2.7.06

Tot va començar...

Tot va començar el 22 de febrer quan, després de llegir el meu Manifest, em vas enviar un mail titulat "per fi":












L'endemà vas escriure un altre mail titulat "proposta":












La foto en qüestió era aquesta:











Vaig acceptar la proposta i vaig posar unes condicions. Tu em vas respondre...












Entre el 24 de febrer i el 4 de març Vogelfrei i mouchette van intercanviar 100 mails i 800 pàgines en word de messenger... L'Oracle Imminent fou perpetrat en 10 dies. La co-inspiració (musa / mus) va provocar una efervescència creativa BRUTAL que es va veure agreujada per la pol·linització primaveral i la música dionisíaca de la Shakira (veritable banda sonora de L'Oracle, en concret Oral Fixation Vol. II i, més en concret, la cançó Illegal)

El títol va sorgir d'uns comentaris a Plagueta de Bord, el blog del nostre idolatrat BM





Creats els personatges protagonistes, l'argument va anar sorgint sobre la marxa (a la xarxa) i, sobre la marxa també, vam decidir que podíem presentar l'obra al Premi de Literatura Eròtica de La Vall d'Albaida perquè s'avenia molt bé a la mena de "cosa" que estàvem escrivint. El termini de presentació era el 19 de maig. Vam estar tot el març i tot l'abril retallant, repassant, espigolant, polint L'Oracle... En vam fer un fotimer de versions. Al final, vam donar per bons una seixantena de mails i uns quants fragments del messenger. Ens ho vam passar molt bé cuinant l'obra. Era un experiment molt agosarat, molt nou per a nosaltres: dos ciberescriptors del segle XXI (escriptors de la mà oberta) escrivint a quatre mans frenèticament, apassionadament... El modus operandi suposava un gran risc en la mesura que no sabíem fins a on podríem arribar. Sovint vam sentir vertigen, però vam poder travessar el riu i reeixir... El jurat ens ha escollit entre 26 obres presentades











Quan aquest divendres van llegir el veredicte en aquell marc incomparable de la finca La Clariana d'Ontinyent, sota palmeres i pins centenaris, amb totes les estrelles fent-nos l'ullet, mentre pujàvem les escales de l'escenari, tu davant i jo al darrere, et vaig dir a cau d'orella: Emma, això és veritat, això es veritat...

De:

Vogel Frei

Enviat el:

Dijous, Març 02, 2006 7:25:26 PM

Per a:

mouchette_mm@hotmail.com

Assumpte:

No paro de treballar

Efímera glòria de les paraules. Noli me tangere. No busco res perdurable. Aspiro a la immortalitat. L’amor podria ser real si no fos una entelèquia. Estimem la idea que ens fem de l’altre: la seva irrealitat. No podem anar més enllà de les paraules. Suposem que més enllà hi podria haver la veritat. ¿Quina veritat? ¿Hi ha res més veritable que el que penso, el que sento, el que dic, el que escric? La veritat no ens fa més lliures, sinó més esclaus. La veritable llibertat rau en els somnis. Bauçà dixit.

Noli me tangere. Si encara et puc somiar, encara puc estimar-te. Les paraules són muralles. Necessitaria tocar-te de veritat, però sé que si ho faig, l’encís del somni s’esvanirà.

Noli me tangere. No em toquis més. No em toquis mai. Tocar és un acte groller. Escriu-me més mails: mil, dos mil… Mouchette, explica’m els teus somnis, confessa’t sense embuts, sense escarafalls, però no em tornis a demanar que vingui a penetrar-te. Això ho pot fer qualsevol tros de quòniam. Vogelfrei fa poemes. ¿Ho has oblidat?

¿Quan torna ton pare de la Xina?

La tarda ja no és tarda. El cel s’ha enfosquit de sobte. Jo també tinc una “sorpresa” per a tu: aquesta nit no puc venir a casa teva. Tinc un altre compromís.

Noli me tangere.

Al faristol de l'escenari, davant del micròfon, em va tocar fer el discurset i el vaig cloure dient:

Eros inspira els somnis. Ningú no perpetra els somnis impúnement. L'Oracle és un somni perpetrat que ha deixat de ser somni (per això som aquí) i, en deixar de ser somni i fer-se realitat, ja no em pertany, sinó que és de tothom: completament vostre.

Com Vogelfrei i mouchette, que no moriran mai.

NB: Això és un resum molt resumit de tot el que es pot explicar. La història real (realment increïble) donaria per a fer una novel·la de les gruixudes en la qual L'Oracle Imminent només seria el primer capítol... Paciència. Tot arribarà.

Afegit de l'Emma (11.7.06):
Vaig ensopegar amb el Toni a través d'un manifest blogpoètic que tenia penjat a la xarxa, i em vaig posar en contacte amb ell perquè estic escrivint un assaig sobre la literatura per Internet. Em va passar uns quants links amb documents seus, i en una entrevista vaig llegir que tenia pendent tractar la literatura eròtica perquè era un tema que no havia tocat gaire.

És conegut el paper que té el sexe per internet: anonimat, llibertat de la fantasia sexual, absència de compromís, etc. Així que vaig pensar que seria interessant crear dos personatges que tinguessin relacions sexuals. La proposta li va interessar i vam convenir que creessim l'obra mitjançant mails. Aleshores tenim una noia joveneta i un home madur que quan no es troben a l'Oracle (bar d'encontre) o a casa d'ella, s'escriuen mails per mantenir encesa la brasa eròtica que és el que conforma el llibre.

La novel.la, a més d'eròtica té un fons de filosofia de l'amor i de tradició literària. Els dos personatges es descobreixen la necessitat, no tan sols física sinó de complementació existencial, així com Dant necessita Beatriu, Vogelfrei i mouchette es necessiten l'un a l'altre per a existir. La clau de l'Oracle Imminent és, entre altres coses, que la veu de la dona, de la musa, apareix en el mateix nivell que la veu de l'home, el poeta, i així es converteix també en creadora.

1 comentari:

Steam Man ha dit...

Encontré el relato en Benzina, me dejó bastante pillado el asunto del e-mail en ese relato, por suerte lo he encontrado por aqui.

Y he buceado en toda su historia... apasionante, sólo comentarios que utilizaré partes de esos correos electrónico de buen gusto para intentar seducir a una bonita sevillana, por supuesto que respetaré el original y diré bien claro de donde ha salido. A ella le parecerá incluso exótico todo el asunto del catalán real y de auténtico buen gusto (Quim Monzó I Love You!).

En general os aplaudo por el buen trabajo que hacéis para con el catalán, tendría que haber más Blogs como los vuestros... y de hecho he recomendado su lectura a catalano-escribientes-blogs que conozco. (en realidad es sólo 1, pero algo es algo)

Lo más paradójico de todo es que yo os escriba esto en castellano... bueno, sólo es una más de las grandes paradojas que nos tienen confusos a todos aquí, en la Catalunya de los milagros.

Saludos