ENTRELLUM

L’any 2004 vaig publicar a internet la llista més completa d’insults catalans. Els vaig endreçar per ordre alfabètic. La recopilació fou possible gràcies a nombroses aportacions que vaig rebre via mail d’arreu dels Països Catalans. Vet aquí:  A abacallat abaltit abductor abegot abellot abominable abraçafanals absurd aburgesat abusananos abusanenes acabacases acabat acaparador accidiós acollonit àcrata acuseta adoba-cossis de mal llamp adolescent adormit adupit advocat de marge advocat de secà afaitapagesos afamat afaneta afartapobres afemellat aferrat afonacases afram agaçant agaçoris agarrat [ets + agarrat que un xotis] agafallós agafasopes aganit aganyit agarrat agonies agre aguantaespelmes aguiló aixafabolets aixafaguitarres aixafamerdes aixafaterrossos aixecacamises aixecasamarres alarb alatrencat albardà albat albercoc alcavot alçapius alçaporro alcohòlic alficòs alienat aligot al·lucinat alobat alonso alopècic [alt i gros com un talòs] altiu amagacreus amagaolles amagapinyes ...

"Em reinvento cada dia i em desdibuixo cada nit. Batego, que és prou. No em defineixis, per l'amor de déu. No sóc misogin. El que passa és que les dones volen allò que mai he tingut ni els puc oferir: docilitat, submissió, claudicació... És com les religions, que totes es resumeixen en un AMÉN. No puc creure en elles (religions i dones, tot al mateix sac). Podria adorar-les una estona, quan es deixen, quan es baden com roses i esdevenen deesses de debò... Encabat resulten carregoses. Tard o d'hora, surt la mare, la policia o la sacerdotessa que vol fer-te passar per l'adreçador. Llavors les insulto, me'n foto i toco el dos ben de pressa. No sóc misogin, sinó prudent. Què coi volen, de mi? El que tinc (ben poca cosa) és meu i només meu: caminar lliure. A Finlàndia o allà on sigui. Obrir camins."  Fragment del dietari " Viatge a Hiperbòria " (20-7-2016)

Patim una pseudodemocràcia corrupta que, sortosament, es troba en fase de descomposició. És la decadència d'un règim basat en una partitocràcia plutocràtica i cleptòmana ("casta extractiva") que, durant anys i panys, s'ha dedicat a apropiar-se dels cabals públics dels contribuents per a engreixar els seus comptes privats en paradisos fiscals. Per acabar-ho d'adobar, aquesta ESTAFA ha servit per a " rescatar " entitats financeres mentre (amb l'excusa de LaCrisi) collaven els ciutadans a cop d'EROs, retallades i desnonaments. Aquests FillsDeLaGranPuta han deixat un panorama desolador de DEUTE PÚBLIC , hipotecant així generacions... Ara que els han enxampat, demanen perdó , els MalParits. Perdó es demana al capellà o a DéuNostroSenyor. Aquí el que cal és pagar, retornar el que han robat i que la Justícia dictamini la condemna . No volem el penediment dels honorables afor(r)ats impunes i indultats ni dels seus còmplices. Demanem justíc...