Alguns, emparant-se amb arguments agafats amb pinces d'estendre la roba, intenten justificar-se, però no cola. Un blog sense comentaris no és un blog, sinó un web 1.0 del segle passat, unidireccional, castrat. Un blog sense comentaris és com cardar sense escórrer-se, un blog-interruptus. De què teniu por? Podria posar els enllaços de quatre o cinc presumptes blogs d'escriptors, totxos o polítics de cert renom que no tenen collons d'acceptar comentaris. La millor alternativa és la moderació dels comentaris: el blogmestre se'ls llegeix i decideix quins publica i quins rebutja. Ja sabeu que no m'agraden els anònims, però són inevitables, formen part del paisatge catosfèric. Si no ets capaç d'admetre l'opinió dels altres, aleshores tens un greu problema. Els monòlegs sovint condueixen a l'autisme, quan no desemboquen en actituds encara més perilloses...
[Subirana se l'agafa amb paper de fumar... diu no sé què de "les clavegueres"... ell sempre tan fi i tan delicat... per damunt del bé i del mal... sobretot del mal... no fos cas que s'enllordés amb la realitat de la vida... Internet és el que és... i vostè pot seguir immaculat a la seva torre de vori...]
Comentaris
Ara, una cosa és admetre o no l'opinió dels altres al propi blog i una altra les barbaritats que s'escriuen als comentaris d'alguns mitjans de comunicació, emparades per l'anonimat, que és cap a on apunta el post d'en Jaume.
Salutacions cordials.
:)
(i si el que escric és autista, què passa?)
No trobo lícit la crítica, ni que venguis com a una cosa normal la censura previa.
Per si no "tornem a parlar" BON NADAL!!!
PS Felicitats per la iniciativa de Granollers i la feina que feu.
PSS Jo en tinc quatre pel moment...
Miquel Saumell ha dit...
Mira Toni, "si no ets capaç d'admetre l'opinió dels altres, aleshores tens un greu problema". Pots començar per aplicar-te la màxima a tu mateix. Respecto molt la teva opinió però no puc admetre els teus insults i les desqualificacions que només “justifiques” amb el fet que no tothom comparteix la teva opinió sobre la forma de gestionar un blog. El meu no admet comentaris directes i no tinc previst canviar el sistema. Tinc els meus motius per fer-ho, de la mateixa manera que tu tens els teus per fer el contrari. "La millor alternativa és...". Escolta, això serà per tu! No et vulguis imposar, home! Admet la diversitat d'opinions! La principal característica dels blogs és la llibertat, i tu pretens imposar normes, les teves normes. Jo m’inclino per la llibertat absoluta amb l’única limitació del respecte pels demés. I tu, amb el teu post d’avui, almenys a mi no m’has respectat.
7:50 PM
Elimina
Blogger tonibanez ha dit...
Miquel, sincerament, no trobes enriquidor que hagi publicat el teu comentari? Jo no he insultat ningú. Si t'he ofès, ho sento. Tu sabràs perquè no acceptes comentaris. La meva experiència després de 4 anys bloguejant és que paga la pena deixar que els lectors diguin la seva perquè sovint aporten coses interessants. Subirana només hi veu "la claveguera"... l'anònim covard i merdós, però no per això cal menysprear la resta de comentaristes, alguns excel·lents. Tu t'ho perds.
I jo em segueixo preguntant: qui és vosté per decidir el que és un blog i el que no?
En el cas dels blogs, crec que cadascú és lliure de fer-ne el que vulgui sense que hagi de seguir els dictats dels altres; de la mateixa manera, cadascú pot dir el que vulgui sobre els blogs: el Toni que un blog sense comentaris no és un blog; jo puc dir que també ho és; un altre dirà ves a saber què. Però en els blogs hi ha l'opció de tancar els comentaris o moderar-los, cosa que als altres mitjans no hi és.
I abans que algú vulgui veure en aquest comentari el que no hi ha, ni defenso l'un ni ataco l'altre, ni viceversa, que tots dos s'espavilen solets. Ho aviso, per si de cas.
Un blog és com la casa d'un, i cadascú i fa i hi desfà al seu gust. A la resta només ens queda acceptar o no les regles del joc d'aquell blog, o senzillament, no entrar-hi. Les meves, però, són les de que qualsevol hi pugui dir la seva, sempre AMB RESPECTE, ni que sigui amb anònims.
Salutacions cordials, i BONES FESTES, mestre!
És que em diverteix això de que comentar sobre els comentaris provoqui tants i tants comentaris. Sempre et comenten, per cert, allò que creus que menys comentable era, cosa que mostra el neguit comentarístic evident dels blogaires filocomentaristes. A mi m'agraden els comentaris pel mateix motiu que m'agraden les tertúlies amicals, per allò de la participació. També m'agrada que me'ls responguin, perquè hi ha qui es deixa estimar i després no et dóna ni el bon dia, ep. Ara, hi ha gustos per a tot, i tots respectables. Però em sap greu que la gent es piqui excessivament per aquests temes bloguístics, la veritat. Encara que una mica de marrocomentaris també animen l'ensopiment nadalenc.
A part d'això, anant al tema que es discuteix, jo també crec que un blog sense comentaris no és un blog. I realment no en segueixo cap que no els permeti, perquè cada vegada que llegeixo un post que em genera opinions i no les puc expressar és, com diu en toni, com un blog-interruptus.