ENTRELLUM

Al carnisser li va esclatar la bombona de butà mentre la seva dona es dutxava al pis de dalt. Ella va pensar que era un atemptat terrorista. El terra va tremolar i, tot d'un seguit, els esgarips del seu home van ressonar pel poble com els udols d'un llop malferit. Ella va baixar amb el barnús mig cordat, esfereïda pels crits de dolor del seu home. Almenys és viu, pensava. Què coi ha passat? El que havia passat és que la goma estava caducada i la fuita de gas havia estat prou important perquè, quan el carnisser va encendre el misto, la deflagració fos brutal, tan brutal que li cremar les cames, deixant-li l'entrecuix en un estat lamentable. Per poc no es dessagna. Les ferides eren serioses, sort que l'hospital era a prop. Va trigar tres mesos a recuperar-se. Ara camina mig coix i el seu penis no ha tornat a tenir mai més una erecció.  Va tancar la carnisseria i va trobar feina a la capital. Es passava tot el dia fora de casa. Ella tenia 40 anys, un fill i moltes...

Mal de cap. Paracetamol Pharmagenus 650 mg. Revetlla de Sant Joan: musclos a la flamenca, salmó amb salsa tàrtara, cava, coques, etc. Lliris i assutzenes . No som el que la gent creu que som. Hi ha detalls que ens delaten. Magnolier sense flors . Estic aprenent a suportar-me. Papallones. L'ànima de les roses és el seu perfum. Jo tenia una ànima i la vaig perdre en un revolt del camí. Ara només tinc un cos que tendeix a la flacciditat. No hi ha núvols. Som esclaus de les nostres virtuts. Ella pela carabassons. La ressaca de massa passat. Al jardí el senyal del router és molt baix. La platja deu estar atapeïda de gent. Em costa pensar en les possibilitats reals que s'amaguen a la punta dels meus dits. Si deixessis de fumar series completament i definitivament perfecta. Dins el meu cor hi ha una esperança que té el color dels teus ulls. Fa un ventet molt agradable. 50 pulsacions per minut.

Div. 1 : Entrevistem Marc Vidal al programa "Capvespre" de Ràdio Vallromanes Dill. 4 : M'entrevisten al programa "A Bona Hora" de Ràdio Sabadell Div. 8 : Sopar de comiat a la Mercè T. Diss. 9 : Recital poètic amb el Grup Erato de Vallromanes Dima. 12, dime. 13 i dij. 14: Faig de vigilant i corrector a les PAU (UAB) Diss. 16: Constitució del nou govern municipal Diss. 23 : Revetlla de Sant Joan Div. 29 : Lliurament del XIV Premi de Literatura Eròtica La Vall d'Albaida

Els bàrbars han tornat a cremar l'institut. L' altra vegada van rebre les taules del pati, ara li ha tocat a la consergeria. Els piròmans van aprofitar les vacances i, a plena llum de dia, sota la mirada de les inútils càmeres de seguretat, van arrambar contra la porta els contenidors blaus plens de paperassa i van calar foc. Una bestreta de Sant Joan. Jo havia deixat uns exàmens per a fotocopiar i me'ls he trobat ben ennegrits pel fum. La Barbàrie avança . És tan fàcil destruir! I tan divertit! De petits havíem llençat pedres al tren, havíem follat nius d'ocell... Mon germà Robert va estar a punt de cremar el paller del Sisco del Nouet. La joventut és això: pura inconsciència. Aquest matí m'he embrutat els dits de cendra, he fet quatre classes i dues guàrdies, m'he tornat a enllordar amb la rutina: aquesta maleïda rutina que ens salva del miratge de la felicitat.

És nit de Sant Joan. Hi ha lluna plena. Collirem les flors del magnolier. Ens beurem d'un glop totes les penes. Ballarem fins que surti el sol. Deixarem que l'amor ens faci ser allò que som. Escolto el renou que hi ha al carrer: petards, crits, música... De la finestra estant diviso la resplendor i la columna de fum d'una foguera propera. Estic sola amb el bagul. Ens hem fet companyia l'un a l'altre d'ençà que vas marxar, Ferran. Ell m'ha guardat els secrets durant tots aquests anys. L'he tornat a obrir i ja no el tornaré a tancar. És la nit de Sant Joan. Em coronaré de roses blanques. Beuré la flor d'aigua. Tallaré l'espígol. La lluna plena s'ho mira tot des de la distància. Agafo el bagul d'una nansa i l'arrossego cap al balcó. Pesa força. M'aturo, respiro, segueixo. És com si carretegés un cadàver, un gavadal de saudades que ja no són meves, que ja no són de ningú. He aconseguit treure'l a fora. La nit em saluda amb la seva...

Cada any, quan s'acosta el final de curs, et preguntes què quedarà de tantes hores , de tants dies , de tantes setmanes alliçonant aquests adolescents que t'escolten embadalits i et confessen que la filosofia és una assignatura interessant, rara, diferent, gens avorrida, que els atrapa perquè parla de la vida i els fa pensar sobre temes actuals... Escèptic, et preguntes si encara val la pena d'esmerçar tant d'esforç, si compensa de veritat quan ja saps que no recolliràs els fruits avui ni demà, sinó que se n'aniran i vés a saber què se'n farà de les seves vides... Cada any, a mesura que s'apropa Sant Joan, et refermes en la convicció de què ets un paio amb sort perquè tens el privilegi de poder exercir la professió més meravellosa del món : desvetllar cervells dorments, pasturar llibertats incipients, acompanyar persones fins a l'espadat en el qual -ajudats per la teva socràtica empenta- hauran d'emprendre el vol amb ales pròpies devers un futu...