ENTRELLUM

Han passat set triennis d'ençà que el setembre de 1989 vaig començar a fer classes en un institut públic de l'àrea metropolitana de Barcelona, concretament a l'IES Vinyes Velles de Montornès del Vallès. Després vaig fer cap a L'IES Marina de La Llagosta (1990-1997) i més tard a l'IES Gallecs de Mollet (1997-2009). La meva experiència professional en aquests instituts públics del Vallès Oriental em permet abordar la qüestió de la llengua amb un cert coneixement de causa. La sentència del TC declara de iure el que la realitat fa anys que exhibeix de facto : que, a casa nostra, la llengua vehicular de la majoria dels alumnes i dels professors és el castellà. Hi ha hagut cursos en els quals m'he trobat que els únics professors que fèiem les classes en català érem el de llengua catalana i servidor. Només calia parar l'orella pels passadissos durant les hores de classe, i no cal dir a l'hora de l'esbarjo. Jo mateix he viscut aquest fet de manera molt inc...

Ja s'acaba el 2009. Ufff, quin any! El recordaré sempre. En aquests moments hi ha dos temes que em preocupen molt especialment: La independència de Catalunya #13D El perill de l' integrisme islàmic a casa nostra Ambdós tenen a veure amb la immigració , l'actual i la dels anys seixanta, la franquista, la que ens va portar els xarnegos . L'actual immigració és més tutti-frutti : moros, negres, sud-americans, xinesos, russos... És un fet que tota aquesta allau immigratòria ha diluït substancialment la catalanitat de Catalunya. El problema de la independència és un problema d' identitat . França es troba de ple en aquest debat . Saber qui som, però sobretot saber què volem ser, cap on volem anar. Que Catalunya es descatalanitza és una evidència palmària. La descatalanització ha portat una espanyolització creixent i, si badem massa, deixarà pas a una islamització perillosa . Ens agradi o no, la demografia s'imposa. Els immigrants són subjectes de drets i de deu...

Acabo de censurar aquest comentari que un tal arras ha deixat a les 7:06 al post anterior : El llastimós és que hi hagi gent com vosaltres que no entén res de tot això. ¿Per què no es pot dir VIVA ESPAÑA? ¿Tant de mal us fa viure en un pais que es diu ESPAÑA? Marxeu, doncs. Però ben lluny. I deixeu de molestar. Ara el reprodueixo aquí perquè considero que el seu contingut és d'una gravetat extrema. Llegiu-lo vàries vegades, mediteu-lo amb calma... ( Achtung : no està escrit en castellà, important detall) ¿On se suposa que hauríem de marxar aquesta vegada? Jo ho tinc claríssim. Adéu Espanya!

M'hauria de reprimir. Escriure en calent és desaconsellable. He fugit del Casal com he fugit del bar del Nico. Fins a l'últim minut tenia l'esperança de què la selecció alemanya marqués un gol. Res. Todo mi gozo en un pozo , com diuen els guanyadors de l'Eurocopa. Mai no havia vist banderetes espanyoles al meu poble. Banderetes i petards i botzines i crits energumènics. Tot alhora. Quina creu. Toco pirandó i m'esbravo en el Twitter . Això és el que hi ha. Això és el que tenim. I Montilla president. I els botiflers ben endollats. Em sento desubicat. Em sento deprimit. Demà tornarà a sortir el sol i Catalunya serà una mica menys catalana. .. Què ens queda? Ben poca cosa: un somni que es resisteix a morir i l'empenta alliberadora dels blogs.... We'll always have Catosfera .

La tragèdia del montillisme (i del sociatisme en general) és que veritablement representa el que és la nostra societat. No hem d'oblidar mai que un polític és un "representant" dels ciutadans. El ciutadà necessita "identificar-se" amb el candidat. Si governa la incultura, la grisor, la mediocritat... és que la societat és majoritàriament inculta, gris i mediocre. Aquesta és la principal perversió del règim democràtic: la tirania de la majoria . Ho sabia Plató com ho sabia Tocqueville , i avui ho patim més que mai. Una societat plena de garrulos i analfabets funcionals només pot escollir governants cutres i lamentables. ¿O què collons esperàveu, de la idiòcia generalitzada ? No cal donar-hi més tombs. Aquesta Catalunya descatalanitzada ( ravalera i acornellada ) ens porta ineluctablement cap aquí. I encara les veurem de més grosses. Entre l' espanyolisme que ens escanya i el caïnisme que ens esquartera, tenim els dies comptats. La tragèdia del montill...

[ A vís : aquest post pot ferir seriosament la seva sensibilitat ] Aquests darrers comicis el sociatisme espanyolista que viu i treballa a Catalunya ha votat massivament Zapatero ( 1.672.777 vots ), però quan arriben les eleccions autonòmiques i ha de votar PSC la cosa canvia ( 796.173 vots ), perquè a la majoria d'aquests votants sociates els sobra la C de Catalunya . Llavors s'abstenen o vés a saber. La paradoxa apareix quan, a sobre, ens volen vendre que els 25 diputats del PSC representen el "catalanisme" a Madrid. Es que me troncho de risa . Per a treure tots aquests vots, la Chaconeta ha hagut de declarar-se " filla de Zapatero " i -oh, caputxeta prenyadeta-, míting rere míting, apel·lar a la por més atàvica: " ¡¡¡Que vuelve el lobo, que vuelve el lobo!!! " [Llop = Rajoy = PP = la dreta neofranquista = els requetedolents]. Sense cap altra proposta en positiu... El sociatisme espanyolista (ara s'ha posat de moda dir-ne "unionist...

No parlaré d' El Debate perquè no és el meu debat. Cada cop em sento més lluny d'España. Ni la niña del Rajoy ni les celles del Zapatero. Tots els que esteu pendents d'això foteu pena. Llegeixo els vostres Twitters i em deprimeixo. Colla d'españoaddictes! El meu debat és més proper. Veig una ERC desactivada pel PSOE, una ERC aburgesada que ha venut el seu ideari per 300 plats de llenties (un plat per cada càrrec col·locat a l'administració). Veig Ridao que s'omple la boca amb la paraula INDEPENDÈNCIA i vomito; vomito perquè són ells els que han fet Montilla president i el mantenen; un Montilla que ha convertit ERC en un partit satèl·lit del socialisme espanyolista . Aquest hauria de ser el nostre debat, i no pas Rajoy o Zapatero. O potser sóc extraterrestre? (per alguns sóc integrador ...) Llegeix

La primera va arribar fa una setmana i la segona en fa tres. Ambdues alumnes són nouvingudes i cal acollir-les, per descomptat, com sigui, amb els pocs recursos que tenim. [Us recordo que treballo en un centre públic de l'àrea metropolitana]. Ahir van fer una redacció sobre el seu país d'origen. Cal·ligrafies que esgarrapen l'ànima... La solitud dels professors

[Resposta al post de José A. Rodríguez Catosfera o Catalonosfera? ] Joselito, valoro molt positivament el teu esforç clarificador del concepte o idea de CATOSFERA , i no em desagrada pas aquesta distinció terminològica que fas entre CATOSFERA (sociològica) i CATALONOSFERA (lingüística), tanmateix, com deia Tomàs d'Aquino: sapientis est non curare de nominibus (no és propi dels savis discutir pels noms). El que més greu em sap és que la CATOSFERA pugui aparèixer com un lloc d'exclusió, quan precisament va néixer com un lloc d'acollida i identificació entre catalans. Ni autisme ni discriminació per raons de llengua. No accepto que hagi de demanar perdó per escriure en la meva llengua, el català. Tu escriu com et plagui. Em diràs que el castellà també és la llengua de molts catalans... i (ens agradi o no) és cert. La sociologia de Catalunya (a la qual tu apel·les tota l'estona) és la que és. Això només demostra una tesi que fa temps que sostinc: Catalunya es descatalanit...

Han de venir de la Universitat de Stanford per a confirmar-nos el que nosaltres ja fa temps que diem: Catalunya es descatalanitza ... La descatalanització és avui més greu que fa vint, trenta, quaranta anys. Les poques persones que encara poden recordar el període republicà saben que literalment han canviat de país. Els que reprenem el contacte amb Barcelona d’any en any, som molt sensibles a l’ensulsiada, perquè en lloc de viure el procés de manera gradual el vivim a batzegades. Cada vegada hi ha menys Catalunya en aquesta ciutat, cada vegada més els catalans hi són residuals.

Hi ha moltes catalunyes dins de Catalunya. Una d'aquestes catalunyes, potser la més important, es va manifestar dissabte passat al centre de Barcelona. I escric "més important" per dos motius: perquè és la meva Catalunya i perquè, malgrat tot, segueixo sent un romàntic, que és la cosa més ridícula i patètica que es pot ser després dels 40 anys. Em refereixo a la Catalunya catalana, o millor dit: la Catalunya catalanista . Aquí s'inclouen entitats, partits polítics i ciutadans a títol individual. El que ens uneix és un sentiment de pertinença a una mateixa comunitat identitària definida per una llengua i una cultura específiques. Aquesta Catalunya existeix mal que pesi als que han fet tot el possible per anorrear-la al llarg de la història. Existim i persistim. Dissabte ens vam manifestar sense complexes, i feia goig de veure tanta gentada reunida amb un mateix esperit de lluita. Punt i a part mereixen els absents, les altres catalunyes que dissabte van quedar-se ...

Después de la Conferencia de Mas , ahora vendrá la Manifestación … Sólo hay un camino: El Front Nacional . L’efervescència és tal que la marxa s’està convertint en la primera gran manifestació conjunta del catalanisme després de molts anys . Ara fonamentat en el denominador del dret a decidir Todas las fuerzas catalanistas deben unirse para salir de este callejón donde nos ha metido la mentira de la cacareada Transición. 30 años de falsas esperanzas, expolio y catalanofobia para acabar llenos de socavones… Se acabó. Los catalanes nos hemos hartado. Sólo queda que el TC nos tumbe l’Estatut. ¿No lo ves claro, Quiño? Nada de incertidumbres . Está clarísimo. [Comentari deixat al blog de JPQ ] Ho vaig escriure ara fa un any : Potser ha arribat l'hora d'escollir què volem de veritat: una Catalunya Catalana o una Cataluña descafeïnada, colonitzada, aigualida des de fora i des de dins pels enemics de sempre que, ara més que mai, tenen a l'abast la possibilitat real d'anorrea...

El reialme borbònic s'inflama cada dia més amb el guerracivilisme entre PPeros i ZPeros (les dues espanyes de sempre que, segons el poeta , ens glaçaran el cor). Sense entrar ara en el conflicte basc , aquí tenim una altra batalla que podria recruar fins amenaçar la pacífica convivència nostrada: l'enfrontament entre catalufos i xarnegos . De la mateixa manera que hi ha dues espanyes, també hi ha dues catalunyes: la Catalunya Catalana (que va des del catalanisme light fins a l'independentisme més canyero ) i la Cataluña españolista (que va des de la catalanoindiferència no-sabe-no-contesta fins a la catalanofòbia més fatxa ). Alguns parlen d'un fifty-fifty que, en un hipotètic referèndum, donaria un resultat molt ajustat, potser un empat tècnic. O no. Ni sóc profeta ni tinc dades fiables. Les circumstàncies -sempre empitjorables- i la radicalització creixent ens poden conduir fins a un punt sense retorn on haurem d'escollir en quin bàndol estem. Tu i jo p...

L'amic Sani ha deixat un llarg i interessant comentari al post Sevillanes per Sant Jordi . També l'ha penjat al seu blog . La meva resposta provisional és aquesta: Dear Sani, t'agraeixo aquest comentari tan llarg, sobretot perquè planteges qüestions molt interessants la resposta de les quals, personalment, no acabo de tenir clara. Al meu post sobre les sevillanes només em lamentava de què una diada com la de Sant Jordi acabi reduint-se a un entreteniment més, fet greu tractant-se d'un centre d'ensenyament on se suposa que els alumnes haurien d'aprendre la veritable significació de les coses. Sobre això de la Catalunya catalana no cal que pateixis ni tinguis por. Estic d'acord amb lo de Globalunya , però aquest discurs globalista i multicultuguai ( forumesc ) no ens hauria de fer oblidar que tenim una llengua i una cultura pròpies que hem de promoure i defensar si no volem acabar diluïts en aquesta olla barrejada on tot val i ningú no sap a què atenir-se....

El verdadero presidente de Cataluña no es Montilla, sino Justo Molinero . Montilla es sólo el gestorcillo del cotarro . Algunos catalufos que estan en Babia creen que el acontecimiento más importante de este fin de semana es la (presunta) despedida de Luís Lago , ese cantautor tan aburrido y pesao al que no se le entiende nada cuando canta (y menos cuando habla), que todavía vive del cuento de una gallina que ya no sirve ni pal caldo y de una estaca que al fin cayó de puro asco. El Luís Lago este lo mejor que pue hacer es jubilarse. Que lo sepas: LO MÁS GRANDE va a pasar este domingo en CAN ZAM . No me lo pierdo por nada del mundo . El (puto) amo de RadioTeleTaxi (el Polanco-Berlusconi catalán, el rey del populismo barato, patriarca de la Andaluña profunda) ha montao un buen sarao pa celebrar el 25 aniversario de su negocio, un negocio que arrastra masas . Centenares de miles. Mira toa la peña que van a actuar: ARTISTAS . Y los buses que vienen de tos laos: AUTOCARES . Los del bur...

Més que la reedició del Tripartit, el que em preocupa és que Montilla pugui arribar a ser President de la Generalitat de Catalunya. Ja vaig expressar en un post anterior que les forces que sumen el Tripartit havien perdut massa vots per a poder estar legitimades en un nou govern. La clau és ERC, és a dir, la màxima responsabilitat serà d'ERC. No ho oblidem. Si, tenint l'oportunitat històrica de formar un govern nacionalista ( CiU + ERC = CAT ), ERC es decanta finalment per investir Montilla president, posant els interessos de partit per damunt dels interessos del país, aleshores ERC haurà assumit un risc incalculable que, a la llarga, li pot costar molt car. ¿Hi estan d'acord les seves bases amb posar José Montilla de Molt Honorable ? ¿Tan ràpid han oblidat que van ser expulsats de l'anterior govern per aquesta gent que, sent els clars perdedors d'aquestes eleccions (-25%), aspiren a tornar a utilitzar-los per a governar il·legítimament? ¿Fins a quin punt ...

Suposant que es reedités el Tripartit , tindríem -per segon cop- una coalició de perdedors al Govern, però ara encara més perdedors : el PSC que ha perdut 5 escons (241,687 vots) i ERC que n'ha perdut 2 (130.257 vots)... L'únic que ha salvat els mobles és ICV-EUiA, que ha guanyat 3 escons (40.311 vots) gràcies als quals -pels pèls- el Tripartit sumaria la majoria absoluta necessària. Comptat i debatut, la ciutadania ha restat 331.633 vots al Tripartit que ha malgovernat aquesta avortada legislatura la qual cosa significa que aquest malgovern no ha estat ratificat en absolut pels votants, ans tot el contrari. L'aritmètica parlamentària permitiria un nou Tripartit que seria de molt mal justificar per tres motius fonamentals: 1- El partit guanyador (CiU) avantatja en 11 escons el segon (PSC) 2- Les xifres esmentades demostren, sens dubte, la important davallada del recolzament popular a l'experiment tripartític. 3- ¿Com s'entén que ara pugui tornar al Govern un par...

Suposo que el post d'anit necessita un aclariment, sobretot si tenim en compte les reaccions (al meu entendre desproporcionades) d'alguns lectors que s'han sentit ofesos per les meves afirmacions i han optat per l'insult més visceral. Porto tot el dia rumiant si val la pena allargar la ressaca d'un text escrit a rajaploma una nit de decepció. Ens agradi o no, les nostres expectatives sempre topen amb el principi de realitat . Tanmateix, l'anàlisi acurada d'aquesta realitat ha de ser el nostre objectiu primordial. Els resultats d'ahir demostren que a Catalunya creix la idiotesa alhora que es confirma la progressiva descatalanització de l'electorat . L' abstencionisme ( 43,23% ) és preocupant en la mesura que planteja una curiosa paradoxa dins la democràcia: gairebé la meitat dels votants decideixen no decidir (sic). La descatalanització es palesa a les xifres: els resultats que obtenen els dos partits estrictament catalanistes (CiU i ERC)...

La Catalunya Catalana ha mort . Avui -dia de Tots Sants de 2006-, malgrat que el poble català amb el seu vot ha pintat de color CiU la immensa majoria del territori superant amb 11 escons el PSC , és possible la reedició del Tripartit (cosa que ja donen per fet els seus actors "amics") i, per tant, José Montilla podria esdevenir el proper President de la Generalitat gràcies a la inestimable col·laboració dels botiflers d'ERC . La transcendència d'aquest fet és inenarrable per a la nostra mil·lenària història. El fracàs del candidat Montilla (que, amb tot el reforç ZP, ha perdut fins i tot a BNA) és indiscutible. A més, els resultats del partit del bufó Boadella reblen el que dic (C's + PP = 403.046 vots!) Tot plegat és la conclusió de molts anys i de molts fets entre els quals destaquen sobretot la feina feta pel franquisme amb la seva invasió demogràfica, la colonització espanyolista que ha continuat durant la Transición i el lamentable caïnisme suïcida de ...

Dades objectives: 1- Tocant a la llengua materna dels catalans: Un 49,7% dels enquestats reconeix tenir el castellà com a llengua materna, mentre que un 43% té la llengua catalana . D'altra banda, un 5,4% declara que té totes dues llengües iguals, mentre que només un 1,3 no té cap d'aquests dos idiomes com a llengua materna i es decanta per un altre. 2- Tocant a què parlen els nostres alumnes a l'hora del pati : L'ús del castellà era del 62,5% , contra el 32,6% del català , amb notables excepcions segons l'ambient sociolingüístic de cada centre; i generalment la "fidelitat" lingüística era/és molt més alta en els castellanoparlants. Les altres llengües tenien una importància "anecdòtica" (amb només un 2% d'estrangers a l'escola; ara són el 8,12%). La força del castellà continuarà igual, perquè aleshores la immigració del Magrib representava el 43,7%, i el de l'Amèrica Llatina el 23%, però ara representen el 27,7% i el 46,7%, resp...