ENTRELLUM

La imatge del Montseny nevat és una imatge poderosa. De lluny estant sembla una muntanya perfecta. De lluny estant moltes coses semblen perfectes. Com ara Déu, l'ésser més llunyà que mai ha concebut l'home; el més llunyà i el més proper, quina paradoxa no? Regnum meum non est de hoc mundo (Jo 18, 36) o Regnum meum intra vos est (Lc 17, 21)? En què quedem? El problema és quan t'hi acostes. Tot depèn de la distància. Com ara l'amor, que no suporta ni massa presència ni massa absència, perquè creix i s'intensifica en la justa llunyania ... Nascuts per a desaparèixer

Vint minuts i veig el mar. Camino entre ginestes i roselles (talment una immensa senyera que el maig ha estès sobre la terra). Com que és diumenge , escullo els corriols emboscats. Escolto el cant inconfusible del cucut. Montserrat al fons i el Montseny a l'altra banda. Molts ciclistes. Cirerers carregats de cireres verdes. Visito una masia on havien viscut okupes. El propietari ha tapiat les finestres i ha netejat les feixes del voltant. Davant hi ha un dels pins més importants de Vallromanes . Té un tronc grandiós. Torno cap a casa. M'afaito, em dutxo i vaig a comprar a la parada de fruites i verdures. Avui menjarem paella. Demà m'auditen.

Ressuscita ENTRELLUM després d'una llarga setmana de recés (del qual no explicaré res perquè ha estat quelcom estrictament privat). Ressuscita també la Natura després de la pedregada d'ahir i la benèfica pluja posterior. Ja ho va dir Tales , el vell savi de Milet: l'aigua és el principi ( ἀρχή ) de tot, la font de la vida... Diumenge de Resurrecció. Floreix la glicina. Han tornat les orenetes. Matí radiant, nítid, meravellós. M'he llevat i he caminat dues hores i mitja. Quin gust endinsar-se pel bosc xop! El Montseny nevat . La mar grandiosa i blava. La molsa sobre la Pedra del Diable . Déu és la Natura . La φύσις sagrada i adorable. La resta galindaines i antropomorfismes ridículs. A la tarda el cel s'ha tornat a ennuvolar... A Catalunya l'únic beneficiari del tripartit és el PSC Escolta l'últim programa

M'allunyo per a ser qui sóc. Els camps llaurats de Gallecs. Els cingles de Bertí. La Mola. Montserrat. Sant Miquel. Céllecs. Montseny. Camino d'esma. Les pedres del camí són pedres de ningú. Bufa ponent. M'allunyo per a ser qui sóc. La Torre d'en Malla. Amb la gorra i l'abric de pana semblo un jubilat, però no ho sóc. Només que, de vegades, necessito fugir rumb a l'horitzó. Una vegada vaig arribar fins a Grenoble... Tots busquem la salvació. El vent passa de llarg. Els pins capcinegen. Una mica abans de la carretera que va de Granollers a Sabadell, tombo a l'esquerra i m'endinso pel bosc de Can Veire fins que faig cap a un berenador. M'assec en un banc assolellat, de cara a mar, des del qual veig, en primer terme, el verd incipient dels sembrats i, al fons, la serra de Marina i el Tibidabo. Els núvols s'apressen. La ciutat ja no se sent. Escolto la cançó del vent que usa els pins com a instruments. Si no tingués classe a les tres em quedaria aquí...

El terme municipal de Vallromanes està encerclat per quatre fites: 1- El Castell de Sant Miquel + poblat ibèric 2- El Dolmen del Collet d'en Gurri 3- La Roca Foradada 4- La Pedra del Diable Ubiquem-les en el mapa: El Castell de Sant Miquel (1) marca el límit amb el terme de Montornès. Al nostre vessant de muntanya hi ha el poblat ibèric, del qual en parlaré un altre dia. El Dolmen (2) ( aquest concretament és una galeria coberta amb lloses de volt que conserva una de les lloses del sostre i part del corredor) està situat en el límit amb el terme de Santa Maria de Martorelles. La Pedra del Diable (4) pertany a Vilassar de Dalt (per pocs metres no es troba dins del nostre terme!). S'hi arriba per l'antic camí de Premià, agafant un trencall a mà dreta que hi ha entre Can Gurguí i Can Raspall. Aquesta pedra és un menhir que devia fer tres metres (està escapçada per un extrem) i que ara jeu en un revolt del camí... Me la va ensenyar en Vicenç de Can Maura ( a.c.s ) com si f...

Aquest és el post número 500 d' ENTRELLUM CIBERDIETARI 06. El primer post d'aquest blog el vaig escriure el dia 21.12.05 arran d'un lamentable episodi que de ben segur tots recordareu. És a dir, que abans d'ahir ENTRELLUM 06 va fer un any i dintre de 8 dies caducarà. Aquest és el balanç: 500 posts i 68.000 visites . No hi haurà bloguicidi . Ja us anuncio que ENTRELLUM continuarà... El Montseny nevat . L'arbre guarnit. Els regals embolicats. Les fulles que voleien. Dies de relax... L'any que conclou ha estat memorable per molts motius. Ja signaria perquè el 2007 fos igual de bo... Molt agraït

Montseny nevat. On no arriben les paraules, arriben les llàgrimes. És quan somrius així que t’estimo amb deliri. Montseny nevat. Somio roses d’abril.