ENTRELLUM

I. Haiku He dit: silenci. I m'aturo un instant badant entre dos blaus. Ella s'asseca els cabells amb el sol de la tarda. Hi ha una brisa que acarona el pal del veler. II.  Rebel·lia Tot és estrany en el mirall de les coses que brillen ulls enllà. Com el teu somni que irromp enmig de la nit. Com la quieta remor  de les onades. Tot és estrany i no me'n sé avenir. III. Retorn Ets tu, Ítaca, ho sabies? Sabies que no cal travessar oceans, que no calen  odissees? Ets tu,  principi i final, cada passa, cada pedra, cada pregunta, cada silenci... Tu sol  davant la immensitat. Tu, Ítaca suprema, en la minúscula aspiració d'esdevenir angelical.  IV. Presència "Perquè ningú no n'ha de fer res de la teva presència" Nua,  es pentina com ho feia Eva al paradís abans que la serp la temptés amb  la saviesa. Saviesa és adonar-...

M'adono que el que estic fent és poesia visual. Com en Guillem Viladot a la masia de Ca l'Isidori. O Brossa. Quan manquen les paraules (o es queden curtes o bordes), l'entorn ens regala objectes per a empaitar la Bellesa. Sí senyor. Poesia visual és el que faig. Es pot fer poesia sense mots, amb objectes que ens ofereix la natura. Poesia objectiva, objectual,. Més que una poètica del jo, estic desenvolupant una poètica del mar, dels objectes nàufrags que arriben a la platja i es transmuten en noves identitats. Des-naufrago i re-poetitzo. Vet aquí l'Alquímia artística. Allò que fou arrabassat, desarrelat per la tempesta, la riuada, la llevantada; allò que va surar a la deriva dies i dies; allò que reposa en una cala després d'una odissea anònima; allò és per a mi un "això" significatiu al qual redimeixo. Escullo el tronc, la branca, la pedra, la petxina i, acaronant les peces, en faig Obra (Poema Objecte). No interfereixo gaire en la seva essència, p...

Espriu és a Sinera el que Viladot a Riella i servidor a Mas Voranell . Hi ha pàtries utòpiques i màtries anagramàtiques. El territori poètic és més metafísic que físic, encara que el poeta -com qualsevol mortal- hagi de tocar de peus a terra i habitar sota algun sostre. Són els mots els que ens salven i han de ser salvats . Un eco que travessa els anys, els segles. Un riu que no s'hauria d'assecar mai... Anteriors referències a Espriu

Avui faré una cosa que no he fet mai: escriuré una llista amb les meves principals influències literàries. Per influència literària entenc no solament els autors dels llibres que he llegit (perquè aleshores la llista seria quilomètrica), sinó sobretot els autors dels llibres que he viscut . [Algun dia explicaré la diferència entre un "llibre llegit" i un "llibre viscut", i què significa "viure un llibre"] He limitat la llista a 16 escriptors (5 catalans, 4 alemanys, 2 francesos, 2 britànics, 2 castellans i 1 portuguès) tres dels quals encara són vius. Els escriptors vius afegeixen a la seva influència literària també una influència humana o biogràfica. Voilà : Màrius Torres Fernando Pessoa Hermann Hesse Friedrich Nietzsche George Orwell Louis-Ferdinand Céline Arthur Rimbaud D. H. Lawrence J. W. von Goethe Thomas Mann Josep Pla Guillem Viladot Biel Mesquida Enric Vila-Matas Renada Laura Portet Antonio Machado [ Avís per a despistats : això NO és un me...

Aquest divendres vam inaugurar al Casal de Vallromanes una exposició de poesia visual de Guillem Viladot . Es titula "Objectes de companyia" i la tindrem fins al 21 de juliol. Les obres que s'hi exposen provenen de Lo Pardal . Montserrat Felip, la seva vídua, va estar present en l'acte i la vam entrevistar al programa de ràdio " Capvespre ". Vaig tenir el privilegi de conèixer personalment GV en una trobada literària a Les Pallargues (9.11.97). Qui m'havia de dir que deu anys després estaria penjant quadres seus davant de casa meva. Aquell matí assolellat de diumenge, Guillem em va regalar i dedicar l'exemplar que portava de la que per a mi és la seva millor obra: Rés comú . Viladot ha estat un dels meus mestres. A ell li dec part del meu esperit. M'havia promès un pròleg per a la meva primera novel·la , un text que, malauradament, no va tenir temps d'escriure... ... va provar d'aconseguir unes paraules de presentació a cura d'en Gu...

Rebo aquest mail: Benvolgut, El recital ha anat bé, crec que molt bé. Han vingut els poetes Jordi Pàmias, Rosa Fabregat, Teresa Roses, Pere Rovira i Carles M. Sanuy. Els rapsodes han rebut força aplaudiments. Un professor ha enregistrat en vídeo l'acte d'avui i properament --si no hi ha cap entrebanc-- es penjarà a la pàgina web del Gili i Gaya. Ja t'avisaré. Cordialment, Miquel Viladegut Aquí teniu la portada del llibret (no podia faltar Lo Marraco ): Ha estat el mateix Miquel Viladegut l'encarregat de recitar dos fragments d' UCP . M'ha fet molta il·lusió que, per primer cop, uns versos meus siguin dits a la ciutat on vaig néixer. M'honora poder seguir l'estela de Màrius Torres (que reposa molt a prop d'on visc ) i Guillem Viladot , dos veritables mestres ponentins. He d'agrair-te, Miquel, aquesta iniciativa. Avisa'm quan estigui el video. Aquí més Agraïments

Després de setmanes d'espera, ja tinc sobre la taula la traducció catalana d' Istanbul de Pamuk. El vaig comprar ahir a la llibreria La Gralla de Granollers juntament amb Orgànic , recull pòstum de relats de Guillem Viladot, el genial apotecari de Riella. A l'últim número de la revista BenZina surt publicat Ammara , el primer d'aquests relats. Viladot és un dels meus mestres. A més, 29 originals que he de llegir del III Premi Vallromanes de Poesia que s'han de sumar als originals que m'estan arribant del Premi de Literatura Eròtica La Vall d'Albaida . O sigui, que se'm presenta una setmaneta literàriament santíssima... Avui dinarem a Can Sala . Per culpa d'una fuita, ens han tornat a tallar l'aigua. Hi ha un cel per ploure.

Un altre premi Un altre llibre ( * ) Un altre esglaó I (PER FI!) una foto que em fa justícia Feliç Sant Jordi!

Jo també plegaré qualsevol dia d’aquests. No, no em passaré al castellà , sinó que deixaré d’escriure definitivament. És la meva il·lusió: poder ser feliç sense la crossa de les paraules . Ho he intentat vàries vegades sense èxit. Al final, la recaiguda ha estat encara pitjor. Potser tindria més futur escrivint en castellà, atès que el meu primer cognom conté una “ ñ ” i acaba amb una “ z ” (com Sánchez Piñol o Ruiz Zafont), la qual cosa pot suposar un entrebanc insalvable per a certs puristes capsigranys amb la sindèresi esmussada. Almenys dormiran tranquils si els dic que no sóc xarnego . Vaig néixer a Lleida (com els meus pares i els meus avis), malgrat el cognom patern, d' arrels visigoticogermàniques , i que vés a saber quantes generacions fa que va recalar en aquesta terra. Escriure en la meva llengua materna (i paterna) ho trobo la cosa més natural del món. Malauradament, a penes la vaig poder aprendre a l’escola. Recordo que fins a 3r. de BUP no vaig tenir l’assignatura...