ENTRELLUM

Vam començar escrivint blogs, l’any 2004, ja fa 14 anys. Després la cosa va decaure amb el Facebook i les altres xarxes socials. Ara pengem fotos a l’Instagram i puilem tuits al Twitter. Del post elaborat del blog hem passat als fils tuitaires més o menys llargs, dels 140 caràcters als 280, i la cosa va endavant. A Twitter usem pseudònim i parlem sobretot de política, que és el que toca ara, amb el panorama que tenim. Uso el plural perquè els meus heterònims blogològics han mutat en heterònims tuitaires, i així la festa continua en aquest nou format. Guanya la immediatesa i els textos lacònics i lapidaris. L’addicció és la mateixa. Els comentaris i els retuits es multipliquen, el que abans eren labels ara són #hashtag i avall que fa baixada, que bulli l’olla i a veure si avui aconseguim més followers. És el joc més trendy, la distracció de moda. Al final, es tracta de no perdre el tren de l’actualitat, dir la teva enmig d’aquesta selva de soroll inextricable. Hi ha els influencers i l...

Dimarts començo a Bagà la travessa transpirinenca anomenada El Camí de l'Últim Càtar . Si tot va bé i el temps no em fa la guitza, estaré 10 dies resseguint les passes de Guillem de Belibasta ... Per a obrir boca, us deixo el fragment de la novel·la El Camí de la Tau (2001) en el qual relato la primera trobada amb Guillem Espero retrobar-me'l aquesta setmana... Per a les etapes: Wikiloc Per a les imatges: Facebook He hagut d'interrompre el ECUC el dia 10-7-14 per causa d'un accident (baixant del Coll de Creus en direcció a la Seu) arran del qual he patit un esquinçament muscular del quàdriceps femoral que m'obligarà a fer repòs uns dies. Espero poder reprendre'l aviat.     Us deixo alguns dels vídeos gravats  

Ara que Facebook ha comprat Whatsapp ( Instagram també és seu), sembla que serem una mica menys lliures. La concentració de poder mai és bona. Vade retro monopolis. En la nostra societat el poder és la informació (comprada amb diners). El Big Brother (BB) disposa cada dia de més informació sobre nosaltres. Mr. Google coneix els nostres correus, les nostres cerques, les pàgines que visitem... Si afegim el contingut del nostre smartphone (missatges, fotografies, música, ubicació GPS, etc.), tot plegat esdevé una immensa base de dades que pot servir, en el millor dels casos, per a fins comercials o, en el pitjor, per a fins d'espionatge i de control... Quan Mr. Zuckerberg diu que la seva missió és "fer que el món sigui més obert i connectat" heu de llegir "més controlat". No oblideu mai aquella memorable frase d'Orwell a 1984 : “He who controls the past controls the future. He who controls the present controls the past.” D'això es t...

Com faig sovint, baixava d'Alpicat a Lleida caminant. En una horeta i quart ets a l'hospital Arnau de Vilanova. Després (si no vull caminar més) agafo el bus, cada hora en surt un de l'estació d'autobusos. Anava xino-xano quan, a la cruïlla entre el camí de l'Albi i el camí de Boixadors esquerre, vaig escoltar uns ganyols que provenien de l'interior dels contenidors...   Em vaig acostar amb el cor encongit. D'antuvi vaig pensar que serien gats. Vaig aixecar la tapa del contenidor del mig i vaig veure una bossa d'escombraries gran de la qual sobresortien uns bolquers. La vaig apartar. La bossa que contenia les bestioletes que xisclaven era la de sota, una bossa de plàstic fort, negra per fora i blanca per dins (com les d'adob). La vaig extreure del contenidor amb molta cura i vaig fer un cop d'ull al seu contingut. Els ganyols no s'apaivagaven. No eren gats, sinó gossos, una ventrada de 6 cadells, no sé pas de quina raça, un de color...

Hem de ser més discrets. La intimitat, la privacitat, els somnis... Què més tenim que sigui nostre? Per què aquesta dèria per esbombar-ho tot i deixar-ne constància literària o fotogràfica? Per a quina maleïda posteritat escrivim? Quin públic xafarder ens espia pel forat del Facebook i de l'Instagram? Ho rumio i prenc una decisió.

Company ,  Em prenc la molèstia d'enviar-te un mail per a donar-te la benvinguda al club dels sociòpates. El gest simbòlic d'eliminar els comptes de FB i TW implica un cert outsiderisme admirable. Servidor ho va fer fa un temps i, inevitablement, hi va recaure... si no, quina gràcia tindria? No estic segur tanmateix si la sociopatia és una mania o una variant esotèrica del narcisisme. Potser és pur esnobisme.  És quan ens ocultem que som més visibles als ulls de Déu.  Atentíssimament  T

Castanyes i moniatos fets en el forn de la cuina de llenya. Fora plovisqueja. Ambient de tardor. Es posa uns mitjons de llana gruixuts. Encén el foc a terra. Escolta el seu programa de ràdio preferit: Delicatessen . Pel finestral del menjador veu com la boirina embolica el paisatge. La tènue indefinició de les coses exteriors. De portes endins tot és més abastable. Mentre pela castanyes calentes ajuda, mitjançant el xat del Facebook, a fer una traducció del llatí. Cum puerulis Socrates ludere non erubescebat . L'autor de la frase és Sèneca. El que no explica el cordovès suïcida és quina mena de jocs perpetrava (sense enrojolar-se) Sòcrates amb els seus deixebles més estimats. Potser plourà tota la nit. Amb una mica de sort encara plegarem bolets. Llegeix tota la sèrie T

No és el que escriu , sinó el que viu, allò que realment m'interessa; com ha estat capaç d'escapar-se de la gàbia on pastura inconscientment el ramat; això és el que més admiro d'ell: la força que l'impulsa a crear cada dia el seu propi destí lluny de l'autopista de peatge per on circulen els zombis; aquest poderós afany d'individuació que converteix la seva existència en una veritable obra d'art, original, única, irrepetible. Que després escrigui això o allò , és quelcom secundari, perquè de les paraules me'n refio ben poc, però dels fets, en canvi, en faig una bíblia, un model, un paradigma. El seu mestratge, més que literari, és vital. L'admiro perquè ha sabut fondre totes les contradiccions en una sola autoafirmació llibertària, on teoria i praxi, poètica i ètica, literatura i vida són la mateixa cosa. Això per a mi significa ser autèntic . N'estic tip, d'actituds hipòcrites, de bufanúvols que es pensen que n'hi ha prou fent discurse...

He desactivat els meus comptes del Facebook i del Twitter. Ho sento pels friends i pels followers . El peix s'esmuny de les xarxes. Cal alliberar-se dels paranys . Tanmateix mantindré aquest blog actiu. Aquí , si us ve de gust, podreu continuar llegint-me.

Fa dies que col·lecciono pintades. Les guardo en un àlbum de fotos del Facebook . Quan en veig una d'interessant, de seguida la fotografio, perquè les solen esborrar ràpid. La majoria són de caire polític, però sovint te'n trobes algunes en les quals no manca la crítica social. Us en deixo unes quantes. L'última és una pintada "amorosa" que ha generat uns quants comentaris que també us adjunto... Al principi de l'eix comercial A la sortida d'una discoteca A la façana del McDonald's Al barri de Balàfia Joan Dalmau Vilella Aquestes pintades són obra d'algun pesat... Però són prou poètiques! Toni Ibañez Ros barri de Balàfia... (està en francès, com ho interpretes?) Quico Ventalló cosa de moros Joan Dalmau Vilella Aquesta està en francés, però després n'hi ha 5 o 6 més on diu "Mireia t'estimo" o d'altres empalagositats per l'estil, si no els han esborrat... Vaja, que la tal "Mireia" devia estar contenta... Toni Ibañe...

Avui fa 3 anys que vaig escriure el primer post d' ENTRELLUM i avui fa 67 dies que vaig publicar l'últim [Gràcies pels vostres comentaris !]. Per què aquesta aturada? Astènia tardorenca? Letargia prehivernal? Un atac de bartlebysme ? Després de cinc anys bloguejant a diari, necessitava frenar, parar-me, desenganxar, descansar una mica, observar les coses des de la distància... Sempre he sigut partidari de les " crisis ", i més si són "existencials". De vegades, com deia Descartes , cal dubtar, replantejar-s'ho tot: què som, què volem, cap on anem... De vegades cal vèncer la inèrcia rutinària de les nostres vides i preguntar-nos quin sentit té tot allò que fem, si val la pena continuar endavant o potser és millor fer un cop de volant i canviar de rumb... En això estem. He esperat fins avui per a prendre una decisió sobre el futur del blog. Volia donar-me temps, temps per a rumiar-m'ho. Durant aquestes setmanes d' inactivitat blogogràfica ...