ENTRELLUM

El passat 1 de gener va fer 10 anys que vaig obrir el primer blog: Tros de Quòniam . Sembla mentida que hagi passat una dècada, però ha passat. Això és molt de temps a la xarxa. Aquell primer blog era un experiment en tota regla. El recordo amb entranyable tendresa. Per bé i per mal, va fer forrolla . El Big Bang va durar 2 anys. A les acaballes de 2005 el va succeir Entrellum , que és on esteu llegint ara, un blog que dura i dura i dura...  Sumant els dos blogs (i deixant de banda altres blogs apòcrifs que van ser encara més experimentals i efímers), el balanç en xifres d'aquesta dècada blogològica és el següent: 10 anys  3.000 posts 500.000 visites 12.000 comentaris Suposo que tota aquesta feina(da) és una "obra"; no pas una obra en el sentit clàssic del terme, és a dir, un corpus de llibres de paper (que també en tinc ), sinó una obra ciberliterària feta virtualment amb les eines que ens ofereix el segle XXI. Com es valori tot això o qui ho ...

Les persones morim, però moren els blogs? Què passa quan el blogaire se'n va a l'altre barri, però el seu blog queda amb tots els arxius disponibles i obert als comentaris? Són preguntes que em faig arran del traspàs de Martí Roselló . En parlen Saül i Tina . Un detall a tenir en compte és que el dia que et moris tindràs el rècord de visites i de comentaris : En el cas del blog referit, 1600 visites i, per ara, 59 comentaris . Déu n'hi do. Recomano, per tant, que, in extremis, es deixin els comentaris oberts... Aleshores el blog es converteix en un d'aquells llibres dels tanatoris, però digital. Són coses a les quals ens haurem d'anar acostumant. Del Martí, al qual no coneixia, em quedo amb l' últim post i la descripció que fa de si mateix: "Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I v...

Comentari deixat al blog de Saül Gordillo : Les preguntes que planteges estan molt bé, igual que el fet de reconèixer que si hem arribat fins al dia d'avui és perquè abans hi ha hagut unes baules (polítiques o no, al capdavall tot el que fa l'humà ho és, de polític), però el que més interessa ara és LA RESPOSTA, el 14-D i els dies següents... Considero que tu ja l'apuntes en el teu text, aquesta resposta, i no pot ser una altra si el que volem és assolir la fita de l'alliberament nacional. La resposta només por ser LA UNITAT , l' eix nacional com a prioritat . Unitat de tots: societat civil i partits polítics. Unitat que és transversalitat . Si no som capaços d'articular aquesta UNITAT NACIONAL , no farem res, foc d'encenalls, més frustració i desànim. Cal estar a l'altura del moment històric que vivim. En som protagonistes tots plegats, també el 70% que s'ha quedat avui a casa. 200.000 vots poden semblar poca cosa. Els que parlen de fracàs es pre...

A la Catosfera hi ha diferents maneres de cridar l'atenció per tal d'augmentar les visites del teu blog. La més típica és deixar comentaris en els blogs més llegits; una altra és enllaçar-los; també pots provar d'engegar una polèmica amb algú prou conegut tot esperant que caigui en la trampa. Però aquestes fòrmules no sempre funcionen. Aleshores, in extremis , sempre et queda l'opció de perpetrar un blog eròtic . Tot plegat fa molta pena i només serveix per a refermar la impotència dels mediocres els quals, facin el que facin, seguiran sota mínims amb el seu blog minoritari .

What are you doing? Pregunta el Twitter . I a tu què collons t'importa! Tuitejar és bloguejar més curt, més intens, més addictiu . ¿A qui importa el que estem fent? Ens fascina saber que tenim seguidors ( followers ) que esperen el nostre tuiteig , persones a les quals pot interessar el que estem fent en aquest precís instant. Exhibicionismes, pornografies internètiques que esbomben la intimitat. L'exigència d'una constant actualització que refermi la nostra identitat digital . Existim en la mesura que fem ping , fem tuit , som enllaçats , tenim visites , rebem comentaris ... Aquesta espiral embogida ens condueix a la histèria catosfèrica. Tot passa molt de pressa i tot deixa empremta a la xarxa. Google ho captura tot. Virtual o real? Tant se val. Sóc en la mesura que estableixo relacions amb els altres. Són els altres els que em fan ser. Internet no ens aïlla , ans tot el contrari. Mai abans l'ésser humà (ara homo digitalis ) havia tingut tantes possibilitats de comun...

Alguns , emparant-se amb arguments agafats amb pinces d'estendre la roba, intenten justificar-se, però no cola. Un blog sense comentaris no és un blog , sinó un web 1.0 del segle passat, unidireccional, castrat. Un blog sense comentaris és com cardar sense escórrer-se, un blog-interruptus . De què teniu por? Podria posar els enllaços de quatre o cinc presumptes blogs d'escriptors, totxos o polítics de cert renom que no tenen collons d'acceptar comentaris. La millor alternativa és la moderació dels comentaris: el blogmestre se'ls llegeix i decideix quins publica i quins rebutja. Ja sabeu que no m'agraden els anònims, però són inevitables, formen part del paisatge catosfèric. Si no ets capaç d'admetre l'opinió dels altres, aleshores tens un greu problema. Els monòlegs sovint condueixen a l'autisme, quan no desemboquen en actituds encara més perilloses... [ Subirana se l'agafa amb paper de fumar... diu no sé què de "les clavegueres "... ell ...

Ahir al vespre un amable lector anònim va deixar-me el següent comentari: Curiosa evolución intelectual la tuya. Seducido por el Opus Dei durante la "juventud", y convertido al ultranacionalismo catalanista en la "madurez". En cualquier caso, hay un elemento invariable en tu periplo personal: el dogmatismo. Vaig dubtar una estona si el publicava, però finalment el vaig rebutjar. Acostumo a descartar el 50% dels comentaris que rebo. Des que els modero, la gent ja no m'insulta tant perquè sap que no ho publicaré. En aquest cas, amb un matusser argument ad biographiam , l'amable comentarista emet la seva sentència condemnatòria: ETS UN DOGMÀTIC! Analitzem-ho, però, detingudament... En primer lloc: es tracta d'un anònim . En segon lloc: està escrit en castellà . No cal ser gaire espavilat per endevinar d'on vénen els trets... Definició . L'etimologia de dogma és grega ( δόγμα ). S'aplica sobretot als dogmes de fe, que són formulacions doctrinals...

Placa d'una plaça de la ciutat de València Vamos a ver, Ibáñez-Ibàñez-Ibanyes, ¿por qué no te dejas de mariconadas y te cambias el apellido directamente por "Puigdellívol", por ejemplo?. Para quién no conozca a este pollastre, decir que es conocido en internet por ser un provocador barato, tener un ego enoooorrrmeeee y ningún talento . Deja de dar la matraca y asume la murcianidad de tu padre. Aquesta perla està signada per un tal Avel·lí i és el comentari número 98 del post de Criterio en el qual s'esmentava la meva recerca onomàstica. Si teniu temps i sentit de l'humor, podeu llegir la resta comentaris. Amb aquest post (i mentre no aparegui cap novetat important) dono per enllestida la meva investigació sobre les arrels del cognom Ibañez. M'ho he passat molt bé. He trobat un Ivanyes català al segle XIII ( Maldà, 1274 ) i un de lleidatà al segle XV ( 1404 ). Després de rumiar-m'ho amb calma i coneixement de causa, he decidit deixar-ho tot com està. NO ...

Una amable lectora ha deixat un parell de comentaris al post anterior que ressalten per la seva aclaparadora saviesa filològica: Traidora_a_mi_linaje said... Mi humilde opinión es que Ibáñez es de origen "perieuskérico" . En castellano antiguo Juan se escribía Ivan (y se pronunciaba Yuan), y seguramente la forma más arcaica del apellido sería Ivanneç o Ivannez (pronunciado Yuáñes) . Un apellido primo hermano del tuyo es Yáñez (pronunciado antiguamente Yañes). Hay un documento antiguo sobre un clérigo riojano llamado don Ivan Ioaniz y Echalaz (pronunciado don Yuan Yuanis y Echalás). En castellano medieval hubo un período largo de titubeo en cuanto a las aperturas vocálicas. Y la grafía "z" se pronunció /s/ hasta el siglo XVII. El fenómeno que la ha convertido en una consonante interdental sorda es moderno, y como sabrás, apenas abarca a una mínima parte de los castellanohablantes, que siguen pronunciando Gonsales en lugar de Gonthaleth. En realidad, la fonética ca...

Ahir, amb el post sobre la darrera homilia de Llach , vam batre el rècord absolut de visites a ENTRELLUM : 1.125 visites. Brutal. Una animalada que ens fa assolir per primer cop les quatre mítiques xifres. L'anterior rècord -ja pulveritzat- era de 557 visites (5.11.06) arran d'un post-electoral que va rebre 35 comentaris (igual que el d'ahir). Queda clar, doncs, que a la catosfera cal parlar de política si vols tenir visites. La política excita, fins i tot més que l'erotisme . Quin misteri, oi ? Som així de babaus. En aquest país esquizofrènic hi ha coses que couen i fan rabiar. A més, per afegir més emoció a l'assumpte, vaig fer els ulls grossos publicant TOTS els comentaris rebuts, alguns dels quals certament contraris a la meva opinió i a la meva persona. Llegir-los pot resultar molt edificant. L'experiment blogogràfic d'ahir, per tant, ha funcionat de meravella. Tanmateix, em quedo preocupat amb una sèrie de qüestions... Si Llach simbolitza o repr...

De vegades, alguns somnis es fan realitat. Si no passa res, el proper dilluns 12 a les 12 h . seré a casa de l' Enrique Vila-Matas fent-li una entrevista per al programa de ràdio que dirigeixo . Si algun(a) entrellumaire vol suggerir-me preguntes, que les deixi als comentaris. Posts on he parlat de VM El meu agraïment a l'amic Joan Andreu i a Jordi Herralde , sense els quals no hagués estat possible. Entrevista: post + audio

Efectivament, com havia previst , el fet de permetre els comentaris ha incrementat el número de visites . ENTRELLUM ja ha ultrapassat les 40.000 visites des del dia 8.1.06 que vaig instal·lar el comptador. Segons una analogia molt ben trobada d'un dels comentadors , ara ENTRELLUM té les portes obertes i resulta més acollidor . Crec que els lectors fidels (que jo anomeno entrellumaires ) us ho mereixeu. Aquest ciberdietari serà comentable tot el trimestre que resta fins a la seva caducitat: 31.12.06 . Espero que ho sapiguem aprofitar. Sempre que pugui, intentaré respondre els vostres comentaris. Esborraré els comentaris que consideri que no s'ajusten a la mínima exigència d'educació i de respecte. La tardor es presenta molt bé: els comentaris d' ENTRELLUM , el relat de Benzina a l'octubre, la publicació del L_OI al novembre (amb postludi de Biel Mesquida ), un poemari nou que no para de créixer... i un projecte molt ambiciós sobre el qual encara no puc dir res...

Hom suposa que un blog que permet posar comentaris rep més visites que un blog que no ho permet. Si ENTRELLUM rebia una mitjana de 175 visites diàries quan no deixava comentar i, a partir d'avui (perquè el blogmestre és un perfecte inconscient que fa cas dels suggeriments tendenciosos de molts lectors que reclamen poder dir la seva ), els entrellumaires ja poden deixar els seus comentaris; cal deduir que aquest blog augmentarà el seu número de visites... ¿No? D'això es tracta. Ah, i a mi Elviro Lindo me la sua pel darrere i pel davant . El que jo volia era una Creu de Sant Jordi !

Via Mireia m'assabento que el Bloc Botxí parla de la sentència condemnatòria d'un noi que al blog criticava el seu institut. Haurà de pagar una multa de 200 € perquè algú va deixar un comentari al seu blog insultant i amenaçant un professor. Als comentaris de Botxí hi ha una discussió molt interessant. La meva reflexió, després de l'experiència bloguera d'aquests anys, és la següent: 1- És millor allotjar el blog fora del teu país. Jo vaig optar per Blogger (a banda dels avantatges tècnics evidents sobre altres sistemes) perquè així estic sota la jurisdicció dels USA. De totes maneres, cal anar amb compte amb el que es blogueja. La responsabilitat és completament teva i has d'atenir-te a les conseqüències. 2- El blogmestre també és responsable dels comentaris que la gent deixa al seu blog. En nom de la "llibertat d'expressió" no pots donar peu a què alguns esvalotats (anònims o no) utilitzin el teu espai contra altres persones. Si ho permets, ...

Hegel escribe en su Phänomenologie : Und es ist allein das Daransetzen des Lebens, wodurch die Freiheit, wodurch es bewährt wird . (Sólo arriesgando la vida se puede conservar la libertad) El "fin de la historia" es un mito de Fuckingyama, como el estúpido mito romanticoidegermánico de la Freiheit , muy caro a Hegel & Co. Mitos y más mitos. Napoleón también fue admirado por Nietzsche, otro inventor de mitos: Übermensch , Eterno Retorno, etc. La clave está en la distinción entre el tourist y el traveller . El tourist és un borrego sin freiheit , mientras que el traveller hace su propio camino... Mientras quede un solo traveller sobre este planeta maldito, la historia no se va acabar. Es el arte del sauntering del que habla HD Thoreau. "Creo en el bosque, en la pradera y en la noche en la que crece el grano...etc." El futuro, si lo hay, no puede ser urbano. De vegades, hi ha posts que mereixen ser comentats .

Arribo a quarts de set a casa, em connecto i descobreixo que el meu article de l'e-notícies ha tingut 600 lectures i 25 comentaris. És l’article més llegit i més comentat de tots els articles de la secció d’opinió. M’entretinc repassant els comentaris i comprovo que, com sempre, són de poc interès i, per a variar, alguns supuren mala baba. És per això que no hi ha comentaris a ENTRELLUM . Conclusió de l’experiment articulista d’avui: és molt fàcil provocar reaccions exasperades. El text tenia “trampa” i la immensa majoria hi ha caigut de quatre grapes. Jo no necessito escriure articles enlloc tenint el meu blog . Experiment reeixit. SELECTIVITAT-1 (11:15) A través del finestral veig una alzina impressionat. El seu brancatge ocupa la meitat del meu camp de visió sobre el campus. Ella hi devia ser molt abans que tots aquests horribles edificis de formigó. Estem envoltats d’arbres. El soroll persistent d’un tallagespa contrasta amb la inestroncable piuladissa dels ocells. Segona prov...

Aquest és el post número 200 d' ENTRELLUM . Malgrat que vaig començar aquest blog el desembre de 2005 arran d'un fet prou bloguejable , ENTRELLUM és un CIBERDIETARI de l'any 2006 . Això significa que, com els iogurts, té data de caducitat: 31.12.06. El dietarisme és un gènere ben curiós que el format weblog no ha fet més que potenciar. Després d' una sèrie d'experiències bloguístiques , entre les quals destaca [TdQ]04-05 , vaig decidir emprendre aquesta nova singladura a la xarxa conscient de què es tractava d'una obra limitada en el temps a la qual volia imprimir un estil nou, diferent. Ara que som a l'equador, vull fer balanç i reflexionar una mica. Visites des del 8.1.06: 22.222 Mitjana diària de visites: 145 Dia amb més visites ( 19.2.06 ): 470 Visites per països: ENTRELLUM suposa el repte d' escriure cada dia : Nulla dies sine post . Això no és cap problema. De fet, hi ha dies que escric més d'un post. ENTRELLUM no admet comentaris . L...

M’entrevisten via mail per a demanar-me l’opinió sobre el fet de bloguejar, la catosfera , blogs de referència, etc. Responc això: Tothom pot obrir un blog , però no és tan fàcil escriure bé, sense faltes, tenir coses a dir, aconseguir més de 100 visites diàries, actualitzar-lo sovint… Si toques el tema polític , ja has begut oli. Si ets massa crític amb algunes patums o institucions culturals , ja pots oblidar-te de les subvencions. Com a bloguer, sóc un individu solitari i autosuficient que estima la llibertat per damunt de tot . Si els altres volen llegir-me, perfecte. No admeto comentaris. És una pèrdua de temps i d’estreps. Si algú em vol dir res, que doni la cara i m’enviï un mail: tonibanez@hotmail.com . Depèn del dia i del moment, estic més poètic o menys. Intento autocontrolar-me. No vull que les coses se m’escapin de les mans, com va succeir a TdQ . Conec el meu taló d’Aquil·les. Desitjaria tenir enemics una mica més intel·ligents . Col·lecciono insults (la gent és molt poc...

Curiosa la teoria del Sr. Carol exposada aquest dilluns a la seva columna de LV . Segons ell, un bloc és un blog que no admet comentaris. I es queda tan ample. O sigui, d'acord amb aquesta caroliana definició, ENTRELLUM seria un bloc en comptes d'un blog , un bloc "ideològicament entotsolat" (que així és com es tradueix al català ensimismado ). Pues va a ser que no . El debat ja fa dies que bull . La proposta que defenso és clara (malgrat Termcats i Vilawebs): La paraula "bloc" no és adient perquè es pot confondre amb el bloc de notes de tota la vida. Escriguem, doncs, weblog o blog per anomenar el quadern de bitàcola digital o ciberdietari. El verb que derivaria de "bloc" seria "bloquejar", que és inacceptable per motius obvis. Escriguem, doncs, bloguejar per a expressar l'acció d'escriure en un blog. També val postejar . El que blogueja (que no "bloqueja") no pot ser el "bloquer" o la "bloque...

Hi ha un paio a Guayaquil (Ecuador), un tal Jorge Luis , que visita sovint ENTRELLUM . No recordo si el vaig descobrir gràcies al comptador o a Technorati . Té un blog (poc actualitzat i poc visitat) titulat ¿ENTONCES? Reflexiones de lo cotidiano . El va començar a escriure cinc dies després que jo . El més curiós del cas és que a la llista d'enllaços ( si vas a leer, lee bien ) hi ha posat ENTRELLUM . No sé qui és aquest senyor. No el conec de res. M'ha intentat involucrar (sense èxit) en una cadena d'aquestes que corren per la xarxa: Cinco extraños hábitos propios . Fa un mes li vaig deixar un comentari dient-li que m'estranyava que m'hagués enllaçat i demanant-li si llegia el català. Em va enviar un mail... (un mail que no trobo i que tampoc no aclaria res). He arribat a la conclusió que va escollir uns quants blogs a l'atzar per a enllaçar-los amb el seu, i a mi em va tocar la rifa. Ho dic perquè també enllaça un blog francès (força interessant) el blog...