Salta al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta Hegel

T-97

De vegades trontolla. De vegades no sap què vol ni sap què sent. Com va escriure una poetessa amiga:  En mí hay una incompatibilidad entre lo que quiero y lo que realmente siento. Entre vivir y compartir un amor y ser la tierna huraña que busca su escondite y su silencio. Me traiciona mi sentir. Aquesta és la qüestió. La vella dicotomia hegeliano-sartreana entre el ser-per-a-si (individu) i el ser-per-als-altres (societat), entre la independència-soledat i la dependència-solidària. Llibertat i amor són incompatibles? Ell porta molts anys fent-se aquesta pregunta. Fent-se-la i patint-la. Pessoa deia que estimar és cansar-se d'estar sol, trair-nos a nosaltres mateixos: A solidão desola-me; a companhia oprime-me... Pessoa és un mal conseller en assumptes del cor. El seu virus s'encomana.   Meu coração é um almirante louco que abandonou a profissão do mar El cas és que no hi ha solució possible. Hem d'acostumar-nos a viure fent equilibris sobre la corda fluixa d...

Zeitgeist

Costa entendre l' esperit del temps . Tant me fot Pepsi que Coca-Cola, Ballantines que J&B. Posa'm el que vulguis. Pujol predicant al desert : Lo savi ancià, que des d’un cim l’obira, sent estremir lo cor com una lira: veu a l’Àngel d’Espanya, hermós i bell, que ahir amb ses ales d’or cobrí a Granada, eixamplar-les avui com l’estelada i fer-ne l’ampla terra son mantell. L' esperit del temps , confús, raquític, inert. Pujol no és Herder, ni tampoc Hegel. ¿Quin romanticisme ens queda en aquest cafarnaüm de franquícies i grans magatzems? L' esperit del poble hauria de projectar-se sobre la història... ¿Som una nació o una amalgama de turistes, xarnegos, moros, negres, sudaques, independentistes, abstencionistes i panxacontents? Què collons som? Posa'm tres glaçons i calla, coi, que em desconcentro, ara que estic inspirat... ¿Saps quants mesos feia que no estava inspirat? Ni me'n recordo. Costa entendre l'embull en el qual estem ficats. Ara va millor l'...

El risc de la llibertat

Però una nació mai no serà lliure si els seus fills no volen arriscar llur vida en el seu alliberament i defensa Lluís Maria Xirinacs , Acte de sobirania , 6 d'agost de 2007 Und es ist allein das Daransetzen des Lebens, wodurch die Freiheit bewährt wird (I només arriscant la vida podrem conservar la llibertat) G. W. F. Hegel , Fenomenologia de l'Esperit , IV, A, 2

Jo no tinc por

Jo no tinc por . ¿Por de què, de quatre moros lliberticides? Ho tenen clar, si volen anorrear la nostra sacrosanta llibertat . Ja es poden calçar. Ho vaig deixar ben clar quan les caricatures . La llibertat és l'únic valor sagrat a la nostra societat occidental. La resta és anecdòtic. Hem trigat massa segles fins que hem assolit el que tenim perquè ara vinguin aquests talibans tarats i ens desmuntin la guingueta. ¿Analfabets i morts de gana ens faran tremolar?. S'ha acabat la tolerància amb els intolerants . Si volen guerra la tindran. Jo no tinc por . Si cal lluitar, lluitaré en defensa pròpia. Sempre tinc present aquella memorable frase de Hegel a la Fenomenologia de l'Esperit : Und es ist allein das Daransetzen des Lebens, wodurch die Freiheit, wodurch es bewährt wird

Hegel escribe...

Hegel escribe en su Phänomenologie : Und es ist allein das Daransetzen des Lebens, wodurch die Freiheit, wodurch es bewährt wird . (Sólo arriesgando la vida se puede conservar la libertad) El "fin de la historia" es un mito de Fuckingyama, como el estúpido mito romanticoidegermánico de la Freiheit , muy caro a Hegel & Co. Mitos y más mitos. Napoleón también fue admirado por Nietzsche, otro inventor de mitos: Übermensch , Eterno Retorno, etc. La clave está en la distinción entre el tourist y el traveller . El tourist és un borrego sin freiheit , mientras que el traveller hace su propio camino... Mientras quede un solo traveller sobre este planeta maldito, la historia no se va acabar. Es el arte del sauntering del que habla HD Thoreau. "Creo en el bosque, en la pradera y en la noche en la que crece el grano...etc." El futuro, si lo hay, no puede ser urbano. De vegades, hi ha posts que mereixen ser comentats .

Em pregunto què pensaria Kierkegaard...

Em pregunto què pensaria Kierkegaard sobre el que ara està passant ... Ell mateix fou caricaturitzat nombroses vegades a la premsa. Orwell defineix la llibertat com el dret que tenim de dir als altres allò que els altres no estan disposats a escoltar ( Freedom is the right to tell people what they don't want to hear ) Hegel escrigué a la Fenomenologia de l'Esperit (IV, A, 2) que només arriscant la vida podem conservar la llibertat ( Und es ist allein das Daransetzen des Lebens, wodurch die Freiheit, wodurch es bewährt wird ) Amb la llibertat no s'hi juga. És el valor més important que tenim, el fonament sobre el qual hem edificat la nostra fràgil civilització. Si la llibertat trontolla, hem begut oli, tornem a l'Edat Mitjana, a la selva, a les cavernes. Compte, doncs. Les tribus d'un sol déu i d'un sol llibre no estan preparades per a entendre el pluralisme, la varietat, la diversitat, les diferents maneres de fer i de ser que tenim els humans. Aquest unitar...