ENTRELLUM

He dinat una amanida de fulles tendres d'espinac (de l'hort de mon pare), brots de soia, xampinyons crus tallats molt fins, ceba tendra, pastanaga ratllada, panses, pipes, daus de tofu amb sèsam, daus d'emmental, un rajolí d'oli bo, salsa de soia i dues llesques de pa torrat integral. Abans he caminat 18 km pujant pel camí de Malpartit, travessant la plana d'Alguaire (l'aeroport que només té avions els diumenges ) en direcció a Rosselló i tornant pel canal de Pinyana. Avui la mitjana ha sigut de 6 km/h. Hi ha hagut moments que plovisquejava. Krishnamurti diu que una ment superficial està preocupada buscant sempre satisfaccions, gratificacions. Com que aquestes satisfaccions són momentànies, anem d'una a l'altra i, al capdavall, ens quedem insatisfets. Ens aferrem a les coses i a les persones per a sentir-nos segurs, per a "ser" algú, per aconseguir un resultat... Vull fer un elogi de la solitud. La pau que et dóna no haver de just...

De vegades trontolla. De vegades no sap què vol ni sap què sent. Com va escriure una poetessa amiga:  En mí hay una incompatibilidad entre lo que quiero y lo que realmente siento. Entre vivir y compartir un amor y ser la tierna huraña que busca su escondite y su silencio. Me traiciona mi sentir. Aquesta és la qüestió. La vella dicotomia hegeliano-sartreana entre el ser-per-a-si (individu) i el ser-per-als-altres (societat), entre la independència-soledat i la dependència-solidària. Llibertat i amor són incompatibles? Ell porta molts anys fent-se aquesta pregunta. Fent-se-la i patint-la. Pessoa deia que estimar és cansar-se d'estar sol, trair-nos a nosaltres mateixos: A solidão desola-me; a companhia oprime-me... Pessoa és un mal conseller en assumptes del cor. El seu virus s'encomana.   Meu coração é um almirante louco que abandonou a profissão do mar El cas és que no hi ha solució possible. Hem d'acostumar-nos a viure fent equilibris sobre la corda fluixa d...

En resposta a un post de Salvador Macip: "Je est un autre" deia Rimbaud. Però jo discrepo. Discrepo molt profundament de la concepció de la literatura com a "fugida" de la realitat i d'un mateix, de la ficció com a droga estupefaent que serveix per a "passar una bona estona". Ho sento però no. NO. El teu paràgraf final et delata. Aquesta mena d'esquizofrènia entre vida i literatura, aquesta necessitat d'escapar de la realitat, aquest desdoblament, és el que em sembla realment pervers i malaltís. És el que jo anomeno literatura-impostura . No m'interessa gens. Els escriptors que m'interessen de veritat són els que parlen de si mateixos (l'Agustí de les Confessions , Kerouac, Henry Miller, DH Lawrence, Céline, Orwell, Josep Pla...), de la realitat que viuen, encara que aquesta sigui insatisfactòria i grisa (Kafka, Pessoa...). Quin mal hi ha en "caure en l'autobiografia"? El súmmum és que l'escriptor esdevingui e...

Comencem amb Desert Moonrise . Ens acompanyen les cançons de Brett Dennen . Parlem de les presentacions de llibres que van tenir lloc a Vallromanes la setmana passada . Tema central: Maig del 68 . Che Guevara , Sartre , etc. La mort de Rauschenberg . Acabem amb el poema L'ona de la poetessa algueresa Anna Cinzia Paolucci , inclòs en el llibre La Catosfera Literària 08 .

Aquesta estranya tardor (que encara sembla estiu al tombant de novembre) perpetua la presència empudegadora de les mosques... A Girona, per exemple, una gran mosca apareix sobre fons fúcsia al cartell anunciador de les Fires de Sant Narcís i, ben aviat, la nostra mouchette infestarà les llibreries després d'haver-se imposat per aclamació popular en la votació per la coberta de L'Oracle Imminent . Mosques i més mosques... dalinianes , sartreanes o satàniques . Que ningú no es mosquegi, però alguna cosa tindran les mosques quan les beneeixen . Això és una llibreria eficient i lo demés són punyetes! Detall del producte (Rafa, ets un crack!)

El veritable escriptor neix de la solitud i la llibertat. La literatura té una doble funció alliberadora: allibera l'escriptor i apel·la la llibertat del lector. És una crida a la revolta, una invitació a la lucidesa, a l'examen autocrític, a la desmi(s)tificació, a l'abandonament dels privilegis... No escrivim per als poderosos. Els mots són pistoles carregades. La nostra activitat inútil només demostra que som la conscience malheureuse de la societat. L'autèntica obra d'art s'oposa a l'utilitarisme burgès. El Poder voldrà assimilar-nos, ens convidarà a la seva taula, ens oferirà un seient a l'Acadèmia, però no podem trair l'essència de la nostra tasca revolucionària i maleïda . ¿Per a qui escric, per al crític elitista o per al meu veí d'escala? ¿Què he de fer, desvetllar la consciència obrera, denunciar la iniquitat burgesa, o esdevenir un altre paràsit panxacontent del sistema establert? Som la consciència reflexiva d'aquesta societat. ...

L'écrivain, par opposition à l'idéologie bourgeoise, choisit pour nous parler des choses la minute privilégiée où tous les rapports concrets sont rompus qui l'unissaient à elles, sauf le fil ténu du regard, et où elles se défont doucement sous sa vue, gerbes dénouées de sensations exquises. Jean-Paul Sartre, Qu'est-ce que la littérature? IV

Ho vull saber tot, tot menys la veritat que s’amaga rere els teus ulls de gata maula, la veritat que Parmènides anomenava alétheia , despullament total, la veritat en sentit extramoral que Nietzsche va rebatre amb brillantor sofística, la veritat heideggeriana que és en el temps desvetllada, la veritat noümènica kantiana que resta fora de qualsevol experiència, la veritat sartreana, pura nàusea, la veritat evangèlica que ens havia de fer lliures i ens acaba crucificant, la veritat escolàstica: conformitas intellectus cognoscentis cum re cognita , la veritat estadística, periodística, estètica, patètica, la veritat capitalista: beneficis, beneficis, beneficis, la veritat hegeliana que no és veritat absoluta fins al final, la veritat pessoana: nada vale a pena, ó meu amor longínquo, senão o saber como é suave saber que nada vale a pena , la veritat ingrata que recula quan vols atrapar-la, la veritat freudiana, libidinosa i mefistofàl·lica, la veritat saborosa dels fruits amargs, la verit...