ENTRELLUM

Maltempsada: fred, pluja i feixisme. L’hivern no vol marxar i les flors tenen por d’obrir-se. Tinc dubtes si el rossinyol tornarà enguany.  Aquesta merda no pot durar. Volen acollonir-nos, que ens dobleguem o que marxem a l’estranger. Abans ens bombardejaven i ens afusellaven (ho han fet 300 anys), ara són més “subtils”: ens empresonen, ens acusen de delictes inventats, arruïnen vides i famílies, manipulen mitjans, amenacen, intimiden, espien, perpetren un sistemàtic TERRORISME D’ESTAT...  Estem en guerra. I a la guerra tot s’hi val... 

A Manchester esclata una bomba plena de vidres i claus que destrossa la vida de 50 fans que assistien al concert d'Ariana Grande. Explicat així, fredament, no sembla gaire poètic. Però el terrorisme també té el seu lirisme...  La mort pot irrompre en qualsevol moment de la forma més irracional.  Per això la vida ha de ser lloada com una penyora sagrada  enmig de la barbàrie i el caos.  Viu el present i dóna gràcies. Descansin en pau.

Mal oratge. El contes de fades cauen a trossos. El psicòpata que m’habita s’altera, ensenya les urpes, dispara a tort i a dret, i fuig com un covard. El seu estil inconfusible. Després, ruïnes i llàgrimes, la sang que envermelleix rius i mars. Hi ha terrorismes emocionals, daltabaixos com muntanyes russes, inestabilitats agressives, una allau de neurotransmissors esvalotats que provoquen ferits i baixes.  Mal oratge. Miro la meva vida com un camp de batalla ple de cadàvers. Hi ha cors esbocinats. Hi ha ulls fora d’òrbita. Hi ha dolor enmig de l’amor (com hi ha flors naturals als cementiris). Contradiccions íntimes. Hi ha, sobretot, tristesa, molta tristesa. Els contes de fades cauen a trossos. No esperis que cap príncep et faci un petó. Tard o d’hora, l’escorpí clava el fibló ple de verí. Mal oratge.

Un altre sisme aquesta nit (magnitud 3)  És el tercer en dos mesos (l'anterior va ser de 4,1 i em va despertar, tot tremolava)  El Gran Terratrèmol del Cap de Creus s'acosta...  Venus parirà quelcom grandiós  El pare és Neptú   Cavalls i dofins anuncien els dolors de part Les sirenes , les nimfes i els tritons fan festa grossa Mengeu garotes abans de l'apocalipsi Posidó no tindrà pietat amb els fills dels homes N' Orfeu canta més al sud E l Canigó s'ho mira altívol Terra endins Terra endins hi ha la salvació Abraceu un tronc amb totes les vostres forces  Reseu perquè la deriva sigui venturosa L'aranya fila la fràgil teranyina Els núvols sobrevolen les guerres No em fa més por l'aigua que el foc Hem nascut per a morir I morim una mica a cada orgasme Afrodita coneix el nostre cor Hi ha tants paradisos com petons Mengeu Mengeu garotes abans de l'apocalipsi La bogeria més gran és renunciar a la llibertat Em ...

Quan basteixo una pila de pedres sóc plenament conscient que, tard o d'hora, caurà. De fet, el més agradós és fer-la. També contemplar-la, clar. Són moments màgics plens de misteri i de silenci sagrat. Després marxes i la deixes allà. El que pugui passar ja no és cosa teva. La gran majoria de persones també la contemplen amb respecte i admiració. Una de cada mil, la fa caure. Aquest és el terrorista, el vàndal, el mal necessari. Jo l'anomeno el còmplice , perquè gràcies a ell les coses es renoven i es reactiva la creativitat.   Ma filla fa dos mesos i mig que viu a París. Per sort, es troba bé. Té por, clar. Podeu llegir el seu relat aquí (se m'ha tornat bloguera!). Diu que avui ha anat al centre i pel carrer hi havia més policies que persones. Una ciutat fantasma. La por és el contrari de la llibertat . El terroristes maten vides, però sobretot són lliberticides: maten la llibertat, La Liberté . El seu objectiu és atemorir-nos fins al punt de paralitzar-nos......

Avui comença el mes de juny. Deixeu-me aprofitar la calma dominical per a fer unes reflexions a l'entorn del que ha succeït a BNA aquesta darrera setmana tràgica de maig.  Fa sis mesos, l'exdiputat imputat ciutadà Cañas va profetitzar que ens muntaria un "Ulster que os vais a cagar" . L'Ulster ja ha arribat mitjançant una decisió inexplicable de l'alcalde convergent Trias i la inestimable col·laboració dels "antisistema-okupes". La paradoxa inicial consisteix en aquesta sospitosa sintonia entre l'extrema dreta i l'extrema esquerra per tal de perjudicar els interessos de Catalunya. Perquè, no ens enganyem, la clau per entendre el que està passant és preguntar-se qui se'n beneficia ( Cui prodest ). La resposta a aquest interrogant ens ajudarà a esbrinar els fets i els objectius. L'anomenat "Procés" (fa 100 anys que un jueu de Praga escrivia una obra titulada així , que potser ens convindria rellegir per tal de di...

L'única manera que té l'estat espanyol d'aturar la independència de CAT és provocant la violència. Hi haurà operacions de bandera falsa... — Toni Ibanez (@tonibanyes) March 16, 2014 http://t.co/nRrH4OJVz7 Atemptats, violència, sang... Atribuïbles a l'ANC i als independentistes. El CNI ja hi treballa.... — Toni Ibanez (@tonibanyes) March 16, 2014 Girauta y la ANC: http://t.co/mVSEmSoUvn "Carme Forcadell serà la responsable de tota la violència a Catalunya" (Girauta) Pilleu? — Toni Ibanez (@tonibanyes) March 16, 2014 He perpetrat aquestes tres piulades a data 16 de març de 2014 i ara en vull deixar constància en forma de post tot ampliant la meva intuïció.  Les operacions de falsa ensenya ( False Flag ) són una clàssic al qual estan molt avesats els serveis d'intel·ligència. També s'anomenen Operacions negres ( Black Ops ). A aquestes altures, està clar que l'estat espanyol està perdent la partida (sobretot a nivel...

No és ètic jugar amb les il·lusions de la gent . Amb això juga la política i l'art (reprovable?) de la seducció a tots els nivells. Dones que cinquantegen, premenopàusiques, desorientades, cercant tendresa i una certa seguretat per al futur incert després d'entomar uns quants fracassos sentimentals. Pràctiques com són, es pregunten què passarà si acaben soles, amb el llit buit, sense una mirada on reconèixer-se. I què dir dels homes que apuren les escorrialles de l'atrotinada pròstata, mascles incapaços d'assumir la decadència natural de la física, sords a qualsevol reclam metafísic, patèticament infantils en el pitjor sentit de la paraula. Elles i ells fan corrua i no es resignen, no es rendeixen. Hi ha l'autoestima (l'epifania de l'ego) que reclama els seus drets. Hi ha el miratge, la disfressa, la lluita aferrissada contra l'evidència. Hi ha mirades tristes i perdudes, ofegades entre gintònics i infrasexe. Hi ha una pila de webs de contactes on no p...

Jo sóc antimonàrquic. Per això, com cada any, m'ha tocat la fava. Me l'he trobada embolicada en paper d'alumini submergida dins la nata del tortell. M'encanta que em toqui la fava... Ahir, arran del post The blood-libelist , vaig rebre un munt de visites d'Israel (i alguna també dels països àrabs ) amb la qual cosa el comptador va assolir el rècord d'ençà de la meva tornada. Vull agrair a tots els lectors israelians i pro-israelians el seu interès en els meus escrits. Us deixo només dues frases que he trobat per la xarxa: " If I were a Palestinian I would join a terror organisation ” ( Ehud Barak 10 years ago ) Les previsions diuen que nevarà, però jo no m'ho crec... Doncs ha nevat!

M'assabento de l'atemptat criminal als estudis de Ràdio Arrels de Perpinyà (carrer dels Agustins). Joan Pere Sunyer m'ha convidat per enregistrar una lectura de poemes que seran emesos durant les dues properes setmanes dins l'espai Instants poètics . Hem passejat pel centre, però la insistent tramuntanada ens ha fet la guitza . Hem dinat al petit restaurant Le coq au riz (carrer de la Revolució Francesa) regentat per un iraquià cristià. Tajine amb sèmola, pastanaga, carbassó i mandonguilles. La Laura està mirant Vilaweb i veig la tràgica notícia. Mentre torno per l'autopista alterno la SER amb la COPE . Escolto i rumio... En aquesta pseudodemocràcia espanyola (no hi ha res que empobreixi més la democràcia que el bipartidisme), resulta molt sospitós que l' acte final de les dues últimes campanyes electorals hagi estat un atemptat terrorista... yo no me fío...

Dilluns 24.12.07 Nit de Nadal. Lluna plena. Cada any fas millor la sopa de galets. El brou d'enguany, a més de la vianda de Can Guàrdia i els galets de Caldes de Montbui , duia peus de porc. Pilotes memorables. Repeteixo. Poso la panxa de perill. Dimarts 25.12.07 Dia de Nadal. És la primera vegada que aconsegueixo "sorprendre't" amb un regal. El pengem al millor pany de paret del menjador. Negres, ocres i vermells que omplen de vitalitat la llar. Com el teu somriure: el meu millor regal. Dimecres 26.12.07 Sant Esteve Dinar familiar a Lleida. No hi ha boira! Caragols a la gormanta i canalons. El caliu de la família. Dijous 27.12.07 M'emociono a l'aeroport quan la meva filla s'acomiada. Se'n va uns dies a Londres sense nosaltres. La Cuca s'ha fet gran. L'escena em recorda aquella nit d'estiu de 1982 a l'andana de l'estació de Lleida quan vaig agafar el tren que m'havia a portar a Pamplona . Les llàgrimes de mon pare en v...

Em sento completament indignat i profundament avergonyit de tenir el DNI i el passaport d'un estat el govern del qual ha claudicat davant el xantatge descarat d'un terrorista detestable . La victòria d'aquest individu repugnant ens deixa a tots més desprotegits.

Amb els terroristes no s’ha de negociar. Als terroristes ni pa ni aigua. Quan deixin les armes incondicionalment i hagin pagat pels delictes comesos, aleshores podem començar a parlar. Cap reivindicació política no justifica l’ús de la violència. Cap idea o ideal no pot posar-se per damunt de la vida d’una sola persona. La base de la democràcia és el diàleg, el consens dins la legalitat. El terrorista s’autoexclou del diàleg, del consens, de la democràcia, de la legalitat, del sistema… El terrorista és una animàlia que cal exterminar. Al tigre no hay que acariciarle ( Iñaki Anasagasti ) En el supòsit d'un futur escenari sense terrorisme, la viabilitat política de qualsevol opció depèn del número de vots que obtingui. Ens podríem trobar que aquests que ara maten i demanen qui-sap-lo fossin una minoritària minoria, simples representants del més recalcitrant somiatruitisme .

Reflexions després de veure An Inconvenient Truth d' Al Gore : Si no aconsegueixes ser President, pots guanyar-te molt bé la vida fent conferències. Si ets President, quan deixes el càrrec també pots guanyar-te molt bé la vida fent conferències. És fàcil: multimèdia, un pessic de sentimentalisme, un pessic de catastrofisme, un pessic de moralisme, ah, i alguns acudits... Exemples: Al Gore, Clinton, Aznar, Maragall? Mas? Hi ha dues Grans Amenaces: la humanitat contra la humanitat (immigració & terrorisme) i la humanitat contra la natura (contaminació) El problema principal és que la política necessita diners i els diners els tenen els rics. El finançament dels partits genera una dinàmica perversa que converteix la democràcia en partitocràcia la qual, per lògica supervivència financera, està més al servei dels finançadors que del poble que vota (cada cop menys). Jo aspiro a anar a treballar amb bicicleta, quan el carril bici arribi on ha d'arribar. Si augmenta la temperatur...

(04.02.06) Em pregunto què pensaria Kierkegaard (07.02.06) És probable que la reacció... (24.03.06) Tinc classe d'alternativa a la religió (24.05.06) Sóc a l'aula AV2 (14.06.06) Última classe (03.09.06) Cap de setmana hospitalari (17.09.06) La mitja lluna s'acosta (19.09.06) El paràgraf de la discòrdia (26.09.06) Jo no tinc por (29.09.06) Amb Robert Redeker (30.09.06) Cronologia bàsica (actualitzada) (02.10.06) La ràbia i l'orgull (05.10.06) Conspiracions (07.10.06) Desvelament (08.10.06) Hans Bellmer censurat (09.10.06) Περιμένοντας τους βαρβάρους (09.12.06) Vic medieval (03.07.07) Al-Qaida is fucking us (04.10.07) La problemàtica del vel (18.09.09) Al-Leridi (18.12.09) Penúltim divendres de l'any  (.....) (07-01-15) Je suis Charlie By El Listo

Ahir una amiga a la qual aprecio molt em va dir que sóc "una bomba". Trobo molt desafortunada l'expressió per diferents motius. En els temps que corren parlar de "bombes humanes" té una connotació molt desagradable. El terrorisme suïcida no és cap broma. Si l'amiga es referia al meu caràcter o al meu temperament "explosiu", podia haver escollit una altra paraula. Cadascú és com és i, sovint, són els altres els que et fan veure la veritable imatge de tu mateix. Afirmar que sóc "una bomba" és com dir que sóc un perill públic . ¿Per què? ¿Per què parlo clar i català? ¿Per què de vegades em perden les formes malgrat que pugui encertar els continguts? ¿Per què la gent no està acostumada a sentir certes veritats dites amb vehement contundència? Afirmar que sóc "una bomba" és reconèixer que li faig por . ¿Per què? ¿Per què el meu esclat és imprevisible? ¿Per què sóc incontrolable? ¿Per què la meva independència no pot ser manipulada? ...

El dia de Sant Jordi de l'any 2001 vaig publicar un article a El Nou 9 titulat Carta reoberta que volia ser la rèplica a una Carta oberta escrita el 6 d'abril en el mateix periòdic pel Sr. Sajid, president de l'associació Almaghfira. El meu text acabava amb aquesta profètica frase: Potser Boabdil ha deixat de plorar i la mitja lluna s'acosta lentament amb la seva silueta terrífica de falç esmolada... Vint setmanes després es van perpetrar els atemptats de l'11-S a Nova York. D'aleshores ençà l'ofensiva del terrorisme islàmic s'ha incrementat de forma inquietant: 11-M a Madrid, 7-J a Londres, tots els atacs de la resistència a l'Iraq i una llarga llista d'atemptats arreu del món que coincideixen en el mateix objectiu antioccidental. L'últim capítol d'aquesta bogeria (després de l'episodi de les caricatures ) ha estat la irada reacció que s'ha produït arran del discurs del Sant Pare a Regensburg . Tot plegat em provoca un vert...