30.4.17

Obrir camins

"Em reivento cada dia i em desdibuixo cada nit. Batego, que és prou. No em defineixis, perl'amordedéu. No sóc misogin. El que passa és que les dones volen allò que mai he tingut ni els puc oferir: docilitat, submissió, claudicació... És com les religions, que totes es resumeixen en un AMÉN. No puc creure en elles (religions i dones, tot al mateix sac). Podria adorar-les una estona, quan es deixen, quan es baden com roses i esdevenen deesses de debò... Encabat resulten carregoses. Tard o d'hora, surt la mare, la policia o la sacerdotessa que vol fer-te passar per l'adreçador. Llavors les insulto, me'n foto i toco el dos ben de pressa. No sóc misogin, sinó prudent. Què coi volen, de mi? El que tinc (ben poca cosa) és meu i només meu: caminar lliure. A Finlàndia o allà on sigui. Obrir camins." 
Fragment del dietari "Viatge a Hiperbòria" (20-7-2016)

6 comentaris:

Femina ha dit...

Qué vol dir passar per l'adreçador?

Toni Ros ha dit...

És quan ella comença: hauries de polir això, hauries de canviar en tal aspecte, hauries de millorar, intentar superar-te, hauries hauries hauries... És a dir, se suposa que s'ha "enamorat" de tu per com ets i resulta que, quan s'adona que no ets perfecte i tens defectes com tohom, vol canviar-te, vol "ajudar-te a ser millor" (que per això som parella i tal i qual)... O sigui, una enorme paradoxa, perquè si t'aconsegueix canviar (cosa ben difícil), seguirà enamorada? Això és l'adreçador: et vol fer a la seva mesura, incloure't en el seu marc, que t'amotllis al seu "ideal" d'home, etc etc, és a dir, una tabarra insuportable!

Femina ha dit...

Per tant, pel que dedueixo, tu poses per damunt de l'amor la teva llibertat, no?

Toni Ros ha dit...

La llibertat és sagrada. L'amor també. El problema és quan entren en contradicció. En teoria, una cosa no hauria de treure l'altra... La teoria és molt bonica, però en la pràctica et trobes que, malauradament, sovint has de renunciar a la llibertat (és a dir a ser tu mateix) per mor de mantenir una relació... Llavors et planteges si val la pena aquest "sacrifici"... La meva experiència no és bona en aquest sentit. Al final, per fas o per nefas, he hagut d'escollir-me a mi mateix tot renunciant a la relació... Cal valorar què guanyes i què perds amb aquesta elecció.

Femina ha dit...

Gràcies per aclarar una mica més el text. Vull afegir que et dono la raó, sense renunciar a trobar una relación que permeti compatibilitzar amor i libertad. Jo crec que és possible.

Toni Ros ha dit...

Gràcies a tu!