El dia de la mort de Carles Capdevila

La mort irromp i ens quedem muts; de vegades avisa, de vegades ve de patac i no ens deixa temps d’acomiadar-nos; les llàgrimes llisquen i un buit ho omple tot de nostàlgia; ella sap què fa, el seu poder indiscutible, ella sempre guanya; mentrestant, esmaperduts, vivim una altra pròrroga amb el cor tremolós, sabent que tard o d’hora la festa acabarà i unes cendres fosques tacaran l’escuma blanca; ella sap què fa, nosaltres no.

Gràcies Carles!