ENTRELLUM

He pogut aparcar a la zona blava de Rambla de Catalunya. Tres quarts de vuit. Cotxeres del Palau Robert . El trio Jazz-Daniels toca un parell de peces. Celebrem el 20è aniversari de Bromera [ notícia i video de Vilaweb ] La sala és plena de gom a gom. Hi ha força gent dempeus. Obsequis damunt les cadires: dues litografies commemoratives, el catàleg de l'editorial i un exemplar de l'últim número de la revista L'Illa . M'agrada especialment el dibuix que emula la portada de L_OI , però ara els llavis pertanyen a la cara d'una dona bellíssima i, en comptes de mouchette , hi ha un petit llibre sobre la seva espatlla... És genial! Reconec Clara-Simó, Jordi Sierra , JJ Isern ... El problema és que sóc a la darrera fila i costa veure les cares dels de davant. Joan Carles Girbés em presenta Josep Gregori, el director de l'editorial d'Alzira. Li dono l'enhorabona per aquesta "criatura" que ha fet 20 anys. Marta Estrelles em presenta Valèria Gaillard...

Tot plegat és un misteri . Hi ha coses, massa coses que se m’escapen. No sé qui és l’ Emma . No sé qui és la Mireia . L'únic que sé és que JO NO SÓC L'EMMA NI LA MIREIA. Encara em pregunto com van aparèixer, d’on van sortir, qui les va enviar… I no tinc respostes clares. No és casualitat que aquesta nit hi hagi lluna plena. Ara estic aquí , a la Sala dels Arcs de la Llibreria Catalònia , presentant el llibre més estrany que he fet mai (i mira que UCP ja era un artefacte poètic de difícil catalogació). M’acull aquest espai apuntalat, símbol d’una cultura en perill d’extinció que sobreviu de miracle assetjada per la barbàrie de l’especulació immobiliària. Tot és misteri . Misterio es que haya poema y pasión; y también misterio el que no todo sea pasión y poema (diu Miguel Espinosa a La tríbada falsaria , 1980). El misteri del Logos y el misteri de l’ Eros units en una mateixa obra: Literatura Eròtica . Tota bona literatura ha de ser eròtica si vol seduir el lector. El prime...

Hora del pati. Obro el correu. Una veïna m'envia un mail informant-me que avui a Catalunya Ràdio , dins l'espai que dirigeix Màrius Serra ( Lecturàlia: Atles de Lectura ), han recomanat aquest blog i han parlat de L'Oracle Imminent . Anem bé. La veïna diu que no vota perquè cap de les dues portades li fan el pes. Per ara va guanyant la que m'agrada a mi: el llavis molsuts de Vogelfrei i l'agosarada mouchette... ¿Sabeu les pessigolles que poden fer les potetes d'una mosqueta sobre la pell? Em trobo una agenda perduda a l'aula B4. L'obro i comprovo que pertany a un alumne de 4t d'ESO. Llegeixo les dades: adreça, telèfon, curs, tutor, DNI, grup sanguini... Quan arribo a l'epígraf "Al·lèrgic/a a:", somric en veure que l'alumne ha escrit: l'istitut i els catalanistas (sic). Logan Brown és un alumne ianqui d'Ohio que ha aterrat a 2n de BTX. Està fent un intercanvi amb un alumne d'aquí. Crec que són rotarys .... Segons ell, ...

La primera foto que divendres em va fer la meva filla a la finca La Clariana va ser aquesta: Encara era d'hora, l' Emma i el Xavi no havien arribat, però mouchette ja voletejava entorn de les palmeres esquivant la xafogor capvespral... Sí, mouchette ens esperava a l'entrada i, presumida com és, va voler sortir a la foto... Normal. Mouchette és la protagonista principal de L'Oracle Imminent , l'obra que seria declarada guanyadora del XIII Premi de Literatura Eròtica de la Vall d'Albaida en l'acte que estava a punt de començar... La mosqueta va posar-se sobre el meu llavi jussà just en l'instant que l'obturador de la càmera va obrir-se... Així va ser com mouchette ens va donar la benvinguda i així va ser com ella mateixa va confirmar la seva existència gens ficcional... Un petó mosquívol no és un petó qualsevol... I que consti que no es tracta de cap fotomuntatge barat com ara aquest: Perquè L'Oracle no ha mort , mosqueta ; L'Oracle...

Tot va començar el 22 de febrer quan, després de llegir el meu Manifest , em vas enviar un mail titulat "per fi": L' endemà vas escriure un altre mail titulat "proposta": La foto en qüestió era aquesta: Vaig acceptar la proposta i vaig posar unes condicions. Tu em vas respondre... Entre el 24 de febrer i el 4 de març Vogelfrei i mouchette van intercanviar 100 mails i 800 pàgines en word de messenger ... L'Oracle Imminent fou perpetrat en 10 dies. La co-inspiració ( musa / mus ) va provocar una efervescència creativa BRUTAL que es va veure agreujada per la pol·linització primaveral i la música dionisíaca de la Shakira (veritable banda sonora de L'Oracle , en concret Oral Fixation Vol. II i, més en concret, la cançó Illegal ) El títol va sorgir d'uns comentaris a Plagueta de Bord , el blog del nostre idolatrat BM Creats els personatges protagonistes, l'argument va anar sorgint sobre la marxa (a la xarxa) i, sobre la marxa també, vam decid...

moi aussi, mouchette De: Vogel Frei Enviat el: Divendres, Febrer 24, 2006 6:05:30 PM Per a: mouchette_mm@hotmail.com Assumpte: Intento fer la migdiada... Mouchette, Intento fer la migdiada. Em masturbo imaginant-te. Un esquitx de saliva a la punta del gland. La persiana gairebé abaixada. Una certa penombra s’apodera de la sang que flueix amb una força imparable. Ets tu que sacseges, amunt i avall, el meu ceptre. L’imperi del plaer com un deliri ancestral que esborra totes les penes. Ets tu que esbojarradament em llavieges, em petoneges, m’amares de sucs, de flames, de llengües. Ara t’atures, adés segueixes. El ritme frenètic i alhora flegmàtic. Ets tu , mosqueta, bagassa, baldritxa, bandarra, bardaixa, barjaula, berganta, bordellera, buscona, flàvia, folla fembra, fulana, golfa, hetera, lolita, macarel·la, mallenga, marcolfa, marfanta, màrfega, marrana, marrinxa, marxanda, maturranga, menjatites, meretriu, messalina, meuca, pallaterra, pècora, pendanga, perduda, perdulària, poli...

Bonjour, femme fatale, mon amour fou! Je regarde maintenant le premier papillon jaune qui visite mon jardin... Vogelfrei i mouchette són el mateix miratge satànic. L'onanisme literari elevat a l'enèsima potència.

Mouchette escriu amb tinta groga Vogelfrei amb tinta blanca Un blog eròtic escrit a quatre mans L'ORACLE IMMINENT