ENTRELLUM

En resposta a un post de Salvador Macip: "Je est un autre" deia Rimbaud. Però jo discrepo. Discrepo molt profundament de la concepció de la literatura com a "fugida" de la realitat i d'un mateix, de la ficció com a droga estupefaent que serveix per a "passar una bona estona". Ho sento però no. NO. El teu paràgraf final et delata. Aquesta mena d'esquizofrènia entre vida i literatura, aquesta necessitat d'escapar de la realitat, aquest desdoblament, és el que em sembla realment pervers i malaltís. És el que jo anomeno literatura-impostura . No m'interessa gens. Els escriptors que m'interessen de veritat són els que parlen de si mateixos (l'Agustí de les Confessions , Kerouac, Henry Miller, DH Lawrence, Céline, Orwell, Josep Pla...), de la realitat que viuen, encara que aquesta sigui insatisfactòria i grisa (Kafka, Pessoa...). Quin mal hi ha en "caure en l'autobiografia"? El súmmum és que l'escriptor esdevingui e...

Pluja de maig . Primera primícia musical: " No estés triste " de Manolo García . Parlem de les dues presentacions de llibres que farem la setmana entrant a Vallromanes : Divendres 16 de maig a les 18:30 "El vertigen del trapezista" de Jesús Tibau Dissabte 17 de maig a les 19 h. "La Catosfera Literària , primera antologia de blogs en català ". Segona primícia musical: " Violet Hill " de Coldplay . Octavio Paz . Pessoa . Marco Polo . Ramon Llull . Recitem poemes d'Octavio Paz. Gràcies hiperbòliques

El futur de Catalunya (suposant que Catalunya tingui futur) estava aquest matí a Santa Maria del Mar . Dic el futur com també podria dir el passat, però sobretot el present. M'explico. Bé, necessitaria un llibre sencer per explicar-me. Intentaré fer-ho curt. La Catedral del Mar plena de gom a gom. Mitja hora abans ja no t'hi podies asseure. Un matí fantàstic: primer una hora i mitja de sauna dins el temple i, després, una bona dutxa freda al Fossar de les Moreres. Perquè havia de ploure. El cel català també ha plorat Xirinacs. El Senyor donarà la pluja, i la nostra terra donarà el seu fruit Recordatori Milers de persones. Jo m'he situat davant de tot. El primer que m'ha sobtat és veure polítics. Pensava que no hi serien. Al Felip feia una estona que l'havia avançat mentre travessàvem Alella; jo amb la moto i ell amb el 4 x 4 fosc. No esperava trobar-me'l a primera fila. Rere seu, Carod, president en funcions (mentre l'altre sigui al pueblo) A tercera fila P...

Discurs del lliurament del VIII Premi Nadal Batle Dilluns 12.3.07 Fundació La Caixa, Gran Hotel, Palma de Mallorca Autoritats, Rector, President i membres del Consell Social, Jurat del Premi , senyores i senyors, Jo només sóc un home sol que escriu ; sol no en el sentit d’isolat o aïllat, perquè tinc família i amics, persones que m’estimen, alumnes que m’escolten, lectors que em llegeixen i –oh meravella!- un ordinador connectat a Internet; vull dir sol en el sentit d’independent: sóc un individu lliure davant el paper, davant el teclat i la pantalla; no pertanyo a cap grup ni grupuscle; només depenc de mi mateix. Llibertat . Escriure és un acte de llibertat; no pas de llibertat externa, perquè -com tothom- tinc uns lligams indefugibles; sinó d’ alliberament mental, espiritual. M’escolo en aquesta munió de paraules que ragen a l’encalç de nous àmbits d’ultravivència. Escrivint m’escric. Escrivint em sobrevisc. Escrivint sóc més jo. Perquè la pluja que cau és més pluja si la dic . L...

El vent segueix bufant. Vam veure el partit del Barça mentre sopàvem. Aquest matí hem pujat al nord (via Inca, Llubí i Santa Margarita) fins a Can Picafort, a la badia d'Alcúdia. Hem estat a la nova casa d'uns cosins que treballen a la UIB fent classes i investigant en el camp de la biologia. El cor de Mallorca. Camps de patates i carxofes entre Sa Pobla i Muró. Sembrats verds, ametllers florits, clapes de bosc (alzina, pi), garriga, vinya, garrofers (aquí a la garrofa li'n diuen garroba ), llimoners i tarongers carregats de fruits. Ovelles, porcs i cabres pasturant. Molts cicloturistes. Can Picafort. La mar encrespada. Escumalls a trenc de sorra. Tornem a Ciutat. Dinem paella amb la família. Som 18 persones. Demà és el gran dia . Al matí visitarem l'obra de Barceló a la Seu. També vull saludar Ramon Llull a la basílica de Sant Francesc. Al vespre, el lliurament del premi i, després, sopar al Bahia Mediterráneo . Al llibre que em van regalar ahir , Rusiñol dedica un c...

Cada estiu llegeixo un volum de l'Obra Completa de Josep Pla , el més gran escriptor català després de Llull . Espero viure prou per a poder llegir-los tots. Sempre que he de viatjar a algun lloc , miro si Pla hi estigué i, com a preparació prèvia per al viatge, llegeixo el que ell va escriure sobre aquell indret. Si encara fos viu, el geni de Llofriu avui faria 110 anys . Sobre la taula tinc el volum XV (pp. 77-142) i el volum XXX (pp.341-531). Entre avui i demà me'ls cruspiré.

No sé si t'has plantejat mai la possibilitat de capgirar la teva vida completament. No, no parlo de la idea de capgirar-la, sinó del fet, d'agafar un dia i dir: n'estic fins als pebrots de la vida que porto, s'ha acabat, a la merda, a partir d'avui trenco amb tot el meu passat i començo de zero a fer el que sempre he volgut fer, a ser el que sempre he volgut ser... I no només dir-ho , sinó practicar-ho realment, perpetrar-ho. Hi ha gent que, en un moment determinat de la seva vida, ha fet un salt mortal i s'ha llençat al buit sense xarxa... És el que va fer Gauguin quan tenia 43 anys (1891): ho va deixar tot i se'n va anar a pintar a les antípodes. O Ramon Llull. O Rimbaud. Etcètera. Vaig escriure una novel·la sense signes de puntuació l'argument de la qual era precisament aquest: el protagonista ho abandonava tot i es posava a caminar... El Camí de la Tau (1999). Va guanyar un premi , però encara és inèdita ( ara ja no ) He dit capgirar , que és un v...

L' Eva Piquer parla de L_OI a la pàg. 20 del Suplement de Cultura de l'Avui : Si aneu a la versió en PDF podreu veure la foto de la coberta i una foto meva de la Presentació al costat d'una foto del nou director del Llull ... No, no et tinc cap mania, Eva. Un error el pot cometre qualsevol. No hi ha cap mal rotllo amb l' Emma . Un mal dia el pot tenir qualsevol. NB: La Piquer no va aparèixer per la Presentació. Va enviar el fotògraf (Job Vermeulen) i ja va fer el fet. Tot sobre la Presentació a la Catalònia

Llegint atentament la totalitat del discurs papal , descobrim que el veritable nucli del text no és pas l'al·lusió a Mahoma (per a mi força anecdòtica malgrat el rebombori mediàtic), ni tan sols el rebuig de la violència com a mitjà per a difondre la fe, sinó el seu concepte de raó segons el qual la raó ( logos ) hauria d'ampliar-se fins a poder encabir la fe ( pistis ). Ratzinger critica la raó científica moderna perquè és massa reduccionista, incapaç d'admetre les dimensions ètica i religiosa de l'ésser humà. El papa proposa "una nova raó" ( Gran Logos Comú ) que, a més d'incloure la fe, també pogués servir com a pont per al diàleg ( dia-logos ) entre les distintes civilitzacions, cultures i religions que conformen l'espectre actual de la humanitat. Aquest proposta és d'allò més ambiciosa, utòpica, diria jo. Està en la línia del Llull que somiava una koinonía mundial (un règim sinàrquic que superaria - aufheben hegelià- la dicotomia Orient /...

Fou al santuari de Cura , al capdamunt del puig de Randa , que et vas penjar del coll la Tau de fusta d'acàcia amb tres nusos al cordill. Te'n recordes? Amor és mar tribulada de ondes e de vents, qui no ha port ni ribatge diu Ramon Lo Foll a 235 del Llibre d'Amic e Amat (1283) De dalt estant contemplares la plana mallorquina La lluna era immensa, la mar infinita Tots els ametlers florits com una catifa. Te'n recordes? Des d'aquell dia la Tau t'acompanya pel camí de la vida Al remat, quan arribi l'Instant Suprem, Ella et salvarà, no ho dubtis Mentrestant, la Tau t'il·lumina enmig de la penombra Fou un crespuscle de setembre del segle passat. El cel era teu. Ton cor s'aflamava. Te'n recordes? Al capdamunt del puig de Randa.

Baixo a Barcelona, Aribau 185, per a entrevistar Montserrat Carulla, presidenta de la Fundació Lluís Carulla . L'entrevista és per al programa CAPVESPRE de Ràdio Vallromanes . Ens explica les activitats de la Fundació i ens ensenya els darrers títols publicats per Barcino . Quedo gratament impressionat per les traduccions que s'han fet: Libro de Amigo y Amado de Ramon Llull, Verse translations of thirty poems d'Ausiàs March i The Catalan Expedition to the East de Ramon Muntaner. En sortir, la Sra. Carulla insisteix a presentar-me el director de la Fundació: Carles Duarte , que es troba en un despatx adjacent. Apareix amb un vestit impecable i el seu característic corbatí. Jo, pobre de mi, porto unes bermudes ... Parlem una estona dempeus al hall. Una conversa improvisada i profitosa. Em dóna la seva tarja i jo li dono la meva. El món és petit i els poetes, tard o d'hora, sempre es troben ... Carles Duarte avui a Vilaweb

Dedicat a JPQ i EPB Hi ha alguna cosa invisible rere l’aura dels cossos, agonia de llum que els núvols s’emporten, rosa que es bada dins el teu úter, martiri d’amor, dubte entranyable. ¿Quin esperit sense déu basteix l’arquitectura dels somnis? ¿Quina clarícia ignota? Hi ha alguna cosa invisible rere els mugrons de titani d’aquests androides que pul·lulen pels carrers anònims, bombes innocents, criatures bastardes, tota l’abstracció de l’art modern. ¿Quina veu cantarà l’última nota del rèquiem? ¿Qui gosarà negar l’adveniment del silenci? Hi ha alguna cosa invisible rere l’ urinari de Duchamp , en l’espai interior de Chillida , l’anhel tràgic, saturnal i fàustic, els balcons de La Pedrera , les grutes del Parc Güell , el vell Maragall a la font de Camprodon: He assaborit els secrets de la terra misteriosa , la pàtria més antiga, la paraula. ¿Qui ens salvarà de l’infern nihilista, de la tirania de la indústria, la màquina i el comerç? L’alquímia del verb, la música dels místics, l’àn...

RAMON LLULL , el Doctor Il·luminat, aprengué l'àrab per tal de poder convertir els infidels mahometans. Missioner empedreït, malalt d'imperialisme utòpic, viatjà fins al nord d'Àfrica amb la intenció de refutar les creences dels sarraïns. Però vet aquí que, malgrat el seu zel cristianíssim, va morir apedregat i no se'n va sortir. Màrtir i beat, reposa a la catedral de Palma. ANSELM TURMEDA , mallorquí i franciscà com Llull, renegà de la fe cristiana per abraçar l'islamisme, adoptant el nom de Abd Allh ibn Abd Allah al-Tarchuman al-Mayurquí al-Muhtadí (servidor de Déu, fill del servidor de Déu, l'intèrpret mallorquí convertit a la fe). Escrigué La disputa de l'ase . La seva tomba és objecte de veneració a la ciutat de Tunis. Ambdós són models contradictoris. Ambdós es van equivocar. Ambdós van creure que la veritat estava només d'una banda -la seva- i van voler imposar-la als altres: gentils, infidels o cafres, tant se val. Lul·lians i turmedians conjug...

El jueu Bloom diu que els catalans som com els jueus. El jueu Bloom és catalanista, doncs. Diu que som una "civilització" diferent. Diu que ha llegit Llull en llatí. El jueu Bloom politiqueja i repapieja. Com a bon rabí, pontifica i cobra per pontificar. I nosaltres encantats, esclar. ¿Sabeu què pensava Llull dels jueus ? Si Bloom ho sabés, potser no parlaria tan bé de Llull ni dels catalans. ¿Algú sap exactament quants diners ens ha costat aquesta foto ? ¿I aquesta ?* JPQ: Bloom y la manipulación comercial e institucional de la incultura * Avís per a xuetes i altres espècimens de pell molt fina: aquest no és un post "antisemita".