ENTRELLUM

Avui és un dia històric. Estic escoltant el programa Digitals de la Mònica López on la Mir i el Manel ( persones banals i de ment recargolada ), els creadors de la Mireia Galindo , estan "sortint de l'armari". Són col·legues i de Benavarri . Els felicito pel llibre . Els torno a agrair que m'ajudessin en la presentació de L_OI. Aquest post vol ser un homenatge a aquest blog mític amb el qual vaig tenir una sèrie de polèmiques... The game is over . Ara que tot ha quedat clar, demano públicament que ningú més torni a dir que jo era la Mireia. I és que el món està ple de miserables .

PP + PSOE = ESPAÑA Un interessant debat Un blog sobre la Mani

Avui el Muy Honorable Cordobés del Año ha dinat al meu poble, concretament al millor restaurant , just davant de l' Ajuntament . Sembla ser que era un dinar amb empresaris. No ha tingut ni la cortesia ni la delicadesa protocol·lària d'avisar de la seva presència a les autoritats, potser perquè a les darreres eleccions el PSC ha perdut els dos regidors que tenia al consistori vallromaní i els del seu partit ja no pinten res al nostre poble, o potser perquè s'ha assabentat que a la sala de plens encara no han penjat la seva foto. La qüestió és que en volia fer una crònica, com la vaig fer quan va venir Carod a la Carpa o, més recentment, quan ens va visitar l' Artur Mas . Ni curt ni peresós , he agafat la càmera digital i he anat a esperar-lo a la plaça. He vist un parell de policies de paisà, algun guardaespatlles mal camuflat; però vet aquí que eren dos quarts de tres i encara ni rastre del MH. Jo duia la documentació en regla per si me la demanaven i havia prepara...

Aviat faran tesis doctorals sobre el meu cas clínic. Valoro l'esforç d'alguns i em sap greu que algunes donzelles s'emprenyin . La vida és complexa , amics meus, i Internet encara més.

Aquest divendres dia 30 comença el II Saló del Sexe en Català . A les 19:30 farem la presentació de L'Oracle Imminent a l'Auditori. Si la presentació a la Catalònia va comptar amb la presència de la mítica Mireia Galindo , a la presentació de demà passat tindrem la no menys mítica Cicciolina , juntament amb altres estrelles de l'erotisme mundial . La diferència entre la Mireia i la porno star italiana és prou evident: la Mireia és un paio disfressat de marranota virtual mentre que Anna Ilona Staller és molt poc virtual, és a dir, absolutament carnal. Espero aconseguir que em dediqui un llibre. Jo de vosaltres no em perdria la crònica d'aquest capvespre a Manresa . Pot ser una cosa molt forta. Encara sou a temps de venir. Horari Saló

Sònies , Mireies , Candeles ... Proliferen les escalfabraguetes catosfèriques . Són una epidèmia. El cibersexe guanya terreny. El cibersexe funciona . El cibersexe mola . Onanisme digital (en el doble sentit del terme). El ratolí i el teclat empastifats. Els reprimits malcardats que s'adiccionen a aquesta mena de blogs només demostren que la il·lusió és el motor de les nostres vides. I és que alguns confonen l'erotisme amb l'il·lusionisme o, com es diu en castellà, el culo con las témporas . Confesso que a mi els blogs eròtics no em fan trempar gaire. Hi ha coses pitjors, com ara els blogs polítics . Aquests sí, que destrempen. Són una pandèmia clònica, una pesta bubònica. Vade retro . Però el cibersexe està de moda . ¿Encara no l'has provat?

L'ardor dels climes (Postludi de Biel Mesquida) L'eròtica cibernètica (Entrevista a la revista L'Illa) L'Or à clé: une mine naine (Comentari de text de Mireia Galindo) Reflexions a l'entorn de L_OI amb motiu de la seva presentació Òscar Palazón (L'autor convidat al web de Noemi Bagés) Línia Vallès (5.1.07) Avui (8.3.07) Levante (20.4.07) InformAcció (15.11.07) Francesc Puigcarbó (17.11.07) Filant prim (1.4.08)

Hi ha gent tan imbècil que creu que tot el que escric aquí és veritat. Són incapaços de distingir la realitat de la ficció, la veritable creativitat de la mera reproducció. Aquests deficients mentals citen allò de Flaubert - Madame Bovary c'est moi - pensant que el paio ho va dir seriosament quan, de fet, és una meravellosa boutade . Jo no sóc Vogelfrei ni existeixen les muses . Ja m'agradaria! Per sort, els imbècils que em llegiu sou una ínfima minoria. Dos o tres a tot estirar. La immensa majoria dels entrellumaires sabeu de sobra que la Literatura (amb majúscules) no s'ha de confondre mai amb la realitat (sempre minúscula). I aquí està la gràcia: en aquesta LLIBERTAT que em dóna la pantalla en blanc dins la qual puc inventar-ho tot i re-inventar-me cada dia . Hi ha gent tan imbècil que encara creu en l'existència de Mireia Galindo...

El pleniluni no em prova. El cap em pesa. El cervell és una esponja espremuda. Ahir em vaig equivocar. La Presentació fou un experiment frustrat. La responsabilitat és tota meva. La puta pantalla. La puta Mireia. Vaig desaprofitar l'ocasió -el luxe- de tenir 40 persones davant i vaig donar-los l'esquena... Quelcom imperdonable. Quan la pantalla et xucla, oblides fàcilment el que tens al teu voltant. El xat es va allargar fins a l'avorriment. Estava nerviós i incòmode. A mesura que passava el temps, conscient que allò no rutllava, encara em vaig posar més neguitós i incòmode. Havia d'haver apagat l'ordinador i encetar una tertúlia per a trobar el caliu humà... Sort que, al final, la gent va ajudar-me amb les seves preguntes i comentaris. Deixeu-me ser més autocrític. La idea potser era bona (volia fer la Presentació com vaig fer el llibre), però l'execució no va reeixir. El tempo a internet no és el tempo fit a fit. M'ho rumio i arribo a la següent conclus...

Arribo a casa cansat. No estic segur d'haver fet el que calia fer. M'he complicat la vida. Gràcies Miquel. Gràcies Joan Carles. Gràcies Mireia. Gràcies Emma. Us agraeixo a tots els que heu vingut a la Catalònia la vostra presència i la vostra paciència (¿Què hi fotia l' Iván Tubau entre el públic?). També agraeixo les visites al blog. Per molt poc que no superem el rècord d'ENTRELLUM. Estic cansat. Em fa mal la gola. Demà ho analitzaré tot. Ara me'n vaig a dormir. Gràcies Velis!

Tot plegat és un misteri . Hi ha coses, massa coses que se m’escapen. No sé qui és l’ Emma . No sé qui és la Mireia . L'únic que sé és que JO NO SÓC L'EMMA NI LA MIREIA. Encara em pregunto com van aparèixer, d’on van sortir, qui les va enviar… I no tinc respostes clares. No és casualitat que aquesta nit hi hagi lluna plena. Ara estic aquí , a la Sala dels Arcs de la Llibreria Catalònia , presentant el llibre més estrany que he fet mai (i mira que UCP ja era un artefacte poètic de difícil catalogació). M’acull aquest espai apuntalat, símbol d’una cultura en perill d’extinció que sobreviu de miracle assetjada per la barbàrie de l’especulació immobiliària. Tot és misteri . Misterio es que haya poema y pasión; y también misterio el que no todo sea pasión y poema (diu Miguel Espinosa a La tríbada falsaria , 1980). El misteri del Logos y el misteri de l’ Eros units en una mateixa obra: Literatura Eròtica . Tota bona literatura ha de ser eròtica si vol seduir el lector. El prime...

He baixat a la Catalònia a fer l'assaig general de la Presentació . Només entrar, m'he trobat Jordi Valls . Miquel Colomer m'ha atès molt bé juntament amb en Xavi, l'informàtic de la llibreria. Hem tingut alguns "problemes tècnics" que, al final, hem pogut solucionar. Malgrat la complicació de la performance (o millor seria dir happening ) que hem preparat, crec que ens en sortirem . La Mireia s'ha passat un ou. Ha començat a flirtejar amb l'informàtic fins que el pobre s'ha enrojolat. Jo no sabia on posar-me. Li ha dit que el semen dels informàtics acostuma a ser dolcet, i altres marranades que no penso reproduir aquí perquè aquest és un blog seriós... NB: A la Catalònia tenen exemplars de L_OI . Entrant a mà dreta: Novetats Català. Ja n'han venut algun. També han penjat al web l'anunci de la Presentació . ESTEU TOTS CONVIDATS A LA PRESENTACIÓ DE L_OI AQUEST DILLUNS 4 A LES 19:30 US ESPERO A LA CATALÒNIA + Sobre la Presentació

INVITACIÓ On s'hem pot trobar a mi? Dos espectacles Ara ja hem puc morir! Senyor Rivera, soc cotxina cotxina Esteu convidats Presentació de L_OI Elis, elis tamvé conbiden a la Velis De tobees i tobaas Saül Gordillo Assaig Lluita Canalons Imminents Des de la Catalònia L'Or à clé: une mine naine Conclusions precipitades Cansat Autocrítica Trajecte Final L'Oracle que ens guia Mal rotllo? L'Avui d'avui REFLEXIONS A L'ENTORN DE L_OI AMB MOTIU DE LA SEVA PRESENTACIÓ

Suposant que existeixi la Brotherhood Al-Qaida ( que ja és molt suposar ) i que tota aquesta crònica d'atemptats contra Occident no sigui una conspiració promoguda pels USA per tal de justificar les seves malifetes bèl·licament globalitzadores ; i suposant també que Bin Laden (que va néixer el mateix dia que jo, set anys abans però!) sigui una mena d' Emmanuel Goldstein -el redolent de la pel·lícula, el fugitiu facinerós més wanted del Far West-, cosa que no descartaria en cap moment; aleshores haurem de concloure que les coses no són tan senzilles i que els guionistes d'aquesta FICCIÓ MANIQUEA es mereixen l'Òscar i el Premi Nobel, si més no la meva incondicional admiració, perquè últimament ja m'estava tornant una mica neocon tot traint el meu antiamericanisme visceral i, el que és encara pitjor, decebent els meus lectors . Jo (com els dels PP amb l'11-M ) TAMBÉ VULL SABER LA VERITAT : qui va matar Kennedy, per què eren tan dolents Martin Luther Kin...

"... que n'estic tan tipa que només desitjo que el Toni Ibàñez es mori un dia d'aquests per continuar escrivint el meu blog i demostrar que es meu, perque tot aixòs es demencial (...) i ja li pots dir al Toni Ibàñez que hem faci el favor de suïcidar-se , no un " suïcidi internàutic", res, que agafi una pistola real i que es clavi un tret a la boca, que disfrutaré veient-lo mort, i veient a la seva dona i a la seva filla plorant, que ho dic de debò..." (MG gustet gustet) L'amor és així... com tots els amors: l'apoteosi del patetisme .

Feia temps que no hem divertia tant: Nononono "Mortadelo", que ho has de dir tot, que jo soc el "Blucaire" i el Turrai i el Milinkito i el Saül Gordillo i el Dessmond i el Galderic, ah! i els tortosins Roquet At-Turtusi i El tortosí expatriat, i el Toni Ibáñez també es clar, i també la Kahlo de Dadanoias, bueno aquesta no, que es veu que no puc ser noia, però que soc molta gent vaja, que ni tu "Mortadelo" amb les teves disfresses ni el Zelig del Woody Allen no hi teniu res a pelar al meu costat, bueno lo de pelar... tampoc no es que... en fi, que aixòs. Misteris catosfèrics

Torno a ser a casa després de 4.000 km. de periple peninsular . He comprovat que es pot viure perfectament sense internet... i ser feliç. Quan engego l'ordinador, els ulls em fan pampallugues davant la pantalla. Em trobo 150 mails a la bústia... Malgrat els hotels amb jacuzzi i "carta de coixins", ja trobava a faltar el matalàs i el coixí del meu llit. Sembla que per aquí ha plogut força: la gespa del jardí fa mig metre d'alt, la glicina està selvàtica després de tots aquests dies sense esporgar els llucs, el roser vermell ha fet una altra florida, la nevera buida... Necessito resituar-me. Em capbuso una mica a la catosfera i em trobo això: Has posat el dit a la llaga, Mireia . Entre els blogaires veterans, les ganivetades són el pa nostre de cada dia i, tot i que els veterans no tenen res més en comú, la majoria coincideix en dues fòbies: no suporten que ningú tingui més èxit que ells i odien Toni Ibañez. Com comprendràs, si sospiten que un blogaire nou és Toni Ibañe...

Via Mireia m'assabento que el Bloc Botxí parla de la sentència condemnatòria d'un noi que al blog criticava el seu institut. Haurà de pagar una multa de 200 € perquè algú va deixar un comentari al seu blog insultant i amenaçant un professor. Als comentaris de Botxí hi ha una discussió molt interessant. La meva reflexió, després de l'experiència bloguera d'aquests anys, és la següent: 1- És millor allotjar el blog fora del teu país. Jo vaig optar per Blogger (a banda dels avantatges tècnics evidents sobre altres sistemes) perquè així estic sota la jurisdicció dels USA. De totes maneres, cal anar amb compte amb el que es blogueja. La responsabilitat és completament teva i has d'atenir-te a les conseqüències. 2- El blogmestre també és responsable dels comentaris que la gent deixa al seu blog. En nom de la "llibertat d'expressió" no pots donar peu a què alguns esvalotats (anònims o no) utilitzin el teu espai contra altres persones. Si ho permets, ...

Jo, quan sigui gran, vull tenir les visites d' aquest blog , els enllaços d' aquest , fer posts com aquest (imatges incloses) o com aquest (però sense fons negre, sisplau!) i convertir-me en una celebritat catosfèrica com aquesta o aquest ( suïcidi inclòs), si més no ensumar el "carlitos" d' aquesta. Quan sigui gran, clar. Mentrestant, conscient de les meves òbvies limitacions blogològiques, em conformo amb engiponar perfuntòries entrelluminositats amb data de caducitat (31.12.06). Però quan sigui gran ja veureu. És que encara n'estic aprenent...