ENTRELLUM

Jo també vaig creure en Europa . Suposo que influït per les lectures filosòfiques, se'm va desenvolupar una germanofília exagerada. La base de la meva fe era culturalista.  A hores d'ara, queda demostrat que Europa és un gran mercat, on els ciutadans som clients i Alemanya porta la batuta. La deutocràcia governa, ordena i imposa. No m'interessa gens aquest plantejament mercantilista que redueix el nostre continent a números, primes de risc i banquers rescatats.  Al carrer, l'atur creix, l'estat de benestar trontolla, la misèria s'escampa, els estats com a estructura política ja no serveixen, tenim problemes seriosos amb la immigració... No ens hauria d'estranyar, doncs, que els partits d'extrema esquerra i d'extrema dreta hagin incrementat els vots, com també ho han fet els nacionalistes radicals. La gent no és tan ruca i ha desemmascarat l'enganyifa del bipartidisme PPSOE (trilers pseudodemocràtics) que treballa en connivència amb la ...

La conquesta de la identitat digital va unida a la conquesta del ciberespai. Jo sóc els meus textos a la xarxa. La meva "màtria" és la Catosfera . Més enllà dels nacionalismes basats en delimitacions geogràfiques, ètniques, ideològiques, religioses o polítiques, la plurarquia netocràtica ( Bard & Soderqvist ) ens condueix cap a un nou context virtual on queden superades les fronteres d'antany per a donar pas a l'expansió de l'individu en llibertat , igualtat i fraternitat . La Revolució està en marxa. Per això porto anys dient que "Catalunya serà catosfèrica o no serà" "La verdadera revolución no será tecnológica sino cultural y empresarial"

[mireu, mireu com riuen Bono i ZP, mentre ella fa cara de funeral] [i què coi pinta el crucifix al davant?! No som un estat aconfessional?] Avui, 14 d'abril, aniversari de la proclamació de la República Espanyola , la nova ministra de Defensa ha promès el seu càrrec. O sigui, que com a cap dels exèrcits espanyolíssims, la Chaconeta prenyadeta passarà revista a les tropes , legión i cabra inclosa. No m'ho vull perdre. Als que som pacifistes (que no pacífics) i no vam fer la puta mili (per inútils), ja ens està bé aquesta ministra. Sembla una broma, però no ho és. Darle a Chacón el Ministerio de Defensa es una de las más pesadas bromas que ha gastado Zapatero al PSC... es el bromazo definitivo... ¿Que donde está la broma? Sencillamente en colocar a visitar cuarteles, despachar con generales, escuchar el himno de España en posición de firmes y tragarse la más que probable crisis que nos espera con Marruecos a una cabeza de lista del PSC cuyo discurso de precampaña y campaña con...

" Una nació és un espai de comunicació " Eliseu Climent La CATosfera és, a hores d'ara, el principal espai de comunicació digital de què disposem els catalans d'arreu del món. Per cada repetidor de TV3 que clausuren, s'obren 1.000 blogs nous... La tele aviat serà una antigalla que no es mirarà ningú. Internet és el present i el futur. Catalunya serà catosfèrica o no serà . La Revolució Catosfèrica només ha fet que començar...

No sé com s'ho faran Esquerra i Iniciativa per protestar sense esquitxar-se, però se'm fa molt difícil d'imaginar que el president Montilla no siga un dels objectes centrals de la crítica de la majoria dels manifestants . El president Montilla i aquest PSC que votava amb alegria i entusiasme la salvació de la ministra dels trens al parlament de Madrid. Demà quedarà clar, més clar que mai, qui està de part de qui. Amb els catalans no s'hi juga. S'ha acabat. Demà farem pinya tots els que volem defensar aquesta nació. Enemics i botiflers abstenir-se. L’absència del PSC en les dues manifestacions més multitudinàries de la nostra història recent demostra dues coses: una, que la seva força és prescindible; i dues, que entre Catalunya i Espanya sempre triaran Espanya perquè ells són els vetlladors dels interessos espanyols a casa nostra. Un comentari interessant [En castellano]

Ahir al vespre un amable lector anònim va deixar-me el següent comentari: Curiosa evolución intelectual la tuya. Seducido por el Opus Dei durante la "juventud", y convertido al ultranacionalismo catalanista en la "madurez". En cualquier caso, hay un elemento invariable en tu periplo personal: el dogmatismo. Vaig dubtar una estona si el publicava, però finalment el vaig rebutjar. Acostumo a descartar el 50% dels comentaris que rebo. Des que els modero, la gent ja no m'insulta tant perquè sap que no ho publicaré. En aquest cas, amb un matusser argument ad biographiam , l'amable comentarista emet la seva sentència condemnatòria: ETS UN DOGMÀTIC! Analitzem-ho, però, detingudament... En primer lloc: es tracta d'un anònim . En segon lloc: està escrit en castellà . No cal ser gaire espavilat per endevinar d'on vénen els trets... Definició . L'etimologia de dogma és grega ( δόγμα ). S'aplica sobretot als dogmes de fe, que són formulacions doctrinals...

Catalunya es troba en una cruïlla històrica. La situació és certament paradoxal. Per una banda, formant part del govern, tenim el partit més catalanista de tots el qual no aconsegueix marcar perfil propi davant la maquinària de poder socialista. Després de tres anys de Tripartit, no sóc capaç de veure quins han estat els resultats efectius d'aquesta entesa de progrés pel que fa als beneficis reals per al nostre país. El que veig, en canvi, és un desgavell i una deterioració que afecta greument el funcionament bàsic de la societat catalana. La responsabilitat és immensa: ¿Què ha fet o què pensa fer ERC pel bé de Catalunya, a banda de mantenir-se en el poder a qualsevol preu? Demanem fets, no paraules. Per una altra banda, tenim una oposició desorientada que està desaprofitant aquesta conjuntura. Sembla clar que CiU només tornarà a governar si aconsegueix sumar una nova majoria. Els que fa temps que propugnem un Front Nacionalista (CiU + ERC) som conscients de la dificultat d...

Yo abomino del concepto patria, catalana o española. Mi patria son los paisajes de mi Barcelona de la infancia, mis lecturas en ambas lenguas, mi descubrimiento de la literatura y del ensayo, mi ensanchamiento con la lectura en francés. Mi patria es mi cultura y vivo lo bastante retirado de cualquier ruido nacional, de cualquier algarada patriótica o de cualquier afección política. Cuando me preguntan, tú ¿qué eres, catalán o español? contesto sin dudar: Luis Rivera. ( Comentari extret del blog de JPQ ) Sobre sentirse catalán, español, marciano, galáctico o infrahumano, yo creo que los terrícolas tenemos hondas diferencias debidas a lo cultural, y eso nos hace ser exóticos y atractivos para unos, o indiferentes y repelentes para otros. Yo siempre soy de los primeros, póngase ahí la cultura que se quiera, porque soy curioso, me siento mediterráneo, abierto a otras culturas, al diálogo entre ellas. No obstante defiendo siempre mi cultura, la catalana. ¿Por qué? Pues muy fácil, porque m...

Sempre havia dit: jo sóc català, no catalanista. Els -ismes mai no m'han fet el pes. El meu raonament era: sóc el que sóc i no necessito demostrar res. Però això era abans. El meu sentiment identitari i la meva convicció política han evolucionat aquests darrers anys. Català, catalanista, nacionalista, sobiranista, independentista...? ... un independentista és un nacionalista desenganyat. Costa, però, arribar a aquest estadi. A Catalunya hi ha gent que és molt poc aprenent. I mira que Espanya fa pedagogia de la millor! El 16 d'agost , davant el taüt de Xirinacs , ho vaig veure clar: ha arribat l'hora de la veritat . S'han acabat les mitges tintes, la tebiesa, el menfotisme... Ens hem de comprometre i lluitar per la llibertat de Catalunya . La situació ha esdevingut completament injusta i intolerable. El problema no és que Espanya no ens estimi, sinó que ens roba i, a sobre, ens insulta. Aquesta catalanofòbia resulta insuportable quan veus que, amb els nostres calés, a...

Es declara cosmopolita -o ciutadà del món -, que és una manera progre i fina de dir que se sent d'arreu i que està per damunt de qualsevol localisme de barretina. Et mira amb posat de superioritat i t'etziba: " Ets un nazionalista excloent i fastigós ". Ja me'ls conec, aquests cosmopolites ... La mateixa paraula és un despropòsit, perquè no es pot ser ciutadà ( polités ) del cosmos, atès que el cosmos no és cap ciutat ( polis ). Tots habitem en algun lloc sobre el qual tenim les cames, que són les nostres particulars arrels humanes. Podem viatjar i fer mil vegades la volta al món, però sempre serem fills d'algun indret, sempre tindrem en algun lloc la nostra llar... El cosmopolita vol creure que podem prescindir de l'arrelament, que podem viure deslligats de qualsevol concreció; però és absurd pensar que la teva pàtria pugui ser una pura abstracció còsmica. El cosmopolita renega de la realitat per abraçar un ens rationis . Existeix el meu poble, la ter...

L'altre dia, ressenyant el llibre de SG Nació.cat , Xavier Mir escrivia: les estones dedicades al bloc no són perdudes, que tots plegats estem construint la nació virtual amb el nostre granet de sorra Exactament. Tant se val qui vagi a Frankfurt o quin passaport tinguem. Amb internet hem superat les velles fronteres i només som súbdits del diccionari . La Catosfera la fem TOTS dia a dia, post a post, mitjançant la nostra llengua ; així és com bastim la " nació virtual ", la Catalunya Digital del segle XXI. Perquè Catalunya serà catosfèrica o no serà . Jo bloguejo, tu blogueges, ell blogueja, nosaltres bloguegem... Cultura i identitat catalana a l'era digital

Més que la reedició del Tripartit, el que em preocupa és que Montilla pugui arribar a ser President de la Generalitat de Catalunya. Ja vaig expressar en un post anterior que les forces que sumen el Tripartit havien perdut massa vots per a poder estar legitimades en un nou govern. La clau és ERC, és a dir, la màxima responsabilitat serà d'ERC. No ho oblidem. Si, tenint l'oportunitat històrica de formar un govern nacionalista ( CiU + ERC = CAT ), ERC es decanta finalment per investir Montilla president, posant els interessos de partit per damunt dels interessos del país, aleshores ERC haurà assumit un risc incalculable que, a la llarga, li pot costar molt car. ¿Hi estan d'acord les seves bases amb posar José Montilla de Molt Honorable ? ¿Tan ràpid han oblidat que van ser expulsats de l'anterior govern per aquesta gent que, sent els clars perdedors d'aquestes eleccions (-25%), aspiren a tornar a utilitzar-los per a governar il·legítimament? ¿Fins a quin punt ...