«No patiu. Tornarà a néixer gent que sabrà fer coses amb les mans, que tornarà a caminar amb els peus pels camins polsosos, que tornarà a mirar amb una mirada prístina als ulls.
Gent que sabrà on va i també sabrà vagarejar sense rumb. Gent que es posarà una clavellina al cabell perquè fa bo i les orenetes xisclen. Gent que farà una becaina plàcidament sota un arbre sense comptar ni les hores ni els dies.
Tornarà a haver-hi somriures tímids, paraules simples, somnis màgics i llàgrimes secretes. Tornarem a tenir terra a les ungles, els peus enfangats, el cabell embullat i la roba esquinçada. Tornaràn els llargs silencis, les negres nits, els cels blaus i les calors abrusadores.
Tornarà tot això perquè forma part de la naturalesa humana i de la mecànica terrestre. Però haurà de passar un temps. Caldrà que tots els "grans avenços" quedin anorreats, que tots els "plans de futur globals" fracassin. Caldrà que caigui en l'oblit tot aquest allau d'informació inútil, feta de zeros i uns. Per dissort també es perdran bones coses pel camí: molta bona música i molta bona literatura i art gràfic i molta bona ficció i molt bon pensament. Serà el preu que els fills dels nostres fills hauran de pagar per desempallegar-se de tota la gasòfia redundant, supèrflua i tòxica que ara ens assetja. Noves cançons i noves poesies els brollaran dels llavis per omplir els buits.
Però hom no perdrà mai l'hàbit de collir figues i cireres ni de llençar pedres als estanys ni de ballar, no patiu.»
Felip Geraldes
