ENTRELLUM

Vaig conèixer la Renada-Laura Portet  fa 20 anys, quan vaig ser guardonat amb el XII Premi Francesc Català de Poesia d’Òmnium Cultural de Perpinyà.   Ella formava part del jurat. Des del primer moment em va captivar el seu entusiasme visceral, la vitalitat encomanadissa d’una dona eixerida, apassionada, rebel, compromesa, amb una vèrbola encisadora i una ànima tan gran que sembla mentida que pugui encabir-se dins un cos tan menut. Tota una Dama de les lletres catalanes, síntesi sublim d'intel·ligència i sensibilitat, encara que ella humilment s'autodefineixi com a "nineta de cabells blancs amb un mal geni d'ortiga"... Tota ella veritat, essencial i radical, radicalment lliure, libèrrima...  Aleshores jo tenia 37 anys i ella 37 més que jo. Ara està a punt de fer-ne 95 i viu en una residència de gent gran a Elna.  Més tard, quan l'any 2008 vaig guanyar el Premi Internacional Antonio Machado a Colliure, vaig tenir ocasió d'estar més temps amb ella, compart...

Tot i que les previsions anunciaven núvols, he agafat la moto , he travessat la frontera i m'he plantat a Prada de Conflent. Ja feia temps que el Canigó em cridava. Mítica muntanya cantada pels poetes . Origen de la flama que abrusa els nostres cors. Ha sigut la meva manera de rebre el solstici d'estiu.  La pista que mena fins al refugi de Cortalets és llarga... L' Honda s'ha portat molt bé, és una moto dura i ferma. Recomano fer-ho amb un tot terreny. L'ascens des del refugi a la pica és progressiu. Llàstima que les gropades m'han robat la panoràmica. A voltes plovisquejava. Hi he arribat en una horeta i quart. Dalt del cim, una colla de francesos i una parella d'alemanys. Les tòries al voltant de la creu fan patxoca. Estelades i escrits que recorden que és un dels nostres cims llegendaris.  Fa set anys vaig pujar a la Pica d'Estats i al Verdaguer . Eren els meus primers tres mil. El Canigó en fa 2.784, però la seva alçària és més espiri...

Bufa tramuntana de la bona. Tota la nit ha estat bufant. Des que vaig arribar aquí que l'esperava. Diuen que les tramuntanades d'estiu no tenen res a veure amb les d'hivern. Aquesta és suportable, sobretot si ets a recer, com ara estic, assegut a l'eixida, sota la glicina, albirant el Montgrí més enllà de la badia. Sovint el vent s'esvera i parla llengües estranyes que vénen del nord. Provo d'entendre el que em diu... El meu procés d' empordanització progressa adequadament.   Ahir vaig pujar a Perpinyà i vaig aprofitar per a saludar una amiga que aviat farà 85 anys. La Renada segueix tan vital i lúcida com sempre. La seva petitesa física contrasta amb el seu immens esperit de donassa eixerida, apassionada i militant. Un exemple absolut, una mestra en majúscules. L' incendi de La Jonquera crema des del migdia. La columna de fum s'estén sobre l'Empordà i gran part de la badia. Les previsions anuncien una davallada del vent per ...

Si deixem de banda l'obra col·lectiva La catosfera literària 08 (maig 2008), l'últim llibre que havia publicat era L'oracle imminent (novembre 2006). O sigui, que fa més de dos anys que no publicava cap llibre . Casualitats de la vida han volgut que ara apareguin dos llibres meus quasi simultàniament. Avui he rebut un mail de Mallorca en el qual se'm comunica que Catosfera. Ciberdietaris 04-05-06 ( Edicions UIB ) ja està imprès; i aquest mateix matí he anat a Correus per a trametre a l'editorial Cap Béar de Perpinyà les proves corregides del poemari Entrellum . Aquests dos llibres no esdevindran best sellers . Ja donaria gràcies si reben alguna crítica -bona o dolenta- en algun lloc. No tinc padrins, no pertanyo a cap mafieta. Vaig per lliure, a la meva bola. Ningú no m'ha regalat mai res, ni una miserable subvenció . Tots els llibres que he publicat són obres que han estat guardonades amb premis . El primer blog que vaig tenir es deia igual que l'úl...

Informatiu TF1 La Bressola La nostra petita aportació

L'Accent Catalan és la revista del Consell General dels Pirineus Orientals . Fa un mes em van telefonar per a fer-me una entrevista ... El que ha sortit publicat és això: Fixeu-vos en la "traducció al català" que hi ha davall de la versió francesa... Perquè després diguin que Montilla destrossa el català ! No us perdeu la carta que Renada Portet , afligida i desolada, ha enviat al President del Consell General protestant per aital exploit . Aquí la teniu: La constitució francesa ja reconeix la nostra llengua com a regional , però si la manera de promoure-la és perpetrar textos com aquest, millor que la deixin estar...

Em telefona Jeroni Parrilla, encarregat de la llengua i la cultura catalanes del Consell General dels Pirineus Orientals , per a proposar-me una entrevista que sortirà al proper número de la revista L'Accent Català . M'envia les preguntes per mail. Voilà : ¿En què i com l’entrega del Premi Machado va emocionar-lo? Em va fer molta il·lusió perquè era el primer català que guanyava aquest premi i perquè Machado és un mestre per a mi, i Cotlliure un lloc de peregrinació. El seu recull Entrellum és una passejada lírica al país de la filosofia dels jocs de l’amor. ¿Per què ha triat aquest tema i quins són els seus subjectes predilectes? L’amor és el tema fonamental de la poesia. Com a filòsof i poeta, m’interessa la reflexió lírica sobre l’amor. Nosaltres no triem l’amor, sinó que és l’amor el que ens tria a nosaltres. Els poemes d’ Entrellum són un intent d’aprofundir en el misteri de la vida. Se li atribueix similituds amb Antonio Machado. ¿Se sent a prop d’ell? Ell també era pro...

El passat 7 de març Joan Pere Sunyer em va convidar a Perpinyà per tal d'enregistrar 10 sessions del programa Instants poètics de Ràdio Arrels . Vaig recitar 13 poemes inèdits del poemari guanyador del Premi Machado . Ara m'han arribat els mp3. Aquí els teniu: No saps Amb el temps / Morir L'amor plujós Silenci etern / Matèria primera L'hivern Abraçar-te És la por Reblem el clau Diumenge vermell / Nua A poc a poc ENTRELLUM POESIA

M'assabento de l'atemptat criminal als estudis de Ràdio Arrels de Perpinyà (carrer dels Agustins). Joan Pere Sunyer m'ha convidat per enregistrar una lectura de poemes que seran emesos durant les dues properes setmanes dins l'espai Instants poètics . Hem passejat pel centre, però la insistent tramuntanada ens ha fet la guitza . Hem dinat al petit restaurant Le coq au riz (carrer de la Revolució Francesa) regentat per un iraquià cristià. Tajine amb sèmola, pastanaga, carbassó i mandonguilles. La Laura està mirant Vilaweb i veig la tràgica notícia. Mentre torno per l'autopista alterno la SER amb la COPE . Escolto i rumio... En aquesta pseudodemocràcia espanyola (no hi ha res que empobreixi més la democràcia que el bipartidisme), resulta molt sospitós que l' acte final de les dues últimes campanyes electorals hagi estat un atemptat terrorista... yo no me fío...

Guàrdia de pati. Un fred que pela. Aire gèlid que baixa de les muntanyes nevades. Internet va fatal. Han instal·lat tants ordinadors a l'insti (uns 200) que la línia es col·lapsa cada dos per tres. Realment tercermundista. Divendres tornaré a veure el Canigó . Pujo a Perpinyà per a enregistrar una lectura de poemes a Ràdio Arrels . Recitaré 10 poemes del poemari guanyador del Machado . He quedat amb Joan Pere Sunyer , responsable de l'espai Instants Poètics . La meva relació literària amb la Catalunya Nord va començar l'any 2001 quan vaig rebre el Premi Francesc Català de Poesia (Òmnium Cultural). El Rosselló és una terra en la qual em sento molt a gust. Acabo de fer una classe de filosofia amb 1r. de BTX B. He deixat la següent pregunta pendent per al proper dia: ¿I si tot fos contingent?

Abans de dinar camino un parell d'horetes per la muntanya. Cullo espàrrecs. Veig les primeres roselles. Per dinar menjo els espàrrecs que he collit. Després de dinar començo a llegir els 62 originals que han estat presentats al IV Premi Vallromanes de Poesia . Constato que enguany hi ha nivell. La gent vol ser publicada. La Laura, locutora de Ràdio Arrels de Perpinyà, em fa una entrevista telefònica. Repasso una estona els fotologs dels alumnes... (digueu-me xafarder) El cel s'ha ennuvolat de sobte. A hores d'ara, segurament, Josep Pla escriuria un blog Els 46 volums de l’Obra Completa de Josep Pla, ¿quants posts serien? ¿Som el que escrivim o escrivim el que som? Us ho prometo: algun dia deixaré de parlar de mi.

Rebo el següent mail (que també han rebut Àlex Susanna, Dolors Miquel, Ramon Guillen, David Castillo, Miquel Descolt i Jordi Virallonga): Hola, bon dia Exactament no sé per on començar. Em dic Albert Roquer , sóc de Vic -tot i que estic treballant a Barcelona-, tinc 26 anys i fa poc m'han publicat la meva primera novel.la en Català "El mateix dilluns" (encara que sóc infermer de professió). Vaig guanyar el Premi Ramon Juncosa de narrativa 2005 a Perpinyà -premi atorgat per la Generalitat de Catalunya i per Òmnium Cultural Catalunya Nord- i la Editorial Trabucaire me l'ha publicat. Diguem que és un món una mica nou per mí, però tinc molt clar que mi vull dedicar. Com que no sóc un autor conegut, perquè tot just començo, agrairia tota difusió i propaganda que se'm pogués fer. Intueixo amb antel.lació que fer llibres en Català, avui en dia, és un repte molt gran (sobretot si ets desconegut!!!). El llibre ja es pot trobar (gràcies a la distribuïdora Arc de Berà, S.A)...