ENTRELLUM

De vegades el sento. De vegades el veig. La seva ombra blanca es passeja pel camí de ronda. El veí alquimista viu a L'alba. Fa versos fins a la matinada... Dura com l’aigua dura.  Arrel d’ella mateixa.  En èxtasi perenne la pedra perpetua la pedra,  imatge pura,  i la idea de pedra  se’ns fa del tot madura. Es va instal·lar a Grifeu quan la casa on ara visc estava sent construïda. Fa més de 50 anys. Entotsolat, l'alquimista atiava el foc de la creativitat. Ben lluny de la comèdia urbana... No vull més ficcions al voltant de la vida.  Aquella mascarada ha durat massa temps.  El veí camina a poc a poc. Una ombra blanca amb barba blanca i mirada blau marina... Ara navego en mi mateix una aigua  més nua i transparent, més impalpable.  Una aigua com un aire. Matinada  del cor, en pau, sense vaixell ni onada;  sense dofins ni rems, corda ni escàlem;  una aigua només aigua i aigua i aigua. Aquest matí d...

Pluja de maig . Primera primícia musical: " No estés triste " de Manolo García . Parlem de les dues presentacions de llibres que farem la setmana entrant a Vallromanes : Divendres 16 de maig a les 18:30 "El vertigen del trapezista" de Jesús Tibau Dissabte 17 de maig a les 19 h. "La Catosfera Literària , primera antologia de blogs en català ". Segona primícia musical: " Violet Hill " de Coldplay . Octavio Paz . Pessoa . Marco Polo . Ramon Llull . Recitem poemes d'Octavio Paz. Gràcies hiperbòliques

He pogut aparcar a la zona blava de Rambla de Catalunya. Tres quarts de vuit. Cotxeres del Palau Robert . El trio Jazz-Daniels toca un parell de peces. Celebrem el 20è aniversari de Bromera [ notícia i video de Vilaweb ] La sala és plena de gom a gom. Hi ha força gent dempeus. Obsequis damunt les cadires: dues litografies commemoratives, el catàleg de l'editorial i un exemplar de l'últim número de la revista L'Illa . M'agrada especialment el dibuix que emula la portada de L_OI , però ara els llavis pertanyen a la cara d'una dona bellíssima i, en comptes de mouchette , hi ha un petit llibre sobre la seva espatlla... És genial! Reconec Clara-Simó, Jordi Sierra , JJ Isern ... El problema és que sóc a la darrera fila i costa veure les cares dels de davant. Joan Carles Girbés em presenta Josep Gregori, el director de l'editorial d'Alzira. Li dono l'enhorabona per aquesta "criatura" que ha fet 20 anys. Marta Estrelles em presenta Valèria Gaillard...

Surto de casa a les 17 h. Agafo l'autopista en direcció a Tarragona. Peatge de Martorell i dos peatges més fins a les envistes de la Imperial Tarraco . Fosqueja quan pago el darrer peatge (total: 7,85 € els peatges de l'anada). El Pont del Diable il·luminat contrasta amb les llums novaiorqueses de la petroquímica. Sortida 34. Passo al costat de l'aeroport . Faig cap a l'Avinguda de Marià Fortuny. Tot està damunt davall, en obres. Es nota que s'acosten les eleccions municipals. No puc accedir al centre. Dono tombs sens èxit. Tot està tallat. Davant els cinemes Lauren Reus hi ha un McDonald's. Una amable empleada d'aquest afamat restaurant m'indica com puc penetrar fins al cor de la ciutat. He d'entrar per la carretera de Montblanc. Val. Riera de Miró avall fins que trobo una zona blava d'aparcament. Tiquet d'un euro. Són les 19 h. Per fi deixo el cotxe. Ara a buscar el carrer Major. Veig el campanar de la prioral (que no catedral) de Sant Pe...

Dinem al millor restaurant de Mas Voranell. Rebuda: una dotzena d’ostres amb Bollinger . Aperitius: torrada amb mantega de safrà i musclo. Gelatina de Sichuang i pernil d’ànec. Pèsol amb menta. Segon plat: cueta de rap amb parmentier, nou moscada i puré d’arbequines. Postres: sorbet de poma amb infusió de llima keffir, farigola llimonera i cardamom. Cruixent de crema, canyella, fava tonka i gerds. El Bollinger de daurades bombolles petillants ens acompanya fins al final. A l’hora del cafè, encens una cigarreta. La perfecció no existeix. Em passo la tarda escoltant les cançons de Coldplay . No me’n falta ni una. Hauria de corregir. Hauria d’enllestir un parell de coses urgents. La llum del capvespre matisa el pany de cel que esguardo des de la finestra. Com diria Perucho: Amb plata, amb plata mor el capvespre . La plata del capvespre i l’or de les bombolles petillants del Bollinger , l’or i la plata de la teva rialla. Espero que fosquegi i arribis a casa i tornem a estar junts. Hauria...

Comprendre l’Abisme, Sostenir-se dempeus Vertiginosament Sense abocar-s’hi. Acarar el Misteri Amb ulls oberts, Amb les úniques ales De les paraules. Ser enmig del No-res Convençut de què, Abans o després, Tot se n’anirà en orris. Tenir-te i no tenir-te, Recordar la teva veu. Misteri i Abisme, Abisme i Misteri, Cara i creu. Tremolor de llavis. Ja no sóc teu. Coldplay, White Shadows