ENTRELLUM

Feia dies que volia canviar la capçalera del blog. Han passat dues setmanes des de la mudança i ja no tenia gaire sentit mantenir la imatge del llac de Terradets vist des del Sant del Bosc. Aquest matí he tornat a anar al que s'ha convertit en un dels meus llocs predilectes de la zona, la Cova de les Ermites al vessant nord del Cap Norfeu . Hi passa el camí de ronda entre la cala Montjoi i la cala Jòncols. La cova va ser refugi d'eremites, alguna de les quals femenina. He vist una papallona rei ( Papilion machaon ) sobre un card marià i he aprofitat per a fer-li fotos. La papallona (una de les més grans i més maques del nostre país) ha fet de model sense immutar-se. M'he adonat que entre l' anterior i la nova imatge que encapçala el blog hi ha tres coincidències ben curioses: al fons hi apareix una superfície d'aigua (llac / mar), s'hi interposa una papallona ( Issoria lathonia / Papilion machaon ) la qual està al cim d'una flor de color lila (esp...

Per a l' hinduisme existeixen quatre etapes a la vida ( Ashrama ): Brahmacharya (vida d'estudiant) Grihastha (vida familiar i professional) Vanaprastha (vida d'eremita-pelegrí) Sannyasa (vida de vagabund) La duració de cada etapa és aproximadament de 25 anys. La primera és l'aprenentatge, la segona el servei a la societat, la tercera l'allunyament del món, la quarta el renunciament total. D'acord amb aquesta classificació, ell es trobaria ara a les beceroles del tercer estadi. Un cop acomplides les obligacions familiars i laborals, va abandonar la vida urbana i social per a retirar-se al bosc ( vana-pra-stha significa això: estar-se al bosc), on practica l'austeritat i la meditació, desprenent-se de les passions i dels desitjos materials, preparant-se per a l' última etapa . Es tracta, per tant, d'una transició entre la vida material i l'espiritual. El més curiós són les coincidències entre el Vanaprastha i l' Ermità...

Vi volcanes nevados justo antes del apocalipsis Niños prodigio bebiéndose su propia sangre Humaredas de ciudades anónimas devastadas por el fuego anónimo Bosques exhaustos con pájaros exhaustos que chocaban contra los cristales y morían con los ojos abiertos y las alas plegadas Nubes radioactivas que barrían las nubes antiguas para llover polvo amarillo sobre los tejados Flores minúsculas donde los colibrís succionan néctar delicioso El púrpura de los atardeceres australes frente al océano Vi muñecas de trapo gritar como si fueran violadas Pies descalzos y fríos caminando sobre cenizas Ojos ciegos, henchidos de niebla, antesala de la perdición Árboles milenarios susurrando versos efímeros Volúmenes escritos en alemán donde se sostienen tesis inverosímiles La Reina del Arco Iris me abrazó en el ombligo del mundo Mi cabeza sufrió cuatro heridas como despertares El Nahual anduvo todas las noches a mi alrededor Escuché el croar de la rana bajo la leña Hongos sagrado...

El dia 1 de gener de 2004 vaig escriure el primer post en el meu primer blog Tros de Quòniam . El misteri del 7 , el número sagrat per excel·lència, el " Carro d'Osiris " del Tarot: After the impulse that pulls us out of the Garden, we get on our chariot and depart. At that point, we are the Hero of our own story; maybe the Hero of everyone’s story...