ENTRELLUM

Gran part de la meva obra la podeu llegir a internet. La trobareu a OPERA OMNIA i a ENTRELLUM POESIA , on he penjat un bon grapat de poemes (recitats i traduïts a altres llengües). L'última meravella en aquest sentit és Issuu . Per ara hi he pujat 3 documents: la meva primera novel·la , un relat i una guia de lectura de 1984 d'Orwell . Aviat n'hi haurà més. Com que aquest Sant Jordi no he tret cap llibre nou (l'últim fou L_OI ), i EL LLIBRE DE L'ANY no serà a les llibreries fins a la primera quinzena de maig, em prenc la llibertat de recomanar-vos tres obres. Són de tres amics catosfèrics: Jesús Tibau , Vicenç Llorca i Biel Mesquida . Aquí teniu les portades (si voleu més informació punxeu-les): Jesús Tibau presentarà EVDT el 16 de maig a Vallromanes Vicenç Llorca vindrà aquest divendres al programa CAPVESPRE Biel Mesquida presenta ACROLLAM avui a La Central del Raval ESCRIPTORS TV

Fa 10 anys vaig guanyar el Premi Comarcal de Narrativa Òmnium Cultural amb la meva primera novel·la, que després va ser publicada per l' Editorial Granollers (abril de 2000). En aquesta obra narrava la "relació amorosa" entre Fernando Pessoa i Ofèlia [Vid. crítiques ]. Com que, a hores d'ara, resulta introbable, he dicidit fer-ne un edició digital mitjançant Issuu . És el meu regal per Sant Jordi... " Ofèlia, heura d'angoixes, flaire de glicines , musa enyoradissa... Sóc esclau dels teus somnis. " Un relat amb Issuu Issuu is the place for online publications. It's the place where YOU become the publisher: Upload a document, it's fast, easy, and totally FREE. Find and comment on thousands of great publications. Join a living library, where anyone finds publications about anything and share them with friends.

Discurs del lliurament del VIII Premi Nadal Batle Dilluns 12.3.07 Fundació La Caixa, Gran Hotel, Palma de Mallorca Autoritats, Rector, President i membres del Consell Social, Jurat del Premi , senyores i senyors, Jo només sóc un home sol que escriu ; sol no en el sentit d’isolat o aïllat, perquè tinc família i amics, persones que m’estimen, alumnes que m’escolten, lectors que em llegeixen i –oh meravella!- un ordinador connectat a Internet; vull dir sol en el sentit d’independent: sóc un individu lliure davant el paper, davant el teclat i la pantalla; no pertanyo a cap grup ni grupuscle; només depenc de mi mateix. Llibertat . Escriure és un acte de llibertat; no pas de llibertat externa, perquè -com tothom- tinc uns lligams indefugibles; sinó d’ alliberament mental, espiritual. M’escolo en aquesta munió de paraules que ragen a l’encalç de nous àmbits d’ultravivència. Escrivint m’escric. Escrivint em sobrevisc. Escrivint sóc més jo. Perquè la pluja que cau és més pluja si la dic . L...

No som perfectes. Les errades són el nostre pa de cada dia. Els escriptors repassem obsessivament els originals i les editorials (hom suposa que) tenen empleats que no fan una altra cosa i cobren per això. Tanmateix, inevitablement, sempre es cola alguna pífia que esguerra la impossible perfecció de l'obra. Encara recordo quan vaig obrir (amb tota la il·lusió del món) la meva primera novel·la i vaig trobar que en el text preliminar que l'encapçalava havien posat H A TALL DE PRÒLEG Increïble. Hi havia una H en el títol del preludi signat per Artús Brotau, una errata en la primera lletra! Vaig demanar a l'editor qui havia posat aquella H allí. No m'ho va saber dir. Vaig parlar amb la impremta. Tampoc. Vaig mirar el disquet que els havia lliurat... i la puta H no hi era, us juro que no hi era, però al llibre hi sortia, i sortia en els 1.000 exemplars!!! Misteri misteriós. Em vaig passar dos dies amb el típex tapant HACS . Va ser al·lucinant. Després, en aquest mateix...

És nit de Sant Joan. Hi ha lluna plena. Collirem les flors del magnolier. Ens beurem d'un glop totes les penes. Ballarem fins que surti el sol. Deixarem que l'amor ens faci ser allò que som. Escolto el renou que hi ha al carrer: petards, crits, música... De la finestra estant diviso la resplendor i la columna de fum d'una foguera propera. Estic sola amb el bagul. Ens hem fet companyia l'un a l'altre d'ençà que vas marxar, Ferran. Ell m'ha guardat els secrets durant tots aquests anys. L'he tornat a obrir i ja no el tornaré a tancar. És la nit de Sant Joan. Em coronaré de roses blanques. Beuré la flor d'aigua. Tallaré l'espígol. La lluna plena s'ho mira tot des de la distància. Agafo el bagul d'una nansa i l'arrossego cap al balcó. Pesa força. M'aturo, respiro, segueixo. És com si carretegés un cadàver, un gavadal de saudades que ja no són meves, que ja no són de ningú. He aconseguit treure'l a fora. La nit em saluda amb la seva...

Rebo el següent mail (que també han rebut Àlex Susanna, Dolors Miquel, Ramon Guillen, David Castillo, Miquel Descolt i Jordi Virallonga): Hola, bon dia Exactament no sé per on començar. Em dic Albert Roquer , sóc de Vic -tot i que estic treballant a Barcelona-, tinc 26 anys i fa poc m'han publicat la meva primera novel.la en Català "El mateix dilluns" (encara que sóc infermer de professió). Vaig guanyar el Premi Ramon Juncosa de narrativa 2005 a Perpinyà -premi atorgat per la Generalitat de Catalunya i per Òmnium Cultural Catalunya Nord- i la Editorial Trabucaire me l'ha publicat. Diguem que és un món una mica nou per mí, però tinc molt clar que mi vull dedicar. Com que no sóc un autor conegut, perquè tot just començo, agrairia tota difusió i propaganda que se'm pogués fer. Intueixo amb antel.lació que fer llibres en Català, avui en dia, és un repte molt gran (sobretot si ets desconegut!!!). El llibre ja es pot trobar (gràcies a la distribuïdora Arc de Berà, S.A)...