18.12.07

Un blog sense comentaris no és un blog

Alguns, emparant-se amb arguments agafats amb pinces d'estendre la roba, intenten justificar-se, però no cola. Un blog sense comentaris no és un blog, sinó un web 1.0 del segle passat, unidireccional, castrat. Un blog sense comentaris és com cardar sense escórrer-se, un blog-interruptus. De què teniu por? Podria posar els enllaços de quatre o cinc presumptes blogs d'escriptors, totxos o polítics de cert renom que no tenen collons d'acceptar comentaris. La millor alternativa és la moderació dels comentaris: el blogmestre se'ls llegeix i decideix quins publica i quins rebutja. Ja sabeu que no m'agraden els anònims, però són inevitables, formen part del paisatge catosfèric. Si no ets capaç d'admetre l'opinió dels altres, aleshores tens un greu problema. Els monòlegs sovint condueixen a l'autisme, quan no desemboquen en actituds encara més perilloses...

[Subirana se l'agafa amb paper de fumar... diu no sé què de "les clavegueres"... ell sempre tan fi i tan delicat... per damunt del bé i del mal... sobretot del mal... no fos cas que s'enllordés amb la realitat de la vida... Internet és el que és... i vostè pot seguir immaculat a la seva torre de vori...]

25 comentaris:

unquepassava ha dit...

Deixant de banda el fet que cadascú pot fer amb el seu blog el que vulgui, estic d'acord amb tu que un blog sense comentaris perd força: d'entrada, el que se suposa que és la característica més important d'un blog, la interacció amb els lectors.

Ara, una cosa és admetre o no l'opinió dels altres al propi blog i una altra les barbaritats que s'escriuen als comentaris d'alguns mitjans de comunicació, emparades per l'anonimat, que és cap a on apunta el post d'en Jaume.

Salutacions cordials.

Ramon Aladern ha dit...

Vas fort, nen! M'he de sentir al·ludit?
:)
(i si el que escric és autista, què passa?)

Júlia ha dit...

Opino també que cadascú pot fer el que vulgui però, efectivament, trobo molt avorrit no poder ficar cullerada, encara que no sempre que 'visito' comento m'agrada tenir la possibilitat de fer-ho i m'agrada que me'n posin si són respectuosos i educats -i si no també es fa marro-. Per principi o per ensopiment, he acabat per no entrar als no 'comentables'.

Francesc Puigcarbó ha dit...

Ai senyor, tants anys anat per el món, tantes esbatussades i encara no ho has entés, en Jaume Subirana és un intelectual de la cultureta i per tant està per sobre del be i del mal, i quan als premis, home! un gif que ni tan sols és animat, no és un premi, és una criaturada propia de la xarxa. Sincerament ja n'estic una miqueta tip de memes i criaturades d'aquestes i sincerament un altre cop no entenc com tu que portes tantes hores de vol, entres en aquest joc. Estem caient a la xarxa en molts dels errors o rutines d'allò que pretenem canviar. D'aixó haurieu de parlar a Granollers.

Josep (sl) ha dit...

Felicitats pel premi. Crec què és molt important deixar la porta oberta als comentaris. Sobretot en el meu cas, què el blog, no és assèptic si no què defensa una certa ideologia. poder deixar debatre opinions i idees.

Gandalf ha dit...

Tu també vas tindre la teva etapa de "no vull comentaris" i, finalment, vas decidir donar la opció de fer-ho...

No trobo lícit la crítica, ni que venguis com a una cosa normal la censura previa.

Per si no "tornem a parlar" BON NADAL!!!

Marc SS ha dit...

Qui és vosté per decidir el que és un blog i el que no? Parla de castració. La castració la posa vosté mateix en pràctica, cada dia, sota el nom de "moderació dels comentaris". Moderar és moderar i no vetar comentaris educats que el poden deixar en evidència, senyor Ibàñez.

tonibanez ha dit...

Que qui sóc jo? El blogmestre d'aquest blog! I a casa meva deixo passar qui vull. Li he vetat el seu comentari potser?

El veí de dalt ha dit...

Caram! Avui trona fort per aquí baix... Toni, crec que cadascú, com tu dius, amb el seu blog (bé ell diu, bloc) pot fer el que li vingui en gana. I si no vol que la gent comenti res, doncs és molt lliure de fer-ho. Jo mateix vaig d'incògnit (és una opció tan vàlida com una altra); però mai deixaré un anònim. I menys irrespectuós. Que és del que és queixa en Jaume, no?. Jo crec que un blog sense comentaris perd una gran part (o tota) de l'essència del blog (jo m'alegro de ser comentat i respondre els meus veïns); però crec que exageres quan dius que en "Flux" se l'agafa en paper de fumar. Jo no li he entès això. Però en fi, no entraré en més debats. Blogs com el seu i el teu (i els milers com els nostres) fan gran la catosfera. En això estem, oi?

PS Felicitats per la iniciativa de Granollers i la feina que feu.

PSS Jo en tinc quatre pel moment...

Miquel Saumell ha dit...

Toni, el meu comentari d'ahir al vespre, que vas vetar amb tot el dret, no et preocupis, tan sols volia que el llegissis. De totes maneres, ara l'envio a altres llocs per tal que la gent ho sàpiga. La teva llibertat per vetar-me i la meva per intentar evitar-ho. Estem empatats!

tonibanez ha dit...

Miquel, jo no et vaig "vetar" res: el teu comentari està en un post equivocat i respost allí per mi: mira els comentaris del post "mapa de la catosfera literària":

Miquel Saumell ha dit...

Mira Toni, "si no ets capaç d'admetre l'opinió dels altres, aleshores tens un greu problema". Pots començar per aplicar-te la màxima a tu mateix. Respecto molt la teva opinió però no puc admetre els teus insults i les desqualificacions que només “justifiques” amb el fet que no tothom comparteix la teva opinió sobre la forma de gestionar un blog. El meu no admet comentaris directes i no tinc previst canviar el sistema. Tinc els meus motius per fer-ho, de la mateixa manera que tu tens els teus per fer el contrari. "La millor alternativa és...". Escolta, això serà per tu! No et vulguis imposar, home! Admet la diversitat d'opinions! La principal característica dels blogs és la llibertat, i tu pretens imposar normes, les teves normes. Jo m’inclino per la llibertat absoluta amb l’única limitació del respecte pels demés. I tu, amb el teu post d’avui, almenys a mi no m’has respectat.

7:50 PM
Elimina
Blogger tonibanez ha dit...

Miquel, sincerament, no trobes enriquidor que hagi publicat el teu comentari? Jo no he insultat ningú. Si t'he ofès, ho sento. Tu sabràs perquè no acceptes comentaris. La meva experiència després de 4 anys bloguejant és que paga la pena deixar que els lectors diguin la seva perquè sovint aporten coses interessants. Subirana només hi veu "la claveguera"... l'anònim covard i merdós, però no per això cal menysprear la resta de comentaristes, alguns excel·lents. Tu t'ho perds.

marc ss ha dit...

Evidentment no parlava del meu comentari. Vosté ja sap a que em refereixo. Ha fet el que pensava que faria, s'ho ha fet venir molt bé.
I jo em segueixo preguntant: qui és vosté per decidir el que és un blog i el que no?

unquepassava ha dit...

Potser caldria matisar, encara que el Toni em piqui la cresta, que parlen de coses diferents: l'un parla de comentaris a diaris digitals (ho ha aclarit, però és el que m'havia semblat entendre de bon començament) i l'altre parla de blogs i de pas li fica el dit a l'ull al primer (espero que el Toni no es molesti per aquest comentari, però no és la primera vegada que ho fa).

En el cas dels blogs, crec que cadascú és lliure de fer-ne el que vulgui sense que hagi de seguir els dictats dels altres; de la mateixa manera, cadascú pot dir el que vulgui sobre els blogs: el Toni que un blog sense comentaris no és un blog; jo puc dir que també ho és; un altre dirà ves a saber què. Però en els blogs hi ha l'opció de tancar els comentaris o moderar-los, cosa que als altres mitjans no hi és.

I abans que algú vulgui veure en aquest comentari el que no hi ha, ni defenso l'un ni ataco l'altre, ni viceversa, que tots dos s'espavilen solets. Ho aviso, per si de cas.

Anònim ha dit...

TOT PLEGAT, AL MEU POBLE, D'AIXÓ EN DIUEN....POCA FEINA

Jesús M. Tibau ha dit...

Una de les gràcies dels blogs és que cadascú pot fer-hi el que vol, però cal admetre que sense els comentaris perden una de les seves grans virtuds

Miquel Saumell ha dit...

Toni, aquest mati he sortit de casa a les set i ara mateix arribo, i torno a marxar d’aquí una hora. Aquest és un dels motius que tinc per no acceptar comentaris al meu blog. Fer-ho vol dir dedicar-hi temps, cosa de la que jo no disposo o, si vols, que tinc altres prioritats, volgudes o imposades. Es necessita temps, ja sigui per decidir si els comentaris rebuts surten publicats o no (el teu sistema, que alguns en diuen de semi-censura), o per no restringir-los i contestar-los quan toca fer-ho, cosa que toca sovint; o per suprimir-los quan és el cas. Al principi del meu blog jo vaig acceptar comentaris i sé perfectament del que parlo. Tot això s’ha de gestionar, i per fer-ho mínimament bé es necessari dedicar-hi temps. Al meu blog jo només hi dedico uns pocs minuts diaris, els necessaris per penjar els posts que deixo quasi sempre enllestits dissabte i diumenge per tota la setmana següent. Algun dia improviso un tema nou durant la setmana però normalment no és el cas. A més jo haig de viatjar sovint i no sempre tinc facilitats de comunicació. Ara, si vols, anem al tema concret d’ahir i a la meva molt justificada emprenyada. Si encara no ho veus clar et suggereixo que et rellegeixis -amb calma- el teu post d’ahir i les teves insultants desqualificacions a tots els que no pensem com tu, als que no gestionem els nostres blogs de la manera que a tu t’agradaria que ho féssim, en definitiva, a tots els que no acceptem la publicació de comentaris als nostres blogs. I amb tot això no t’estic dient que els comentaris i l’intercanvi d’opinions no siguin enriquidors, que ho són i molt, però has d’entendre que el dia només té 1440 minuts i jo, al blog, entre setmana no hi dedico ni l’u per cent d’aquest temps, menys de 10 minuts. Evidentment, avui amb tu faig una excepció escrivint aquestes línies encara que no sé si t’ho mereixes veient com ens vas deixar ahir a alguns blogaires. Tu tens la sort de tenir feina de funcionari amb rutina d’horari i temps lliure a dojo, cosa que et permet dedicar molt temps al món dels blogs, però no tots estem en el teu cas. Per acabar, tot això que dius d’un tal Subirana, de la claveguera, dels anònims, etc. ho sento, no sé de que va ni crec que m’interessi massa. Sento haver-me allargat més del que toca. No ho tornaré a fer.

Gulchenruz ha dit...

Jo discrepo! el meu bloc tingui o no comentaris serà un bloc. Tots els blocs del món tinguin o no comentaris seràn uns blocs. Per què? doncs perquè jo el considero un bloc, i punt. Es com la prosa poètica que fan avui en dia, jo ho concidero prosa i s'entesten a posar-ho de forma que sigui una poesia. Si jo ho veig com a prosa puc anomenar-ho com jo vulgui. Jo parlo per mi, i per mi això és aixi. O sigui que els meus blocs son blocs encara que no tingui audiència, a més a més, jo escric blocs per mi, no pels altres. Si els altres els agrada, millor que millor. Jo parlo per mi, i el que dic es única i exclusivament per mi. Tothom te dret a anomenar blocs uns blocs que segonsa tu no ho són.

tonibanez ha dit...

Després d'aquests 17 comentaris (tots interessants) crec que queda PROU DEMOSTRAT que un blog sense comentaris és una cosa més aviat pobra i lamentable...

TRAPEZISTA ha dit...

Ja ho vaig dir a la taula rodona: "per a mi, el blog és un calaix de sastre on té cabuda tot allò que no encaixaria en un llibre diguem-ne convencional, i que si no fos per aquesta via d’escapament, es podriria al cap fins a descompondre’s del tot. I això, de vegades, seria una llàstima. Per a mi, el blog és l’alternativa a l’espai que m’agradaria tenir en un suplement cultural". Amén.

Júlia ha dit...

En Saumell m'ha fet plorar amb això d'estar tan ocupat, òndia.

Pedra Lletraferida ha dit...

Gràcies per el teu post, Toni. N'he fet autocrítica, i ves per on, m'he adonat ara mateix de que en el meu darrer post, i de manera totalment involuntària, tenia activada la opció de "no deixar fer comentaris".
Un blog és com la casa d'un, i cadascú i fa i hi desfà al seu gust. A la resta només ens queda acceptar o no les regles del joc d'aquell blog, o senzillament, no entrar-hi. Les meves, però, són les de que qualsevol hi pugui dir la seva, sempre AMB RESPECTE, ni que sigui amb anònims.
Salutacions cordials, i BONES FESTES, mestre!

Miquel Saumell ha dit...

Òndia Júlia, el teu comentari d'aquest matí el millor de tots, un "10". I no ploris, dona, no val la pena!

Júlia ha dit...

Suposo que has captat que era una brometa afectuosa, Miquel.

És que em diverteix això de que comentar sobre els comentaris provoqui tants i tants comentaris. Sempre et comenten, per cert, allò que creus que menys comentable era, cosa que mostra el neguit comentarístic evident dels blogaires filocomentaristes. A mi m'agraden els comentaris pel mateix motiu que m'agraden les tertúlies amicals, per allò de la participació. També m'agrada que me'ls responguin, perquè hi ha qui es deixa estimar i després no et dóna ni el bon dia, ep. Ara, hi ha gustos per a tot, i tots respectables. Però em sap greu que la gent es piqui excessivament per aquests temes bloguístics, la veritat. Encara que una mica de marrocomentaris també animen l'ensopiment nadalenc.

Miquel Saumell ha dit...

Evidentment que vaig captar que el teu llanto es tractava d'una ironia, Júlia, i precisament per això em va agradar. Ja pots suposar que si no ho hagués interpretat en clau festiva ni t’hagués contestat. També coincideixo amb tu en que no és bo que la gent es piqui massa. Jo em vaig picar amb el GranBlogMestreCatosfèric perquè vaig caure de quatre potes en una més de les seves conegudes provocacions. I dit això i pels motius ja explicats em reafirmo en que, de moment, no obriré la possibilitat de que en el meu blog hi surtin comentaris. Més endavant, qui lo sa. I ara sí que sembla que toca dir allò de Bon Nadal a tothom i també que aneu en compte amb els canelons de Sant Esteve, mengeu-ne, sí, però sense abusar-ne, no sigui que se us indigestin.

Anna ha dit...

Porto una mica més d'un any com a blogaire i, digueu-me ingènua, no m'havia imaginat mai que hi pogués haver tan mala maror al món dels blogs com el que he vist en aquest post i tots els comentaris subsegüents. En certa manera estic sorpresa, i decebuda, però suposo que ja ho hagués pogut pensar perquè és el que passa sempre amb les relacions humanes.

A part d'això, anant al tema que es discuteix, jo també crec que un blog sense comentaris no és un blog. I realment no en segueixo cap que no els permeti, perquè cada vegada que llegeixo un post que em genera opinions i no les puc expressar és, com diu en toni, com un blog-interruptus.