja andamos todos metidos hasta que pete y a tomar por el susodicho. Opá. NB: O també podria ser que el veritable nowhere (enlloc) sigui la xarxa aquesta en la qual estem tots enxarxats, sí, dedins aquesta pantalla, en la virtualitat sense fons d'aquest pou internètic.

La intuïció més profunda del Codi da Vinci és que la divinitat veritable i adorable és el sexe femení: l'úter, el cony de la dona. Així ho van suposar els nostres avantpassats paleolítics quan pintaven vulves a les parets de les coves que habitaven. Així ha estat des que l'ésser humà va començar a adorar la fertilitat, la font de la vida. Fins i tot el cristianisme ho reconeix en la seva exagerada devoció mariana . Dan Brown, per tant, no és gaire original en aquest sentit, però hem d'admetre que gran part del rebombori que ha generat el seu llibre s'explica a partir d'aquesta proposta neopagana : Allò que sempre hem buscat (Sant Graal) és alhora origen i fi, d'on venim i cap a on anem: una figa humida oberta de bat a bat en la qual poder capbussar-nos... ¿Hi ha cap religió més atractiva que aquesta ? Amén.

Como hipérbole te la tolero, pero nada más. És mentida que aquí el castellà estigui perseguit o proscrit o ni tan sols mal vist… Para l’orella pel carrer i escolta, escolta… Hi ha un fotimer de col·legis on només fan classes en castellà. Vols que et copiï la llista? Si exagerem així, com fa la COPE, el PP i la mare que els va matricular, potser sí, que tindrem problemes de veritat. No esperava que tu caiguessis en la trampa. — TI, 25/06/06 Le ruego a TI que me adjunte la lista de colegios, a ver si puedo apuntar a mi hija allí. Yo pensaba en emigrar a Oviedo… — Christian, 26/06/06 Mis hijos, cuando empezaron el colegio, hacían la mitad de las asignaturas en catalán y la otra mitad en castellano. Pero poco a poco, la proporción fue cambiando (sin consultar a los padres en un tema tan importante) y ahora la única asignatura en castellano es la de lengua castellana. Consultando con otros amigos, a todos les ha pasado lo mismo. Yo, que tengo 4o años, no tuve la oportunidad de estudiar ...

Hegel escribe en su Phänomenologie : Und es ist allein das Daransetzen des Lebens, wodurch die Freiheit, wodurch es bewährt wird . (Sólo arriesgando la vida se puede conservar la libertad) El "fin de la historia" es un mito de Fuckingyama, como el estúpido mito romanticoidegermánico de la Freiheit , muy caro a Hegel & Co. Mitos y más mitos. Napoleón también fue admirado por Nietzsche, otro inventor de mitos: Übermensch , Eterno Retorno, etc. La clave está en la distinción entre el tourist y el traveller . El tourist és un borrego sin freiheit , mientras que el traveller hace su propio camino... Mientras quede un solo traveller sobre este planeta maldito, la historia no se va acabar. Es el arte del sauntering del que habla HD Thoreau. "Creo en el bosque, en la pradera y en la noche en la que crece el grano...etc." El futuro, si lo hay, no puede ser urbano. De vegades, hi ha posts que mereixen ser comentats .

Com quan trepitges a peu nu un llimac que lliscava tranquil·lament sobre la gespa i la foscúria de la nit no et deixa veure'l perquè no vols encendre el llum i t'estimes més romandre amb l'única lluminària de les estrelles però saps que és un llimac perquè si fos un cargol haguessis notat l'esclafit de la closca i mentre entomes aquesta oiosa sensació que s'escampa sota el peu llefiscós recordes la tova consistència innòcua dels somnis que no gosaràs perpetrar perquè encara és massa aviat per a quedar-te buit completament de somnis despullat com un llimac que llisca tranquil·lament sobre la superfície de la vida conscient que en qualsevol moment el destí pot trepitjar-te sense pietat esventrar-te esmicolar-te deixar-te fet xixines fins que el sol zenital del migdia eixugui les teves despulles perquè vet aquí que tu també tenies somnis somnis noctàmbuls que s'esvaniren com la rosada rastres vestigis paraules que encara espitllen fulgents rutilants talment recòndi...

Finito. 188 exàmens corregits. 128 aprovats ( 68% ) 60 suspesos ( 32% ) Màxima qualificació: 9 Mínima qualificació: 1,5 Sóc lliure fins a l' 1 de setembre . SELECTIVITAT-5 SELECTIVITAT-4 SELECTIVITAT-3 SELECTIVITAT-2 SELECTIVITAT-1 SELECTIVITAT-0

L'enunciat de la pregunta 5 de l'opció A de Filosofia fa: Creieu que Plató té raó quan defensa que els més savis han de governar? Raoneu la resposta [2 punts] Us copio el fragment d'una resposta que he trobat en un examen excepcional enmig de l'avorridora mediocritat general: Particularment m'inclino i em posiciono a favor de les tesis de Plató. A dia d'avui ens trobem, especialment a l'Estat Espanyol i a la recent oficialitzada "nació" catalana, amb una classe política tècnicament molt mediocre i sovint inculta. És simptomàtic el fet que en el govern tripartit, per exemple, el partit que ha estat expulsat, el qual disposava de cinc conselleries, tingués contractats permanentment 200 tècnics i alts càrrecs de confiança. Solament es poden treure dues conclusions: o bé que volien tornar favors a 200 persones, o bé que els seus polítics no disposaven dels coneixements i les aptituds necessàries per a guiar un país. Per respecte a les institucions, es...

Jo no tinc pàtria, sinó màtria , una doble màtria: la Natura i la Literatura . En la Natura m'arrelo i amb la Literatura m'enlairo. El Último de la Fila deia: mi patria en mis zapatos, mis manos son mi ejército . Jo dic: mi matria en mis vocablos, mi teclado es mi ejército . La meva filosofia és el menfotisme somatosòfic (altrament dit menfotisme crític ibanyesc ) i la meva religió el neopaganisme taoista. PS: Tot això és un resum molt resumit. Necessitaria 50 posts per a explicar-ho a bastament. Potser ho faré quan acabi de corregir tota aquesta muntanya d'exàmens de selectivitat

És nit de Sant Joan. Hi ha lluna plena. Collirem les flors del magnolier. Ens beurem d'un glop totes les penes. Ballarem fins que surti el sol. Deixarem que l'amor ens faci ser allò que som. Escolto el renou que hi ha al carrer: petards, crits, música... De la finestra estant diviso la resplendor i la columna de fum d'una foguera propera. Estic sola amb el bagul. Ens hem fet companyia l'un a l'altre d'ençà que vas marxar, Ferran. Ell m'ha guardat els secrets durant tots aquests anys. L'he tornat a obrir i ja no el tornaré a tancar. És la nit de Sant Joan. Em coronaré de roses blanques. Beuré la flor d'aigua. Tallaré l'espígol. La lluna plena s'ho mira tot des de la distància. Agafo el bagul d'una nansa i l'arrossego cap al balcó. Pesa força. M'aturo, respiro, segueixo. És com si carretegés un cadàver, un gavadal de saudades que ja no són meves, que ja no són de ningú. He aconseguit treure'l a fora. La nit em saluda amb la seva...

ENTRELLUM des de Mèxic... La enorme abstención (más de 50 por ciento) fue el dato más inquietante en la consulta del 18 de junio. Antoni Ibáñez Ros, en su blog Entrellum , escribió que "el verdadero problema de Cataluña" está constituido por los dos millones 630 mil 162 "catalanes idiotas que se han abstenido de participar en el juego democrático" y que representan a "una Cataluña cada vez más desintegrada e invertebrada, cada vez más indiferente a su propio destino" . Vale la pena, hispanohablantes lectores, hacer un poquito de esfuerzo mental y leer unas líneas en la lengua de Ramón Llull, o Raimundo Lulio... ( La Jornada , Navegaciones, Voces sobre el Estatut, Pedro Miguel 22.6.06 ) Ni Montilla ni Manuela... El millor relleu de Maragall seria la Montse Tura .

SELECTIVITAT-3 (8:15) Els exàmens que he de corregir pertanyen als tribunals 308 i 309 en els quals hi ha centres com el SEK-Catalunya, La Salle Montcada, IES La Romànica de Barberà, IES Sant Quirze, Àgora de Sant Cugat, IES El Sui de Cardedeu, IES Les Termes de Sabadell, tots del Vallès. Aquesta tarda m'hi posaré de valent, i demà, i demà passat... Els he de lliurar corregits el dia 28. Em llevo d'hora (cada cop necessito dormir menys), em poso a la taula del jardí amb la fresqueta matinera, al costat dels bambús (que són unes bèsties que no paren de créixer, alguns ja fan 5 metres!), i vaig fent fins que el sol és ben alt. Si m'ho proposo, puc enllestir-ho en tres dies. Corregint m'enxamparà la revetlla de Sant Joan. (11:45) Molta calor. Ara s'examinen de Química, Ciències de la Terra i Dibuix Tècnic. La fressa dels regles i els escaires. Ha vingut en joanet a veure'm. Hem anat al bar de la Plaça Cívica. Jo he pres un Cacaolat fred i ell un cafè amb gel. Hem ...

En pau descansis, Maragall: el pitjor president de la Generalitat de Catalunya . Ve a abeurar-se a la font com ans solia, mes no amb el ferm posat d’altres vegades ni amb ses companyes, no: ve tota sola. Ses companyes, pels cingles, per les comes, pel silenci dels prats i en la ribera, fan dringar l’esquellot, mentres pasturen l’herba fresca a l’atzar... (...) amb un gran gesto tràgic; parpelleja damunt les mortes nines, i se’n torna orfe de llum sota del sol que crema, vacil·lant pels camins inoblidables, brandant llànguidament la llarga cua.

SELECTIVITAT-2 (9:15) He perdut l'aposta : no ha caigut Mill de Filosofia , sinó Plató i Nietzsche (gràcies Anna !) Millor. Ambdós són textos prou fàcils: la política platònica i la crítica nietzscheana de la moral cristiana basada en el ressentiment. L'opció A de la prova d' Història comença amb un text que diu: No tenim, Senyor, la pretensió de debilitar, ni encara menys atacar, la gloriosa unitat de la pàtria espanyola... Es tracta d'un fragment del Memorial de Greuges a Alfons XII , març de 1885. L'any passat el text era sobre l'Estatut i enguany... el que nosaltres volem, Senyor, és que a Espanya s'implanti un sistema regional adequat a les seves condicions actuals... I segueix: Només podem usar la nostra llengua a les nostres llars i en converses familiars, desterrada de les escoles... I afegeix: ni els jutges entenen els testimonis i processats, ni aquests entenen els jutges Com podeu veure (després de 121 anys!) la cosa segueix ben embolicada... ...

ACLARIMENT: El meu post sobre l'abstencionisme idiota (vid. article e-notícies ) va ser escrit sense conèixer l'existència d'aquests dos textos previs que tracten del mateix assumpte: Jordi Graupera, Idiota (Avui, 7.2.05) Ferran Sáez Mateu, De la idiotesa (Avui, 17.2.05) La lectura dels quals, ni que sigui a posteriori , complementa la meva tesi.

Arribo a quarts de set a casa, em connecto i descobreixo que el meu article de l'e-notícies ha tingut 600 lectures i 25 comentaris. És l’article més llegit i més comentat de tots els articles de la secció d’opinió. M’entretinc repassant els comentaris i comprovo que, com sempre, són de poc interès i, per a variar, alguns supuren mala baba. És per això que no hi ha comentaris a ENTRELLUM . Conclusió de l’experiment articulista d’avui: és molt fàcil provocar reaccions exasperades. El text tenia “trampa” i la immensa majoria hi ha caigut de quatre grapes. Jo no necessito escriure articles enlloc tenint el meu blog . Experiment reeixit. SELECTIVITAT-1 (11:15) A través del finestral veig una alzina impressionat. El seu brancatge ocupa la meitat del meu camp de visió sobre el campus. Ella hi devia ser molt abans que tots aquests horribles edificis de formigó. Estem envoltats d’arbres. El soroll persistent d’un tallagespa contrasta amb la inestroncable piuladissa dels ocells. Segona prov...

Avui apareix a l' un article d'opinió que és la síntesi dels dos últims posts ( 1 - 2 ) publicats a ENTRELLUM : (llegir article sencer) I és que la reflexió sobre els resultats del referèndum continua... Tocant a l'abstenció, es ratifica que el ciutadà normal català (i l'europeu en general) ja no se sent atret ni per ficcions patriòtiques ni per idealismes utòpics ni per cap mena de somni col·lectiu tret del consumisme indiscriminat . És el que s'anomena la mort de les ideologies , quelcom molt postmodern. A hores d'ara, el que realment engresca la gent és que li parlis de coses reals que l'afectin de veritat, com ara l'economia . L' individualisme exarcerbat que vivim no ens permet de veure res a dos pams del nas. Patim un meliquisme que amb prou feines ens deixa entreveure la pròpia butxaca buida o plena de xavalla. Si tot el debat sobre el SÍ o el NO al nou Estatut s'hagués centrat en la butxaca dels catalans (és a dir, en el finançam...

A partir de demà em passaré tres matins a l'aula 9 de la Facultat de Dret de la UAB , Campus de Bellaterra . Fa molts anys que vigilo i corregeixo proves de selectivitat. Jo la vaig fer el juny de 1982 a l'institut Màrius Torres de Lleida. Veure les cares dels alumnes el primer cop que entren a l'aula és tot un espectacle. Sovint els nervis els traeixen. Cada any passa alguna cosa. Per exemple, l'any passat una noia es va desmaiar i en vaig enxampar una altra que estava copiant. A veure enguany. Ja us ho explicaré. NB: ¿Què us jugueu que de Filo cau Stuart Mill?

El veritable problema de Catalunya són aquests 2.630.162 ( 50,59% del cens ) catalans idiotes que s'han abstingut de participar en el joc democràtic. ¿Per què? ¿S'estimarien més, potser, una dictadura? ¿No se senten "catalans", no senten seva la política catalana? ¿Estan fora del sistema ? Aquesta Catalunya cada cop més des-integrada i in-vertebrada , cada cop més indiferent al seu propi destí... Aquest és el veritable problema de Catalunya. Navegant navegant per aquest oceà virtual trobo un article titulat Els desarrelats que Domènec Martí i Julià va escriure el 3-XI-1901 a La Renaixença el qual podria servir per a reblar un post anterior que ha fet forrolla . Us copio dos paràgrafs de l'article en qüestió: En castellà parlen aqueixos que creuen que és aristocràtic desnaturalitzar-se; en castellà aclamen i criden els esvalotadors d’ocasió; en castellà parla el gomós; reblerta de castellanismes flamencs és la conversa del jove obrer viciós; del castellà ab...

Els grecs tenien una paraula per anomenar l'individu que "passava" de la cosa pública, que no participava en els afers comuns de la polis (ciutat): ἰδιώτης . L'idiota, per tant, seria el que s'estima més recloure's en la seva vida privada ( idioteía ) tot rebutjant la seva responsabilitat pública com a ciutadà d'una democràcia, o sigui, aquell que és incapaç de pensar i actuar més enllà de les seves ridícules i miserables necessitats particulars. Idiotikós també significa ignorant, vulgar, rude, plebeu, marginat, soldat ras... Doncs bé, a partir d'avui, queda estadísticament demostrat que Catalunya és un país majoritàriament idiota . Els que no som idiotes perquè hem anat a votar, a més, hem decidit el nostre futur i el futur dels idiotes la qual cosa té la seva lògica, ja que els idiotes és millor que no decideixein res perquè són idiotes. Almenys al meu poble no som tan idiotes... Aquí teniu el resultat del referèndum d'avui: NO NB1: Votar és...

Acantilado ha publicat El regreso de los dioses de Fernando Pessoa (edició i traducció d' Ángel Crespo ), una obra que ja havia llegit l'any 1992 a Seix Barral (2º edic. 1988). Es tracta d'un llibre confegit mitjançant la recopilació de textos fragmentaris de l'escriptor portuguès & heterònims. El rellegeixo sencer en aquesta acurada edició de Can Vallcorba (negra i vermella, d'excel·lent qualitat) i corroboro el meu entusiasme pel Pessoa més filòsof que aquí es replanteja l'essència del paganisme. Perquè la veritable alternativa al cristianisme no és el nihilisme , sinó un neopaganisme que s'adigui a la realitat del segle XXI. En això estem alguns. Pessoa ens dóna les claus en aquest llibre. Una lectura molt molt molt recomanable. val + ser un poeta botifarra que una pinya de llauna almivarada subvenció

Abans de menjar caragols i llobarro, i sense reflexionar gaire sobre el meu vot de demà , passo un matí distret llegint Rebelión en Catanya de Juan Abreu , una novel·leta divertidíssima que imita l'estil d' Orwell a Animal Farm i que podeu aconseguir aquí en PDF . Jo he agafat 150 folis dels que guardo per a reciclar (escrits per una cara) i (a la cara que quedava neta) he imprès el text amb l'opció de qualitat "esborrany". Us asseguro dues hores d'hilarant lectura. Molt recomanable per als acòlits d'ERC i altres bufanúvols amb vel·leïtats taratrubeolíniques ... L'argument és una típica reductio ad absurdum amb un final realment genial. L'humor i l'autocrítica són les millors armes contra la imbecil·litat generalitzada. Recomanació ENTRELLUM

Brutal, extraordinari, clarivident article de Baltasar Porcel avui a LV (p.29): La utopía y Maquiavelo . L'esquema que vertebra el text és senzill i contundent: Em quedo amb la frase més genial de l'article, una afirmació que alguns somiatruites que no toquen de peus a terra (situats a la columna dreta de l'esquema) haurien de tatuar-se al cervell: No existe la magia que pueda materializar en un futuro ignorado un Estado inexistente en una sociedad no establecida. Només per aquesta sentència lapidària Porcel mereixeria passar a la història. ¿Voleu la traducció simultània perquè l'heu llegit tres cops i no l'enteneu? Els idealistes ( columna de la dreta ) es nodreixen de ficcions i, talment profetes , prometen un futur que només se'l poden creure quatre babaus capaços de combregar amb rodes de molí. Per sort, la majoria de la gent no és tan imbècil. PS: Mitja hora després de publicar aquest post, un entrellumaire m'ha enviat aquest mail: Chapeau! Jo no...

La vida és dura. Sort que tenim la Beefeater i la Literatura. No sé si és més complicat exercir de professor que de pare. El que és segur és que el més difícil del món és exercir de marit. Per això escric: perquè, almenys, mentre escric, m'eximeixo de les responsabilitats docentspaternomaritals, massa responsabilitats per a un irresponsable com jo. La meva senyora (més santa que Sant Escrivá ) no acaba d'assimilar la meva grafomania crònica. Normal. La vida és dura, molt dura, sobretot per a les esposes dels escriptors de pedra picada. La meva filla, en canvi, passa. Sap que son pare no hi és tot. L'únic que li treu la son és que la castigui emportant-me el cable de l'ordinador. És addicta al messenger. Sense arribar a la lamentable addició que té son pare als blogs. Tot s'hereta. Per sort, la seva vida encara no és gaire dura. Podria treure excel·lents, però es conforma amb notables perquè no vol que la resta de companys i companyes li diguin empollona . Alta, r...

En els tres judicis en els que he hagut de comparèixer a la meva vida les tres vegades hi havia una jutgessa que s'expressava en castellà, o sigui, tres jutgesses diferents que coincidien en el por favor, si no le importa, le rogaría que hablara en castellano... I servidor, clar, amb els nervis i tal, pensant que aquell no era el millor moment per a fer-me el catalanista, me ponía a hablar en castellano sin rechistar... Aquest matí m'han telefonat del Jutjat de Pau de l' Ajuntament perquè anés a recollir la sentència absolutòria del darrer judici. El secretari del Jutjat de Pau és nou, no el conexia: uns trenta anys, prim, amb ulleres. M'ha dit buenos días i, també en castellà, m'ha demanat el DNI... Ha apuntat no sé què, ha segellat la sentència (tota ella redactada en castellà) i, malgrat que jo responia tota l'estona en català, la resta de la conversa l'ha seguit mantenint sempre en castellà. Al final, abans de marxar, li he dit: - Vostè és nou, oi? - ...

Fas aquest comentari en un blog polític : VICTIMISME I MÉS VICTIMISME Toni Ibàñez dijous, 15 de juny de 2006 08:26 Carod va de víctima, pobrissó: "Van a per mi, van a per nosaltres." Si els han fotut fora DE TOT ARREU per alguna cosa serà, no? On és l'autocrítica? N'hi ha prou amb el victimisme? El Tinell ha estat un fracàs . El Tripartit ha estat un fracàs . ERC l'ha cagat ben cagada i ara es fa la víctima com si tot fos producte d'una Gran Conspiració del Poder Ocult... Au vinga, Carod , que se't veu el llautó! Per què no admets d'una vegada que has estat un polític incompetent i nefast per a la història de Catalunya i per al teu propi partit (que el millor que podria fer és engegar-te)? Per cert, ¿em vols dir com t'ho faràs diumenge vinent per a esbrinar quines paperetes del NO són teves i quines són del Rajoy i de l'Acebes? Ho tens pelut , xaval. I, automàticament, provoques tot un seguit de reaccions . No falla. La psicologia hum...

Última classe d' alternativa a la religió amb 1r. d'ESO [Sincerament: l'única alternativa real a la religió és el nihilisme , però no tothom està preparat per a viure sense ficcions ] En Razik , a tall (mai millor dit) de comiat, m'ha clavat el pílot a la barbeta. Ha estat "un accident", esclar. Jo el tenia destapat a la mà i ell, entremaliat i juganer com d'habitud, ha empès la meva mà amb tanta mala sort que l'esmolada punxa del pílot ha traspassat la pell del meu mentó esquerre. Res greu. En veure l'efecte de la tinta blava barrejada amb el vermell de la sang , el paio ha dit: Profe, como los colores del Barça! L'Ivan ( el búlgar nouvingut ) ja xampurreja algunes paraules molt nostrades: tonto, gilopollas, cabrón, capullo... La Laura m'ha dit que no parla català porque no me gusta, porque yo soy castellana y española, profe, como mis padres... La Laura va néixer a Badalona fa 13 anys. És un exemple típicament montillero de xarneguis...

Gregorio Luri, El café de Ocata Què han dit dels meus llibres

Sabem que demà serem morts com papallones que duren un sol dia i a penes tenen temps de mirar el sol. Ho sabem i juguem a amagar-nos rere excuses que ens protegeixen de la pròpia llibertat. Ho sabem i construïm muralles d’obscures raons, maons que ens empenyen a semblar honrats, ciutadans morals i modèlics. Ho sabem i fem veure que tot va bé quan tot és un absolut artifici creat per a dissimular el caos inherent a la nostra condició de micos tecnificats perduts enmig del nihilisme postmodern . Ho sabem i ens agafem a qualsevol nansa per tal de poder sobreviure al naufragi amb una certa ridícula elegància... Sí, sens dubte sabem que demà serem morts i, tanmateix, la vida segueix maquillant-se com una vella meuca que encara ens sedueix quan es fa fosc...

NO T'HO PERDIS: A PARTIR D'AVUI (que no és el meu sant perquè jo el celebro el 17 de gener) I COM QUE HEM ARRIBAT AL POST NÚMERO 200 ENS HEM FET UN REGAL ENTRELLUM TÉ RÀDIO (Una ràdio a la carta. Punxa i escolta música de la bona)

Escrius: Vaig bastir una paret tota sola, no massa gruixuda ni massa alta, però ho vaig fer tota sola. Fa molts anys, quan ja no era verge però tenia l’ànima a flor de pell i els ulls em sortien com agulles. Vaig bastir un amagatall, un miratge, un racó de música, silenci i poques paraules on poder desar -me (...) Vaig bastir una paret tota sola, a còpia de paraules silenciades amb mossegades de llengua, somnis condicionats i menjars inapetents. Ets el desig que s’amaga darrere. Ets la paraula. El cor em surt per la gola quan retornes com l’onada i m’envaeixes . Obro la boca com obro l’ànima. Tanco els ulls i no veig l’esquerda . Responc: Fou una petita escletxa Una onada sinuosa i delirant La teva real presència Com un remolí de joia Ofèlia -heura d'angoixes Flaire de glicines- Qui em rescatarà d'aquest naufragi? Qui em re...

Aquest és el post número 200 d' ENTRELLUM . Malgrat que vaig començar aquest blog el desembre de 2005 arran d'un fet prou bloguejable , ENTRELLUM és un CIBERDIETARI de l'any 2006 . Això significa que, com els iogurts, té data de caducitat: 31.12.06. El dietarisme és un gènere ben curiós que el format weblog no ha fet més que potenciar. Després d' una sèrie d'experiències bloguístiques , entre les quals destaca [TdQ]04-05 , vaig decidir emprendre aquesta nova singladura a la xarxa conscient de què es tractava d'una obra limitada en el temps a la qual volia imprimir un estil nou, diferent. Ara que som a l'equador, vull fer balanç i reflexionar una mica. Visites des del 8.1.06: 22.222 Mitjana diària de visites: 145 Dia amb més visites ( 19.2.06 ): 470 Visites per països: ENTRELLUM suposa el repte d' escriure cada dia : Nulla dies sine post . Això no és cap problema. De fet, hi ha dies que escric més d'un post. ENTRELLUM no admet comentaris . L...