Havies oblidat el so de la pluja, aquest degotall constant que davalla del cel i esbandeix la terra esquerdada, amarant-la de promeses vegetals.
Tenies present el remoreig de les onades i també les ràfegues salvatges de la tramuntana, però et mancava la pluja primaveral, aquest xim-xim que t'acarona les neurones mentre consideres la possibilitat de sortir del llit o de romandre-hi una estona més perquè el concert s'ho val.
Pluja benaurada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada