I. Haiku He dit: silenci. I m'aturo un instant badant entre dos blaus. Ella s'asseca els cabells amb el sol de la tarda. Hi ha una brisa que acarona el pal del veler. II. Rebel·lia Tot és estrany en el mirall de les coses que brillen ulls enllà. Com el teu somni que irromp enmig de la nit. Com la quieta remor de les onades. Tot és estrany i no me'n sé avenir. III. Retorn Ets tu, Ítaca, ho sabies? Sabies que no cal travessar oceans, que no calen odissees? Ets tu, principi i final, cada passa, cada pedra, cada pregunta, cada silenci... Tu sol davant la immensitat. Tu, Ítaca suprema, en la minúscula aspiració d'esdevenir angelical. IV. Presència "Perquè ningú no n'ha de fer res de la teva presència" Nua, es pentina com ho feia Eva al paradís abans que la serp la temptés amb la saviesa. Saviesa és adonar-...